Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "boca" dins totes les àrees temàtiques

digital de les Balears digital de les Balears

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  digital de les Balears, n f
  • ca  boca de llop, n f alt. sin.
  • ca  didalera, n f alt. sin.
  • ca  didals, n m pl alt. sin.
  • ca  didals de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
  • ca  herba de Santa Maria, n f alt. sin.
  • nc  Digitalis minor L.
  • nc  Digitalis purpurea L. subsp. dubia (J.J. Rodr.) Knoche sin. compl.
  • nc  Digitalis dubia J.J. Rodr. var. ling.

<Botànica > escrofulariàcies>

digital de les Balears digital de les Balears

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  digital de les Balears, n f
  • ca  boca de llop, n f alt. sin.
  • ca  didalera, n f alt. sin.
  • ca  didals, n m pl alt. sin.
  • ca  didals de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
  • ca  herba de Santa Maria, n f alt. sin.
  • nc  Digitalis minor L.
  • nc  Digitalis purpurea L. subsp. dubia (J.J. Rodr.) Knoche sin. compl.
  • nc  Digitalis dubia J.J. Rodr. var. ling.

<Botànica > escrofulariàcies>

en boca en boca

<Vinificació. Enologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  en boca, adj
  • es  en boca, adj
  • fr  en bouche, adj
  • en  on the palate, adj

<Vinificació. Enologia>

Definició
Dit de les sensacions, gustos, aromes o textures que s'aprecien en la fase degustativa d'un vi, quan està en la cavitat bucal.
eritroplàsia de boca eritroplàsia de boca

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  eritroplàsia de boca
  • en  erythroplakia of mouth

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties de l'aparell digestiu>

esbocar esbocar

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  esbocar, v tr
  • es  agrandar la boca
  • es  ensanchar la boca

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Definició
Eixamplar els costats d'un vestit.
escrita escrita

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  escrita, n f
  • ca  escrita rosa, n f sin. compl.
  • ca  rajada, n f sin. compl.
  • ca  rajada de boca de rosa, n f sin. compl.
  • ca  rajada de boca rosa, n f sin. compl.
  • ca  rajada de cua curta, n f sin. compl.
  • ca  rajada vera, n f sin. compl.
  • nc  Raja brachyura
  • nc  Raia brachiura var. ling.
  • nc  Raia brachyura var. ling.
  • es  raya de boca rosa
  • fr  raie lisse
  • en  blonde ray

<Rajades i milanes > Raids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  escrita, n f
  • ca  escrita rosa, n f sin. compl.
  • ca  rajada, n f sin. compl.
  • ca  rajada de boca de rosa, n f sin. compl.
  • ca  rajada de boca rosa, n f sin. compl.
  • ca  rajada de cua curta, n f sin. compl.
  • ca  rajada vera, n f sin. compl.
  • nc  Raja brachyura
  • nc  Raia brachiura var. ling.
  • nc  Raia brachyura var. ling.
  • es  raya de boca rosa
  • fr  raie lisse
  • en  blonde ray

<Rajades i milanes > Raids>

estomatòcit estomatòcit

<Hematologia i hemoteràpia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  estomatòcit, n m
  • ca  eritròcit d'estoma, n m sin. compl.
  • ca  eritròcit de boca, n m sin. compl.

<Hematologia i hemoteràpia>

Definició
Eritròcit còncau per una cara i convex per l'altra, alteració morfològica que determina una pal·lidesa central que recorda la forma d'un estoma o boca. Es presenta en l'estomatocitosi hereditària, bé que també pot observar-se en l'alcoholisme. Alguns hematòlegs esmenten l'existència d'estomatòcits sobrehidratats o hidròcits i d'estomatòcits deshidratats o xeròcits, responsables d'estomatocitosi, mentre que d'altres individualitzen les entitats nosològiques anomenades hidrocitosi i xerocitosi.

Nota

  • La denominació estomatòcit està formada a partir de estoma- i del grec kytos 'cel·la'.
evolució evolució

<Vinificació. Enologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  evolució, n f
  • ca  pas en boca, n m sin. compl.
  • es  evolución, n f
  • es  paso en boca, n m
  • fr  épanouissement, n m
  • en  development, n m
  • en  evolution, n

<Vinificació. Enologia>

Definició
Conjunt de les sensacions que destaquen d'un vi durant els segons, aproximadament deu, que es glopeja durant el tast.

Nota

  • L'evolució és la segona etapa de la fase degustativa.
febre aftosa febre aftosa

<Malalties i síndromes>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Veterinària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  febre aftosa, n f
  • ca  estomatitis aftovesicular, n f sin. compl.
  • ca  estomatitis epidèrmica, n f sin. compl.
  • ca  estomatitis epizoòtica, n f sin. compl.
  • ca  malaltia peu-boca, n f sin. compl.
  • en  aphtobullous stomatitis

<Malalties i síndromes>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Veterinària>

Definició
Antropozoonosi produïda pel virus EPB, transmesa als humans des del bestiar boví, porcí, cabrú i oví infectat de glossopeda, a través del contacte directe amb les lesions dels animals i rares vegades a través de la ingestió de llet crua o dels seus derivats.

Nota

  • La febre aftosa es manifesta clínicament per febre, cefalea, astènia, dolors musculars, seguit de l'aparició d'aftes i lesions vesiculoses de la mucosa oral, la faringe i els llavis, i dels dits i els palmells de les mans, molt pruents.