Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "bordegàs" dins totes les àrees temàtiques

llengua de ca llengua de ca

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llengua de ca, n f
  • ca  aferragós, n m alt. sin.
  • ca  avellana torrada, n f alt. sin.
  • ca  besneula, n f alt. sin.
  • ca  besneula crètica, n f alt. sin.
  • ca  cinoglossa, n f alt. sin.
  • ca  curatalls, n m alt. sin.
  • ca  herba de gos, n f alt. sin.
  • ca  joiosa (flor), n f alt. sin.
  • ca  llapassa, n f alt. sin.
  • ca  llapassera, n f alt. sin.
  • ca  llengua d'ovella, n f alt. sin.
  • ca  llengua de gos, n f alt. sin.
  • ca  maneula, n f alt. sin.
  • ca  violera borda, n f alt. sin.
  • ca  violes bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  berneula, n f var. ling.
  • ca  llengua de cutxo, n f var. ling.
  • ca  minyeula, n f var. ling.
  • ca  verneula, n f var. ling.
  • ca  vesneula, n f var. ling.
  • ca  visneula, n f var. ling.
  • nc  Cynoglossum creticum Mill.
  • nc  Cynoglossum pictum Aiton var. ling.

<Botànica > boraginàcies>

Nota

  • Llengua de cutxo és un nom alguerès amb el sentit de 'llengua de gos' (cutxo, de l'italià cuccio, cucciolo 'cadell').
lleteresa vera lleteresa vera

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lleteresa vera, n f
  • ca  lleteresa vesquera, n f sin. compl.
  • ca  lletrera de vesc, n f sin. compl.
  • ca  bambollera, n f alt. sin.
  • ca  bofeguera, n f alt. sin.
  • ca  escampador, n m alt. sin.
  • ca  eufòrbia, n f alt. sin.
  • ca  herba de llet, n f alt. sin.
  • ca  herba de Santa Teresa, n f alt. sin.
  • ca  herba del frare, n f alt. sin.
  • ca  herba del frare vellosa, n f alt. sin.
  • ca  herba lletera, n f alt. sin.
  • ca  llerca, n f alt. sin.
  • ca  llerqueres, n f pl alt. sin.
  • ca  llet de bruixa, n f alt. sin.
  • ca  llet de Santa Teresa, n f alt. sin.
  • ca  lletera, n f alt. sin.
  • ca  lletera d'enviscar, n f alt. sin.
  • ca  lletera de vesc, n f alt. sin.
  • ca  lletera de visc, n f alt. sin.
  • ca  lletera gran, n f alt. sin.
  • ca  lletera major, n f alt. sin.
  • ca  lletera vera, n f alt. sin.
  • ca  lletera visquera, n f alt. sin.
  • ca  lleterassa, n f alt. sin.
  • ca  lleteres, n f pl alt. sin.
  • ca  lleteresa, n f alt. sin.
  • ca  lleteresa de marina, n f alt. sin.
  • ca  lleterola, n f alt. sin.
  • ca  lletraga, n f alt. sin.
  • ca  lletrera, n f alt. sin.
  • ca  lletrera borda, n f alt. sin.
  • ca  lletrera d'enviscar, n f alt. sin.
  • ca  lletrera de marina, n f alt. sin.
  • ca  lletrera de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  lletrera de visc, n f alt. sin.
  • ca  lletrera mascle, n f alt. sin.
  • ca  lletrera vera, n f alt. sin.
  • ca  lletrera visquera, n f alt. sin.
  • ca  lletreres, n f pl alt. sin.
  • ca  lletreres bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  mal d'ulls, n m alt. sin.
  • ca  manxiula, n f alt. sin.
  • ca  metzines, n f pl alt. sin.
  • ca  Santa Teresa, n f alt. sin.
  • ca  Teresa, n f alt. sin.
  • ca  visquera, n f alt. sin.
  • ca  xurrera, n f alt. sin.
  • ca  lleitresa, n f var. ling.
  • ca  llertresa, n f var. ling.
  • ca  llet de santa Tresa, n f var. ling.
  • ca  lletatresa, n f var. ling.
  • ca  lletdetresa, n f var. ling.
  • ca  lletetresa, n f var. ling.
  • ca  lletetreses, n f pl var. ling.
  • ca  lletranera, n f var. ling.
  • ca  lletreguera, n f var. ling.
  • ca  lletrera de monte, n f var. ling.
  • ca  lletreresa de marina, n f var. ling.
  • ca  llettresa, n f var. ling.
  • ca  lleturigu, n m var. ling.
  • ca  llitresa, n f var. ling.
  • nc  Euphorbia characias L. subsp. characias

<Botànica > euforbiàcies>

Nota

  • 1. La denominació llet de Santa Teresa (o llet de Santa Tresa) és una etimologia popular a partir del nom, derivat de llet, lleteresa, interpretat com a "llet de T(e)resa", d'aquí les formes lletdetresa, llet de Teresa i llet de Santa Teresa.
    2. Lleturigu (SANNA ortografia lletúligo) és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) latturigu.
lleteresa vera lleteresa vera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lleteresa vera, n f
  • ca  lleteresa vesquera, n f sin. compl.
  • ca  lletrera de vesc, n f sin. compl.
  • ca  bambollera, n f alt. sin.
  • ca  bofeguera, n f alt. sin.
  • ca  escampador, n m alt. sin.
  • ca  eufòrbia, n f alt. sin.
  • ca  herba de llet, n f alt. sin.
  • ca  herba de Santa Teresa, n f alt. sin.
  • ca  herba del frare, n f alt. sin.
  • ca  herba del frare vellosa, n f alt. sin.
  • ca  herba lletera, n f alt. sin.
  • ca  llerca, n f alt. sin.
  • ca  llerqueres, n f pl alt. sin.
  • ca  llet de bruixa, n f alt. sin.
  • ca  llet de Santa Teresa, n f alt. sin.
  • ca  lletera, n f alt. sin.
  • ca  lletera d'enviscar, n f alt. sin.
  • ca  lletera de vesc, n f alt. sin.
  • ca  lletera de visc, n f alt. sin.
  • ca  lletera gran, n f alt. sin.
  • ca  lletera major, n f alt. sin.
  • ca  lletera vera, n f alt. sin.
  • ca  lletera visquera, n f alt. sin.
  • ca  lleterassa, n f alt. sin.
  • ca  lleteres, n f pl alt. sin.
  • ca  lleteresa, n f alt. sin.
  • ca  lleteresa de marina, n f alt. sin.
  • ca  lleterola, n f alt. sin.
  • ca  lletraga, n f alt. sin.
  • ca  lletrera, n f alt. sin.
  • ca  lletrera borda, n f alt. sin.
  • ca  lletrera d'enviscar, n f alt. sin.
  • ca  lletrera de marina, n f alt. sin.
  • ca  lletrera de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  lletrera de visc, n f alt. sin.
  • ca  lletrera mascle, n f alt. sin.
  • ca  lletrera vera, n f alt. sin.
  • ca  lletrera visquera, n f alt. sin.
  • ca  lletreres, n f pl alt. sin.
  • ca  lletreres bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  mal d'ulls, n m alt. sin.
  • ca  manxiula, n f alt. sin.
  • ca  metzines, n f pl alt. sin.
  • ca  Santa Teresa, n f alt. sin.
  • ca  Teresa, n f alt. sin.
  • ca  visquera, n f alt. sin.
  • ca  xurrera, n f alt. sin.
  • ca  lleitresa, n f var. ling.
  • ca  llertresa, n f var. ling.
  • ca  llet de santa Tresa, n f var. ling.
  • ca  lletatresa, n f var. ling.
  • ca  lletdetresa, n f var. ling.
  • ca  lletetresa, n f var. ling.
  • ca  lletetreses, n f pl var. ling.
  • ca  lletranera, n f var. ling.
  • ca  lletreguera, n f var. ling.
  • ca  lletrera de monte, n f var. ling.
  • ca  lletreresa de marina, n f var. ling.
  • ca  llettresa, n f var. ling.
  • ca  lleturigu, n m var. ling.
  • ca  llitresa, n f var. ling.
  • nc  Euphorbia characias L. subsp. characias

<Botànica > euforbiàcies>

Nota

  • 1. La denominació llet de Santa Teresa (o llet de Santa Tresa) és una etimologia popular a partir del nom, derivat de llet, lleteresa, interpretat com a "llet de T(e)resa", d'aquí les formes lletdetresa, llet de Teresa i llet de Santa Teresa.
    2. Lleturigu (SANNA ortografia lletúligo) és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) latturigu.
llevamà llevamà

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llevamà, n m
  • ca  boixac de camp, n m sin. compl.
  • ca  boixac, n m alt. sin.
  • ca  boixacs, n m pl alt. sin.
  • ca  bojac, n m alt. sin.
  • ca  boqueta de pardalet, n f alt. sin.
  • ca  calèndula, n f alt. sin.
  • ca  calèndula silvestre, n f alt. sin.
  • ca  cerdans, n m pl alt. sin.
  • ca  clavellines de mort, n f pl alt. sin.
  • ca  fartabous, n m alt. sin.
  • ca  flor d'albat, n f alt. sin.
  • ca  flor de jaumet, n f alt. sin.
  • ca  gaites, n f pl alt. sin.
  • ca  galdiró, n m alt. sin.
  • ca  galdiró de camp, n m alt. sin.
  • ca  galdirons, n m pl alt. sin.
  • ca  garronada, n f alt. sin.
  • ca  gata rabiosa, n f alt. sin.
  • ca  gauges bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  goigs, n m pl alt. sin.
  • ca  goigs bords, n m pl alt. sin.
  • ca  goja, n f alt. sin.
  • ca  goja borda, n f alt. sin.
  • ca  gojats, n m pl alt. sin.
  • ca  groguet bord, n m alt. sin.
  • ca  groguet de camp, n m alt. sin.
  • ca  groguets, n m pl alt. sin.
  • ca  groguets de camp, n m pl alt. sin.
  • ca  herba conillera, n f alt. sin.
  • ca  herba de panet, n f alt. sin.
  • ca  herba del podador, n f alt. sin.
  • ca  herbeta de foc, n f alt. sin.
  • ca  inflabou, n m alt. sin.
  • ca  inflabous, n m alt. sin.
  • ca  jaumets, n m pl alt. sin.
  • ca  llevagat, n m alt. sin.
  • ca  llevagats, n m alt. sin.
  • ca  llevamà bord, n m alt. sin.
  • ca  llevamà de camp, n m alt. sin.
  • ca  llevamal, n m alt. sin.
  • ca  llevamans, n m pl alt. sin.
  • ca  lligamà, n m alt. sin.
  • ca  lligamans, n m pl alt. sin.
  • ca  pet de frare, n m alt. sin.
  • ca  plegamans, n m alt. sin.
  • ca  unflabous, n m alt. sin.
  • ca  ungla, n f alt. sin.
  • ca  ungla de gat, n f alt. sin.
  • ca  ungleta de gat, n f alt. sin.
  • ca  gata-rabiosa, n f var. ling.
  • ca  lleva mans, n m pl var. ling.
  • nc  Calendula arvensis L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

  • La denominació llevamal és la forma originària de llevamà, motivada per les propietats curatives de la planta.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llevamà, n m
  • ca  boixac de camp, n m sin. compl.
  • ca  boixac, n m alt. sin.
  • ca  boixacs, n m pl alt. sin.
  • ca  bojac, n m alt. sin.
  • ca  boqueta de pardalet, n f alt. sin.
  • ca  calèndula, n f alt. sin.
  • ca  calèndula silvestre, n f alt. sin.
  • ca  cerdans, n m pl alt. sin.
  • ca  clavellines de mort, n f pl alt. sin.
  • ca  fartabous, n m alt. sin.
  • ca  flor d'albat, n f alt. sin.
  • ca  flor de jaumet, n f alt. sin.
  • ca  gaites, n f pl alt. sin.
  • ca  galdiró, n m alt. sin.
  • ca  galdiró de camp, n m alt. sin.
  • ca  galdirons, n m pl alt. sin.
  • ca  garronada, n f alt. sin.
  • ca  gata rabiosa, n f alt. sin.
  • ca  gauges bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  goigs, n m pl alt. sin.
  • ca  goigs bords, n m pl alt. sin.
  • ca  goja, n f alt. sin.
  • ca  goja borda, n f alt. sin.
  • ca  gojats, n m pl alt. sin.
  • ca  groguet bord, n m alt. sin.
  • ca  groguet de camp, n m alt. sin.
  • ca  groguets, n m pl alt. sin.
  • ca  groguets de camp, n m pl alt. sin.
  • ca  herba conillera, n f alt. sin.
  • ca  herba de panet, n f alt. sin.
  • ca  herba del podador, n f alt. sin.
  • ca  herbeta de foc, n f alt. sin.
  • ca  inflabou, n m alt. sin.
  • ca  inflabous, n m alt. sin.
  • ca  jaumets, n m pl alt. sin.
  • ca  llevagat, n m alt. sin.
  • ca  llevagats, n m alt. sin.
  • ca  llevamà bord, n m alt. sin.
  • ca  llevamà de camp, n m alt. sin.
  • ca  llevamal, n m alt. sin.
  • ca  llevamans, n m pl alt. sin.
  • ca  lligamà, n m alt. sin.
  • ca  lligamans, n m pl alt. sin.
  • ca  pet de frare, n m alt. sin.
  • ca  plegamans, n m alt. sin.
  • ca  unflabous, n m alt. sin.
  • ca  ungla, n f alt. sin.
  • ca  ungla de gat, n f alt. sin.
  • ca  ungleta de gat, n f alt. sin.
  • ca  gata-rabiosa, n f var. ling.
  • ca  lleva mans, n m pl var. ling.
  • nc  Calendula arvensis L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

  • La denominació llevamal és la forma originària de llevamà, motivada per les propietats curatives de la planta.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  magraner, n m
  • ca  badabadoc (flor masculina), n m sin. compl.
  • ca  badaloc (flor masculina), n m sin. compl.
  • ca  badoc (flor masculina), n m sin. compl.
  • ca  magrana (fruit), n f sin. compl.
  • ca  balàustia (fruit), n f alt. sin.
  • ca  magrana agra (fruit), n f alt. sin.
  • ca  magraner agre, n m alt. sin.
  • ca  magraner bord, n m alt. sin.
  • ca  magranera, n f alt. sin.
  • ca  magranes, n f pl alt. sin.
  • ca  magranes (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  magranes agres (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  magranes bordes (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  rosa balàustia, n f alt. sin.
  • ca  balaüsta (fruit), n f var. ling.
  • ca  balàustria (fruit), n f var. ling.
  • ca  magrané, n m var. ling.
  • ca  magraner borde, n m var. ling.
  • ca  magrano, n m var. ling.
  • ca  malagraner, n m var. ling.
  • ca  malagranera, n f var. ling.
  • ca  malgrana (fruit), n f var. ling.
  • ca  manglana (fruit), n f var. ling.
  • ca  manglaner, n m var. ling.
  • ca  manglanera, n f var. ling.
  • ca  mangrana (fruit), n f var. ling.
  • ca  mangraner, n m var. ling.
  • ca  mangraner agre, n m var. ling.
  • ca  mangraner bord, n m var. ling.
  • ca  mangrano, n m var. ling.
  • ca  megrana (fruit), n f var. ling.
  • ca  melgrana (fruit), n f var. ling.
  • ca  menglana (fruit), n f var. ling.
  • ca  mergrana (fruit), n f var. ling.
  • ca  milgrana (fruit), n f var. ling.
  • ca  minglana (fruit), n f var. ling.
  • ca  rosa balaustria, n f var. ling.
  • nc  Punica granatum L.

<Botànica > punicàcies>

Nota

  • DIEC2-E recull balàustia per al «fruit d'estructura complexa, amb llavors carnoses i disposades en espais separats per tels, representat únicament per la magrana»
magraner magraner

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  magraner, n m
  • ca  badabadoc (flor masculina), n m sin. compl.
  • ca  badaloc (flor masculina), n m sin. compl.
  • ca  badoc (flor masculina), n m sin. compl.
  • ca  magrana (fruit), n f sin. compl.
  • ca  balàustia (fruit), n f alt. sin.
  • ca  magrana agra (fruit), n f alt. sin.
  • ca  magraner agre, n m alt. sin.
  • ca  magraner bord, n m alt. sin.
  • ca  magranera, n f alt. sin.
  • ca  magranes, n f pl alt. sin.
  • ca  magranes (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  magranes agres (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  magranes bordes (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  rosa balàustia, n f alt. sin.
  • ca  balaüsta (fruit), n f var. ling.
  • ca  balàustria (fruit), n f var. ling.
  • ca  magrané, n m var. ling.
  • ca  magraner borde, n m var. ling.
  • ca  magrano, n m var. ling.
  • ca  malagraner, n m var. ling.
  • ca  malagranera, n f var. ling.
  • ca  malgrana (fruit), n f var. ling.
  • ca  manglana (fruit), n f var. ling.
  • ca  manglaner, n m var. ling.
  • ca  manglanera, n f var. ling.
  • ca  mangrana (fruit), n f var. ling.
  • ca  mangraner, n m var. ling.
  • ca  mangraner agre, n m var. ling.
  • ca  mangraner bord, n m var. ling.
  • ca  mangrano, n m var. ling.
  • ca  megrana (fruit), n f var. ling.
  • ca  melgrana (fruit), n f var. ling.
  • ca  menglana (fruit), n f var. ling.
  • ca  mergrana (fruit), n f var. ling.
  • ca  milgrana (fruit), n f var. ling.
  • ca  minglana (fruit), n f var. ling.
  • ca  rosa balaustria, n f var. ling.
  • nc  Punica granatum L.

<Botànica > punicàcies>

Nota

  • DIEC2-E recull balàustia per al «fruit d'estructura complexa, amb llavors carnoses i disposades en espais separats per tels, representat únicament per la magrana»
maniobra de bordejar maniobra de bordejar

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  maniobra de bordejar, n f

<Navegació tradicional>

Definició
Navegació que consisteix a fer bordades.
miopatia de Nonaka miopatia de Nonaka

<Ciències de la salut > Malalties minoritàries>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de malalties minoritàries [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/279>

  • ca  miopatia de Nonaka, n f
  • ca  miopatia distal amb vacúols rivetejats, n f
  • ca  miopatia hereditària amb cossos d'inclusió, n f
  • es  miopatía GNE, n f
  • es  miopatía distal con vacuolas ribeteadas, n f sin. compl.
  • es  miopatía distal tipo Nonaka, n f sin. compl.
  • es  miopatía hereditaria con cuerpos de inclusión tipo 2, n f sin. compl.
  • es  miopatía sin afectación del cuádriceps, n f sin. compl.
  • es  DMRV, n f sigla
  • es  HIBM2, n f sigla
  • es  IBM2, n f sigla
  • fr  myopathie liée à GNE, n f
  • fr  myopathie à corps d'inclusion héréditaire type 2, n f sin. compl.
  • fr  myopathie de Nonaka, n f sin. compl.
  • fr  myopathie distale à vacuoles bordées, n f sin. compl.
  • fr  myopathie épargnant le quadriceps, n f sin. compl.
  • fr  HIBM2, n f sigla
  • fr  IBM2, n f sigla
  • en  GNE myopathy, n
  • en  distal myopathy with rimmed vacuoles, n sin. compl.
  • en  hereditary inclusion body myopathy type 2, n sin. compl.
  • en  Nonaka myopathy, n sin. compl.
  • en  quadriceps-sparing myopathy, n sin. compl.
  • en  DMRV, n sigla
  • en  HIBM2, n sigla
  • en  IBM2, n sigla
  • cod  602

<Malalties minoritàries > Malalties neuromusculars>

mixtura de Bordeus mixtura de Bordeus

<.FITXA MODIFICADA>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Terminologia històrica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  mixtura de Bordeus, n f

<.FITXA MODIFICADA>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Terminologia històrica>

Definició
Solució aquosa de sulfat de coure i àcid càlcic emprada com a fungicida.