Cercaterm
Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.
S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).
Resultats per a la cerca "berenada" dins totes les àrees temàtiques
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca carpaccio de pinya tropical amb gelat de llet merengada
- es carpaccio de piña con helado de leche merengada
- fr carpaccio d'ananas à la glace au lait meringué
- it carpaccio di ananas con gelato al latte meringato
- en carpaccio of pineapple with meringued milk ice cream
- de Ananascarpaccio mit maringuiertem Milcheis
<Plats a la carta. Postres>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca colom feréstec de l'illa de Grenada, n m
- es paloma montaraz de Granada
- fr colombe de Grenade
- en Grenada dove
- de Welltaube
- nc Leptotila wellsi
<09.01 Ocells > Columbiformes > Colúmbids>
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca colom feréstec de l'illa de Grenada, n m
- es paloma montaraz de Granada
- fr colombe de Grenade
- en Grenada dove
- de Welltaube
- nc Leptotila wellsi
<09.01 Ocells > Columbiformes > Colúmbids>
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca copa amb caputxino de cafè, toffee i llet merengada
- es copa con capuchino de café, toffee y leche merengada
- fr coupe au cappuccino de café, de toffée et de lait meringué
- it coppa con cappuccino al caffè, toffée e latte meringato
- en goblet with coffee, toffee and meringued milk capuccino
- de Becher mit Cappuccino aus Kaffee, Toffee und meringuierter Milch
<Plats a la carta. Postres>
<Botànica>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca Corallina elongata
- es coralina carenada
- en coral weed
- en rough coral moss
- nc Corallina elongata
<Botànica>
Definició
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca crioll anglès de Grenada
- de Grenadian Creole Englisch
- en Grenada English Creole
- es criollo inglés de Grenada
- eu grenada Ingelesean kreolera
- fr créole anglais de Grenade
- fr créole anglais grenadien sin. compl.
- fr grenadian Creole English sin. compl.
- gl crioulo inglés de Grenada
- it creolo inglese di Grenada
- nl Creools Engels op Grenada
- nl Engels-Creools van Grenada sin. compl.
- nl Grenadiaans Engels-Creools sin. compl.
- nl Grenadian Creole English sin. compl.
- pt crioulo inglês da Grenada
<Crioll de base anglesa>, <Amèrica > Grenada>
Definició
El territori de Grenada, independent des de 1974, comprèn l'illa de Grenada i l'arxipèlag de les Grenadines. Els francesos van iniciar la colonització de Grenada el 1650. Fins al 1783 no va passar definitivament a mans angleses. Malgrat tot, el francès i el crioll francès que s'hi parlava van continuar sent les llengües de la gran majoria de la població durant els anys posteriors. Amb l'arribada de colons anglesos i nous esclaus s'hi va desenvolupar un crioll de base anglesa, que passaria a ser majoritari a mitjan segle XIX.
El crioll anglès de Grenada és actualment la llengua parlada per la gran majoria de la població, aproximadament el 95%. L'anglès funciona com a llengua oficial, malgrat la manca de qualsevol mena de legislació lingüística. És l'única llengua de les administracions, l'educació i els mitjans de comunicació, si més no pel que fa a l'escriptura. En el vessant oral, l'ús del crioll és força més habitual en qualsevol context.
Pel que fa al crioll de base francesa, tan sols queden uns quants parlants adults, de manera que es troba a prop de l'extinció.
Sembla que el crioll anglès de Grenada ha patit un procés important de descriollització, és a dir, d'aproximació a la llengua de la qual pren la major part del vocabulari, en aquest cas l'anglès. Alguns autors consideren fins i tot que es tracta d'un postcrioll, és a dir, que hauria esdevingut una variant local d'anglès. Presenta certa influència del crioll francès de Grenada.
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca crioll francès de Grenada
- ca crioll francès de les Petites Antilles sin. compl.
- de Grenada-Kreolisch
- de Antillen-Kreolisch sin. compl.
- de Grenadian Creole French sin. compl.
- en Grenadian Creole French
- en Creole franco-antillais sin. compl.
- en Grenadian Creole French sin. compl.
- en lesser antillean creole french sin. compl.
- en lesser antillean creole french sin. compl.
- en Patois français sin. compl.
- es crioll francés de Grenada
- es creole franco-antillais sin. compl.
- es criollo francés de las pequeñas Antillas sin. compl.
- es criollo francés de las pequeñas Antillas sin. compl.
- es grenadian Creole French sin. compl.
- es lesser antillean creole french sin. compl.
- es patois français sin. compl.
- eu grenada Frantses jatorriko kreolera
- eu creole franco-antillais sin. compl.
- eu frantses kreolera de las pequeñas Antillas sin. compl.
- eu frantses kreolera de las pequeñas Antillas sin. compl.
- eu grenadian Creole French sin. compl.
- eu lesser antillean creole french sin. compl.
- eu patois français sin. compl.
- fr créole français de Grenade
- fr créole français des Petites Antilles sin. compl.
- fr créole français grenadien sin. compl.
- fr créole franco-antillais sin. compl.
- fr grenadian Creole French sin. compl.
- fr patois français sin. compl.
- gl crioll francés de Grenada
- gl creole franco-antillais sin. compl.
- gl crioulo francés de las pequeñas Antillas sin. compl.
- gl crioulo francés de las pequeñas Antillas sin. compl.
- gl grenadian Creole French sin. compl.
- gl lesser antillean creole french sin. compl.
- gl patois français sin. compl.
- it crioll francese di Grenada
- it creole franco-antillais sin. compl.
- it creolo francese de las pequeñas Antillas sin. compl.
- it creolo francese de las pequeñas Antillas sin. compl.
- it grenadian Creole French sin. compl.
- it lesser antillean creole french sin. compl.
- it patois français sin. compl.
- nl Creools Frans op Grenada
- nl Frans-Creools van Grenada sin. compl.
- nl Grenadian Creole French sin. compl.
- pt crioll francês da Grenada
- pt creole franco-antillais sin. compl.
- pt crioulo francês de las pequeñas Antillas sin. compl.
- pt crioulo francês de las pequeñas Antillas sin. compl.
- pt grenadian Creole French sin. compl.
- pt lesser antillean creole french sin. compl.
- pt patois français sin. compl.
<Crioll de base francesa>, <Amèrica > Grenada>
Definició
El territori de Grenada, independent des de 1974, comprèn l'illa de Grenada i l'arxipèlag de les Grenadines. Els francesos van iniciar la colonització de Grenada el 1650. Fins al 1783 no va passar definitivament a mans angleses. Malgrat tot, el francès i el crioll francès que s'hi parlava van continuar sent les llengües de la gran majoria de la població durant els anys posteriors. Amb l'arribada de colons anglesos i nous esclaus, s'hi va desenvolupar també un crioll de base anglesa, que passaria a ser majoritari a mitjan segle XIX.
El crioll de base francesa de Grenada es considera una variant d'un crioll parlat també a Trinitat i a les illes Windward, Dominica i Saint Lucia, que van esdevenir britàniques el segle XVIII. Probablement també va ser present a Saint Vincent, però allà fou substituït pel crioll anglès. Igualment es considera la mateixa llengua que el crioll francès de Martinica i Guadeloupe, però en aquestes illes no s'hi troba la influència notable de l'anglès present en les varietats de les illes Windward i de Trinitat, causada per la coexistència històrica amb aquesta llengua.
Actualment el crioll de base francesa de Grenada es troba en procés de substitució lingüística. És viu únicament en algunes zones rurals i tan sols té parlants adults. El crioll anglès de Grenada és la llengua parlada per la gran majoria de la població, aproximadament el 95%. L'anglès funciona com a llengua oficial, malgrat la manca de qualsevol mena de legislació lingüística. És l'única llengua de les administracions, l'educació i els mitjans de comunicació, si més no pel que fa a l'escriptura. En el vessant oral l'ús del crioll anglès és força més habitual en qualsevol context. Aquest crioll presenta certa influència del crioll francès.
<Dret > Dret romà > Locucions i expressions llatines>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
PARLAMENT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC. Diccionari de locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/274>
- la de lege ferenda, adv
- ca per a una futura llei, adv
- es para una futura ley, adv
<Locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari>
Definició
Nota
-
Locució que fa referència a la llei ideal, com hauria d'ésser. S'oposa a de lege lata.
Exemple: No estem davant d'un problema establert de lege ferenda, sinó davant d'un problema d'aplicació de l'ordenament vigent.
També és possible l'ús adjectiu d'aquesta locució.
Exemple: Propostes i argumentacions de lege ferenda.
<Dret romà>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca de lege ferenda [la], adv
<Dret romà>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: El projecte redactat de lege ferenda permetrà la creació d'un espai únic de defensa per a Europa.
- ('de la llei que s'hauria de fer')
- Locució emprada per a referir-se a una llei que hom espera que es faci.
<Anatomia patològica>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca degeneració crenada, n f
<Anatomia patològica>
