Cercaterm
Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.
S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).
Resultats per a la cerca "bavosa" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ase mossegaire, n m
- ca bavosa, n f sin. compl.
- ca bavosa ocel·lada, n f sin. compl.
- ca bouet, n m sin. compl.
- ca burro, n m sin. compl.
- ca burro bramader, n m sin. compl.
- ca burro bramador, n m sin. compl.
- ca capsigrany, n m sin. compl.
- ca dormilega, n f sin. compl.
- ca futarra, n f sin. compl.
- ca futarra de fora, n f sin. compl.
- ca gitaneta, n f sin. compl.
- ca guilla, n f sin. compl.
- ca rabosa, n f sin. compl.
- ca rabosa d'ullot negre, n f sin. compl.
- ca rabosa de magranar, n f sin. compl.
- ca tord roquer, n m sin. compl.
- ca toret, n m sin. compl.
- ca babosa, n f var. ling.
- ca raboa de magranar, n f var. ling.
- ca rabose, n f var. ling.
- ca tort roquer, n m var. ling.
- ca ueca, n f var. ling.
- nc Blennius ocellaris
- nc Blenius ocellaris var. ling.
- es babosa
- es caboce
- es rabosa
- es torillo
- fr baveuse papillon
- fr blennie-papillon
- en butterfly blenny
- en butterfly-blenny
<Peixos > Blènnids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- ase mossegaire (DCVB-E): Barcelona
- ase mossegaire (FAUNAICT): Barcelona
- babosa (FAUNAICT): Costa de Llevant
- bavosa (EMMDENIA): Dénia
- capsigrany (FAUNAICT): Barcelona
- dormilega (3037): Barcelona, Cambrils, Tarragona, Vilanova
- dormilega (FAUNAICT): Tarragona
- futarra (3037): Roses
- futarra (FAUNAICT): Costa de Llevant
- gitaneta (3037): Sant Carles
- guilla (3037): Palamós
- rabosa (3037): Sant Carles
- rabosa (DCVB-E): Balears
- rabosa (FAUNAICT): Menorca
- rabosa (INVPESQ6): Castelló
- rabose (BSEHN3): Eivissa, Mallorca, Menorca
- ueca (3037): L'Ametlla de Mar
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ase mossegaire, n m
- ca bavosa, n f sin. compl.
- ca bavosa ocel·lada, n f sin. compl.
- ca bouet, n m sin. compl.
- ca burro, n m sin. compl.
- ca burro bramader, n m sin. compl.
- ca burro bramador, n m sin. compl.
- ca capsigrany, n m sin. compl.
- ca dormilega, n f sin. compl.
- ca futarra, n f sin. compl.
- ca futarra de fora, n f sin. compl.
- ca gitaneta, n f sin. compl.
- ca guilla, n f sin. compl.
- ca rabosa, n f sin. compl.
- ca rabosa d'ullot negre, n f sin. compl.
- ca rabosa de magranar, n f sin. compl.
- ca tord roquer, n m sin. compl.
- ca toret, n m sin. compl.
- ca babosa, n f var. ling.
- ca raboa de magranar, n f var. ling.
- ca rabose, n f var. ling.
- ca tort roquer, n m var. ling.
- ca ueca, n f var. ling.
- nc Blennius ocellaris
- nc Blenius ocellaris var. ling.
- es babosa
- es caboce
- es rabosa
- es torillo
- fr baveuse papillon
- fr blennie-papillon
- en butterfly blenny
- en butterfly-blenny
<Peixos > Blènnids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- ase mossegaire (DCVB-E): Barcelona
- ase mossegaire (FAUNAICT): Barcelona
- babosa (FAUNAICT): Costa de Llevant
- bavosa (EMMDENIA): Dénia
- capsigrany (FAUNAICT): Barcelona
- dormilega (3037): Barcelona, Cambrils, Tarragona, Vilanova
- dormilega (FAUNAICT): Tarragona
- futarra (3037): Roses
- futarra (FAUNAICT): Costa de Llevant
- gitaneta (3037): Sant Carles
- guilla (3037): Palamós
- rabosa (3037): Sant Carles
- rabosa (DCVB-E): Balears
- rabosa (FAUNAICT): Menorca
- rabosa (INVPESQ6): Castelló
- rabose (BSEHN3): Eivissa, Mallorca, Menorca
- ueca (3037): L'Ametlla de Mar
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca banyut, n m
- ca bavallosa, n f sin. compl.
- ca bavosa, n f sin. compl.
- ca bavosa roja, n f sin. compl.
- ca burro, n m sin. compl.
- ca capsigrany, n m sin. compl.
- ca dormilega de fang, n f sin. compl.
- ca dormilega roig, n m sin. compl.
- ca dormilega roja, n f sin. compl.
- ca futarra, n f sin. compl.
- ca futarra de roca, n f sin. compl.
- ca gall faver, n m sin. compl.
- ca gallerbo, n m sin. compl.
- ca llepissós, n m sin. compl.
- ca rabosa, n f sin. compl.
- ca babaiosa, n f var. ling.
- ca babosa, n f var. ling.
- ca capcigrany, n m var. ling.
- ca capsegall, n m var. ling.
- ca capserigany, n m var. ling.
- ca capxeribote, n m var. ling.
- ca dormilega roija, n f var. ling.
- ca gall fabé, n m var. ling.
- ca gallerbu, n m var. ling.
- ca raboa, n f var. ling.
- ca rabose, n f var. ling.
- nc Parablennius gattorugine
- nc Blennius gattorugine var. ling.
- nc Blennius gattorungine var. ling.
- es baboso
- es cabruza
- fr cabot
- en tompot blenny
<Peixos > Blènnids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca banyut, n m
- ca bavallosa, n f sin. compl.
- ca bavosa, n f sin. compl.
- ca bavosa roja, n f sin. compl.
- ca burro, n m sin. compl.
- ca capsigrany, n m sin. compl.
- ca dormilega de fang, n f sin. compl.
- ca dormilega roig, n m sin. compl.
- ca dormilega roja, n f sin. compl.
- ca futarra, n f sin. compl.
- ca futarra de roca, n f sin. compl.
- ca gall faver, n m sin. compl.
- ca gallerbo, n m sin. compl.
- ca llepissós, n m sin. compl.
- ca rabosa, n f sin. compl.
- ca babaiosa, n f var. ling.
- ca babosa, n f var. ling.
- ca capcigrany, n m var. ling.
- ca capsegall, n m var. ling.
- ca capserigany, n m var. ling.
- ca capxeribote, n m var. ling.
- ca dormilega roija, n f var. ling.
- ca gall fabé, n m var. ling.
- ca gallerbu, n m var. ling.
- ca raboa, n f var. ling.
- ca rabose, n f var. ling.
- nc Parablennius gattorugine
- nc Blennius gattorugine var. ling.
- nc Blennius gattorungine var. ling.
- es baboso
- es cabruza
- fr cabot
- en tompot blenny
<Peixos > Blènnids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca banyut, n m
- ca bavosa, n f sin. compl.
- ca bavosa d'alga, n f sin. compl.
- ca burro, n m sin. compl.
- ca capsigrany, n m sin. compl.
- ca dormilega, n f sin. compl.
- ca futarra, n f sin. compl.
- ca rabosa, n f sin. compl.
- ca babosa, n f var. ling.
- ca rabose, n f var. ling.
- nc Parablennius tentacularis
- nc Blennius tentacularis var. ling.
<Peixos > Blènnids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca banyut, n m
- ca bavosa, n f sin. compl.
- ca bavosa d'alga, n f sin. compl.
- ca burro, n m sin. compl.
- ca capsigrany, n m sin. compl.
- ca dormilega, n f sin. compl.
- ca futarra, n f sin. compl.
- ca rabosa, n f sin. compl.
- ca babosa, n f var. ling.
- ca rabose, n f var. ling.
- nc Parablennius tentacularis
- nc Blennius tentacularis var. ling.
<Peixos > Blènnids>
<Zoologia > Peixos>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca bavosa, n f
- es torillo
- en blenny
- nc gèn. Blennius
<Zoologia > Peixos>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bavosa, n f
- ca rabosa, n f sin. compl.
- nc Blennius spp.
- es torillo
- en blenny
<Peixos > Blènnids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bavosa, n f
- ca rabosa, n f sin. compl.
- nc Blennius spp.
- es torillo
- en blenny
<Peixos > Blènnids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bavosa, n f
- ca bavosa de roca, n f sin. compl.
- ca bavosa viuda, n m sin. compl.
- ca capsigrany, n m sin. compl.
- ca dormilega, n f sin. compl.
- ca futarra, n f sin. compl.
- ca futarra sangosa, n f sin. compl.
- ca llepissós, n m sin. compl.
- ca rabosa, n f sin. compl.
- ca rabosot, n m sin. compl.
- ca rabasot, n m var. ling.
- ca raboa fea, n f var. ling.
- ca rabose, n f var. ling.
- nc Parablennius sanguinolentus
- nc Blennius palamicornis var. ling.
- nc Blennius palmicornis var. ling.
- nc Blennius sanguinolentus var. ling.
- es lagartina
- fr baveuse
- en rusty blenny
<Peixos > Blènnids>