Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

ca desossament, n m
es deshuesado
fr désossage
fr désossement
en boning
en deboning

<Veterinària i ramaderia > Inspecció veterinària>

Definició

Operació consistent a separar de la canal els ossos del teixit connectiu i muscular que els envolten.

Nota

Generalment, aquesta operació s'efectua de manera simultània a l'especejament.

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca deute prioritari, n m
es crédito privilegiado
es deuda preferente
es deuda principal
es deuda prioritaria
es deuda privilegiada
fr créance de premier rang
fr créance de rang supérieur
fr créance prioritaire
fr dette privilégiée
en preferential debt
en preferred debt
en senior debt
en senior unsecured debt
en subordinated debt

<Economia > Finances>

Definició

Deute que té més prelació que un altre en cas de liquidació d'una societat.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ECONOMIA I FINANCES; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mercats financers [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/23/>

ca deute subordinat, n m
es deuda subordinada
fr dette de rang inférieur
fr dette subordonnée
en junior debt
en subordinated debt

<Mercats financers > Actius financers>

Definició

Deute a llarg termini que proporciona interessos sota unes certes restriccions i que té menys drets que els altres actius de renda fixa en cas de liquidació per impagament de l'emissor.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca enrocador, n m
ca barraestret, n m sin. compl.
ca dormidor, n m sin. compl.
ca porc, n m sin. compl.
ca porquet, n m sin. compl.
ca roquer, n m sin. compl.
ca roqueret, n m sin. compl.
ca saig, n m sin. compl.
ca tord, n m sin. compl.
ca tord de roca, n m sin. compl.
ca trencaavellanes, n m sin. compl.
ca barra estret, n m var. ling.
ca mariquita, n f var. ling.
ca ruqué, n m var. ling.
ca soig, n m var. ling.
ca tort, n m var. ling.
ca tort de roca, n m var. ling.
ca trenca avellanes, n m var. ling.
ca trenca-avellanes, n m var. ling.
nc Symphodus ocellatus
nc Crenilabrus ocellatus var. ling.
nc Crenilabrus Rissoi var. ling.
nc Symphodus (Crenilabrus) ocellatus var. ling.
es bodión
es dormidor
es tordo
fr crenilabre ocelé
fr rouquie
it tordo occhiato
en dark-fin
de Geangelte lipppfisch

<Peixos > Làbrids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca enrocador, n m
ca barraestret, n m sin. compl.
ca dormidor, n m sin. compl.
ca porc, n m sin. compl.
ca porquet, n m sin. compl.
ca roquer, n m sin. compl.
ca roqueret, n m sin. compl.
ca saig, n m sin. compl.
ca tord, n m sin. compl.
ca tord de roca, n m sin. compl.
ca trencaavellanes, n m sin. compl.
ca barra estret, n m var. ling.
ca mariquita, n f var. ling.
ca ruqué, n m var. ling.
ca soig, n m var. ling.
ca tort, n m var. ling.
ca tort de roca, n m var. ling.
ca trenca avellanes, n m var. ling.
ca trenca-avellanes, n m var. ling.
nc Symphodus ocellatus
nc Crenilabrus ocellatus var. ling.
nc Crenilabrus Rissoi var. ling.
nc Symphodus (Crenilabrus) ocellatus var. ling.
es bodión
es dormidor
es tordo
fr crenilabre ocelé
fr rouquie
it tordo occhiato
en dark-fin
de Geangelte lipppfisch

<Peixos > Làbrids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca ensalada niçarda amb ventresca de bonítol
es ensalada nizarda con ventresca de bonito
fr salade niçoise au ventrèche de bonite
it insalata nizzarda con filetto di palamita
en salade niçoise with bonito belly
de Salade Niçoise mit Bauchfleisch vom Bonito

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca escúter de mobilitat, n m
es escúter de movilidad, n m
es scooter eléctrico, n m
fr quadriporteur, n m
fr scooter de mobilité, n m
fr scooter électrique, n m
fr scooter électrique de mobilité, n m
fr scooter électrique senior, n m
en electric mobility scooter, n
en four-wheel electric scooter, n
en mobility scooter, n
en motorized mobility scooter, n

<Transports > Transport per carretera > Bicicletes. Motocicletes>

Definició

Vehicle elèctric de tres o quatre rodes, amb manillar, un sol seient regulable proveït de respatller i braços, i una base per a posar-hi els peus, destinat a persones amb mobilitat reduïda.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca escúter de mobilitat, n m
es escúter de movilidad, n m
es scooter eléctrico, n m
fr quadriporteur, n m
fr scooter de mobilité, n m
fr scooter électrique, n m
fr scooter électrique de mobilité, n m
fr scooter électrique senior, n m
en electric mobility scooter, n
en four-wheel electric scooter, n
en mobility scooter, n
en motorized mobility scooter, n

<Sociologia > Serveis socials>

Definició

Vehicle elèctric de tres o quatre rodes, amb manillar, un sol seient regulable proveït de respatller i braços, i una base per a posar-hi els peus, destinat a persones amb mobilitat reduïda.

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca gòbid de franges blaves, n m
es gobio bonito, n m
es gobio catalina azul, n m
fr gobie de catalina, n m
fr gobie rouge à rayures bleues, n m
en blue-banded goby, n
en bluebanded goby, n
nc Lythrypnus dalli

<Zoologia > Peixos>

Definició

Peix de la família dels gòbids.

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

ca galindó
en bunion

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties del sistema musculoesquelètic i del teixit connectiu>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "bonior" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Nota

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició