Cercaterm
Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.
S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).
Resultats per a la cerca "batzac" dins totes les àrees temàtiques
<10 Esports aquàtics > 06 Aigües obertes>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca embarcació d'escorta, n f
- es embarcación acompañante de seguridad, n f
- es embarcación de escolta de seguridad, n f
- fr bateau d'escorte, n m
- fr bateau escorteur, n m
- en escort safety craft, n
<Esport > 10 Esports aquàtics > 06 Aigües obertes>
Definició
<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca embarcació de motor, n f
- es embarcación a motor
- fr bateau à moteur
- en motorboat
<Ports > Tipologia de vaixells i parts bàsiques>
Definició
<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca embarcació de rems, n f
- es embarcación a remo
- fr barque à rames
- fr bateau à rames
- fr navire à rames
- en rowboat
- en rowing boat
<Ports > Tipologia de vaixells i parts bàsiques>
Definició
<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca embarcació de vela, n f
- es embarcación a vela
- fr bateau à voiles
- en sailboat
- en sailing boat
<Ports > Tipologia de vaixells i parts bàsiques>
Definició
<Esport > Esports nàutics > Rem>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de rem. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 101 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 15)
ISBN 84-7739-233-1
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca entrenament d'aigua, n m
- es entrenamiento de agua
- es entrenamiento en bote
- fr entrenaîment en bateau
- en boat training
<Esport > Esports nàutics > Rem>
Definició
<11 Esports nàutics > 03 Rem>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca entrenament d'aigua, n m
- es entrenamiento de agua
- es entrenamiento en bote
- fr entraînement en bateau
- en boat training
<Esport > 11 Esports nàutics > 03 Rem>
Definició
Nota
- Són entrenaments d'aigua l'entrenament de resistència, l'entrenament en piràmide i el rem tècnic.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca esbarzer, n m
- ca bardissa, n f alt. sin.
- ca esbarzerola, n f alt. sin.
- ca gavarrer, n m alt. sin.
- ca romeguera, n f alt. sin.
- ca abarzer, n m var. ling.
- ca abatzer, n m var. ling.
- ca albarser, n m var. ling.
- ca barcer, n m var. ling.
- ca barsé, n m var. ling.
- ca barser, n m var. ling.
- ca barzer, n m var. ling.
- ca batzer, n m var. ling.
- ca gabarrer, n m var. ling.
- ca sarsa, n f var. ling.
- nc Rubus vigoi Rosselló, Peris et Stübing
- nc Rubus candicans auct. var. ling.
- nc Rubus geniculatus auct. var. ling.
- nc Rubus thyrsoideus auct. var. ling.
<Botànica > rosàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca esbarzer, n m
- ca bardissa, n f alt. sin.
- ca esbarzerola, n f alt. sin.
- ca gavarrer, n m alt. sin.
- ca romeguera, n f alt. sin.
- ca abarzer, n m var. ling.
- ca abatzer, n m var. ling.
- ca albarser, n m var. ling.
- ca barcer, n m var. ling.
- ca barsé, n m var. ling.
- ca barser, n m var. ling.
- ca barzer, n m var. ling.
- ca batzer, n m var. ling.
- ca gabarrer, n m var. ling.
- ca sarsa, n f var. ling.
- nc Rubus vigoi Rosselló, Peris et Stübing
- nc Rubus candicans auct. var. ling.
- nc Rubus geniculatus auct. var. ling.
- nc Rubus thyrsoideus auct. var. ling.
<Botànica > rosàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca esbarzer, n m
- ca abarta, n f sin. compl.
- ca barça, n f sin. compl.
- ca mora (fruit), n f sin. compl.
- ca romeguer, n m sin. compl.
- ca romeguera, n f sin. compl.
- ca abarter, n m alt. sin.
- ca arça, n f alt. sin.
- ca arces, n f pl alt. sin.
- ca aristol, n m alt. sin.
- ca barder, n m alt. sin.
- ca bardissa, n f alt. sin.
- ca esbarzer de mores, n m alt. sin.
- ca esbarzers, n m pl alt. sin.
- ca gavarrer, n m alt. sin.
- ca morillera, n f alt. sin.
- ca romeguera bicolor, n f alt. sin.
- ca abarsa, n f var. ling.
- ca abarser, n m var. ling.
- ca abarzer, n m var. ling.
- ca abatzer, n m var. ling.
- ca asbraser, n m var. ling.
- ca barges, n f pl var. ling.
- ca barsa, n f var. ling.
- ca barser, n m var. ling.
- ca barsiguera, n f var. ling.
- ca barzer, n m var. ling.
- ca batzer, n m var. ling.
- ca esbarger, n m var. ling.
- ca esbarges, n f pl var. ling.
- ca esbarser, n m var. ling.
- ca romiguera, n f var. ling.
- ca rominguera, n f var. ling.
- ca varder, n m var. ling.
- ca verder, n m var. ling.
- nc Rubus L. subgen. Rubus
<Botànica > rosàcies>
Nota
- La denominació bardissa (i barder) fa referència més estrictament a la formació vegetal o «conjunt d'arbustos i lianes, majoritàriament espinosos i de fullatge caduc, com els esbarzers i els arços» (DIEC2-E).
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca esbarzer, n m
- ca abarta, n f sin. compl.
- ca barça, n f sin. compl.
- ca mora (fruit), n f sin. compl.
- ca romeguer, n m sin. compl.
- ca romeguera, n f sin. compl.
- ca abarter, n m alt. sin.
- ca arça, n f alt. sin.
- ca arces, n f pl alt. sin.
- ca aristol, n m alt. sin.
- ca barder, n m alt. sin.
- ca bardissa, n f alt. sin.
- ca esbarzer de mores, n m alt. sin.
- ca esbarzers, n m pl alt. sin.
- ca gavarrer, n m alt. sin.
- ca morillera, n f alt. sin.
- ca romeguera bicolor, n f alt. sin.
- ca abarsa, n f var. ling.
- ca abarser, n m var. ling.
- ca abarzer, n m var. ling.
- ca abatzer, n m var. ling.
- ca asbraser, n m var. ling.
- ca barges, n f pl var. ling.
- ca barsa, n f var. ling.
- ca barser, n m var. ling.
- ca barsiguera, n f var. ling.
- ca barzer, n m var. ling.
- ca batzer, n m var. ling.
- ca esbarger, n m var. ling.
- ca esbarges, n f pl var. ling.
- ca esbarser, n m var. ling.
- ca romiguera, n f var. ling.
- ca rominguera, n f var. ling.
- ca varder, n m var. ling.
- ca verder, n m var. ling.
- nc Rubus L. subgen. Rubus
<Botànica > rosàcies>
Nota
- La denominació bardissa (i barder) fa referència més estrictament a la formació vegetal o «conjunt d'arbustos i lianes, majoritàriament espinosos i de fullatge caduc, com els esbarzers i els arços» (DIEC2-E).
