Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca guimbarda, n f
ca arpa de boca, n f sin. compl.
ca birimbao, n m sin. compl.
es arpa de boca
es birimbao
es guimbarda
en Jew´s harp
en mouth harp

<Música>

Definició

Instrument musical menut, en forma de lira, que consta d'un arc metàl·lic amb una llengüeta d'acer enmig que es fa vibrar amb l'índex d'una mà, mentre amb l'altra mà se subjecta l'instrument entre les dents.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels instruments musicals [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/206/>

ca guimbarda, n f
es armónica de boca
es aura
es guimbarda
fr guimbarde
en jew's harp

<Instruments musicals > Instruments idiòfons>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca herba de la boca, n f
ca torreta, n f alt. sin.
ca turrita, n f alt. sin.
nc Arabis turrita L.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca herba de la boca, n f
ca torreta, n f alt. sin.
ca turrita, n f alt. sin.
nc Arabis turrita L.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca higiene dental, n f
ca neteja de boca, n f
ca tartrectomia, n f
es higiene bucal
es higiene dental
es limpieza bucal
fr hygiène buccale
fr hygiène dentaire
en dental hygiene
en oral hygiene
en teeth cleaning

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

ca incisió de la boca
en incision of mouth

<Classificació internacional de malalties > Procediments > Operacions de nas, boca i faringe>

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

ca leucoedema de boca
en leukoedema of mouth

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties de l'aparell digestiu>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca llúpol, n m
ca boca de llop, n f sin. compl.
ca esparga, n f sin. compl.
ca espàrgol, n m sin. compl.
ca herba cervesera, n f sin. compl.
ca cervesa, n f alt. sin.
ca cervesera, n f alt. sin.
ca cervesina, n f alt. sin.
ca escanyapoll, n m alt. sin.
ca escanyapolla, n m alt. sin.
ca escanyapolles, n m alt. sin.
ca espareguera, n f alt. sin.
ca espargolera, n f alt. sin.
ca espàrgols, n m pl alt. sin.
ca espàrrec bord, n m alt. sin.
ca esquellerina, n f alt. sin.
ca esquellerinc, n m alt. sin.
ca flor de cervesa, n f alt. sin.
ca guilleuma, n f alt. sin.
ca herba de cervesa, n f alt. sin.
ca herba de la cervesa, n f alt. sin.
ca llobet, n m alt. sin.
ca llúpols, n m pl alt. sin.
ca parra, n f alt. sin.
ca tàrrec de bou, n m alt. sin.
ca tàrrecs de bou, n m pl alt. sin.
ca vidalba, n f alt. sin.
ca vidàrria, n f alt. sin.
ca aspàrguls, n m pl var. ling.
ca cerreza, n f var. ling.
ca cervera, n f var. ling.
ca espàrec bort, n m var. ling.
ca llubet, n m var. ling.
ca lubet, n m var. ling.
ca lubets, n m pl var. ling.
ca pàrgols, n m pl var. ling.
ca vidarría, n f var. ling.
ca vidaula, n f var. ling.
ca vidaules, n f pl var. ling.
ca vidaures, n f pl var. ling.
nc Humulus lupulus L.

<Botànica > cannabàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca llúpol, n m
ca boca de llop, n f sin. compl.
ca esparga, n f sin. compl.
ca espàrgol, n m sin. compl.
ca herba cervesera, n f sin. compl.
ca cervesa, n f alt. sin.
ca cervesera, n f alt. sin.
ca cervesina, n f alt. sin.
ca escanyapoll, n m alt. sin.
ca escanyapolla, n m alt. sin.
ca escanyapolles, n m alt. sin.
ca espareguera, n f alt. sin.
ca espargolera, n f alt. sin.
ca espàrgols, n m pl alt. sin.
ca espàrrec bord, n m alt. sin.
ca esquellerina, n f alt. sin.
ca esquellerinc, n m alt. sin.
ca flor de cervesa, n f alt. sin.
ca guilleuma, n f alt. sin.
ca herba de cervesa, n f alt. sin.
ca herba de la cervesa, n f alt. sin.
ca llobet, n m alt. sin.
ca llúpols, n m pl alt. sin.
ca parra, n f alt. sin.
ca tàrrec de bou, n m alt. sin.
ca tàrrecs de bou, n m pl alt. sin.
ca vidalba, n f alt. sin.
ca vidàrria, n f alt. sin.
ca aspàrguls, n m pl var. ling.
ca cerreza, n f var. ling.
ca cervera, n f var. ling.
ca espàrec bort, n m var. ling.
ca llubet, n m var. ling.
ca lubet, n m var. ling.
ca lubets, n m pl var. ling.
ca pàrgols, n m pl var. ling.
ca vidarría, n f var. ling.
ca vidaula, n f var. ling.
ca vidaules, n f pl var. ling.
ca vidaures, n f pl var. ling.
nc Humulus lupulus L.

<Botànica > cannabàcies>

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca màrqueting boca-orella, n m
es marketing de boca a oreja, n m
fr bouche à oreille, n m
fr marketing de bouche-à-oreille, n m
en buzz marketing, n
en WOM marketing, n
en word of mouth advertising, n
en word of mouth marketing, n
en word-of-mouth-marketing, n
en WOMM, n sigla

<Empresa > Comunicació empresarial>

Definició

Màrqueting que es basa en la divulgació voluntària de productes i serveis per part de consumidors satisfets.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "boca" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició