Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Lenga

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "bordegàs" dins totes les àrees temàtiques

llengua de ca

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca llengua de ca, n f
ca aferragós, n m alt. sin.
ca avellana torrada, n f alt. sin.
ca besneula, n f alt. sin.
ca besneula crètica, n f alt. sin.
ca cinoglossa, n f alt. sin.
ca curatalls, n m alt. sin.
ca herba de gos, n f alt. sin.
ca joiosa (flor), n f alt. sin.
ca llapassa, n f alt. sin.
ca llapassera, n f alt. sin.
ca llengua d'ovella, n f alt. sin.
ca llengua de gos, n f alt. sin.
ca maneula, n f alt. sin.
ca violera borda, n f alt. sin.
ca violes bordes, n f pl alt. sin.
ca berneula, n f var. ling.
ca llengua de cutxo, n f var. ling.
ca minyeula, n f var. ling.
ca verneula, n f var. ling.
ca vesneula, n f var. ling.
ca visneula, n f var. ling.
nc Cynoglossum creticum Mill.
nc Cynoglossum pictum Aiton var. ling.

<Botànica > boraginàcies>

Nota

Llengua de cutxo és un nom alguerès amb el sentit de 'llengua de gos' (cutxo, de l'italià cuccio, cucciolo 'cadell').

lleteresa vera

<Botànica>

ca lleteresa vera, n f
ca lleteresa vesquera, n f sin. compl.
ca lletrera de vesc, n f sin. compl.
ca bambollera, n f alt. sin.
ca bofeguera, n f alt. sin.
ca escampador, n m alt. sin.
ca eufòrbia, n f alt. sin.
ca herba de llet, n f alt. sin.
ca herba de Santa Teresa, n f alt. sin.
ca herba del frare, n f alt. sin.
ca herba del frare vellosa, n f alt. sin.
ca herba lletera, n f alt. sin.
ca llerca, n f alt. sin.
ca llerqueres, n f pl alt. sin.
ca llet de bruixa, n f alt. sin.
ca llet de Santa Teresa, n f alt. sin.
ca lletera, n f alt. sin.
ca lletera d'enviscar, n f alt. sin.
ca lletera de vesc, n f alt. sin.
ca lletera de visc, n f alt. sin.
ca lletera gran, n f alt. sin.
ca lletera major, n f alt. sin.
ca lletera vera, n f alt. sin.
ca lletera visquera, n f alt. sin.
ca lleterassa, n f alt. sin.
ca lleteres, n f pl alt. sin.
ca lleteresa, n f alt. sin.
ca lleteresa de marina, n f alt. sin.
ca lleterola, n f alt. sin.
ca lletraga, n f alt. sin.
ca lletrera, n f alt. sin.
ca lletrera borda, n f alt. sin.
ca lletrera d'enviscar, n f alt. sin.
ca lletrera de marina, n f alt. sin.
ca lletrera de muntanya, n f alt. sin.
ca lletrera de visc, n f alt. sin.
ca lletrera mascle, n f alt. sin.
ca lletrera vera, n f alt. sin.
ca lletrera visquera, n f alt. sin.
ca lletreres, n f pl alt. sin.
ca lletreres bordes, n f pl alt. sin.
ca mal d'ulls, n m alt. sin.
ca manxiula, n f alt. sin.
ca metzines, n f pl alt. sin.
ca Santa Teresa, n f alt. sin.
ca Teresa, n f alt. sin.
ca visquera, n f alt. sin.
ca xurrera, n f alt. sin.
ca lleitresa, n f var. ling.
ca llertresa, n f var. ling.
ca llet de santa Tresa, n f var. ling.
ca lletatresa, n f var. ling.
ca lletdetresa, n f var. ling.
ca lletetresa, n f var. ling.
ca lletetreses, n f pl var. ling.
ca lletranera, n f var. ling.
ca lletreguera, n f var. ling.
ca lletrera de monte, n f var. ling.
ca lletreresa de marina, n f var. ling.
ca llettresa, n f var. ling.
ca lleturigu, n m var. ling.
ca llitresa, n f var. ling.
nc Euphorbia characias L. subsp. characias

<Botànica > euforbiàcies>

Nota

1. La denominació llet de Santa Teresa (o llet de Santa Tresa) és una etimologia popular a partir del nom, derivat de llet, lleteresa, interpretat com a "llet de T(e)resa", d'aquí les formes lletdetresa, llet de Teresa i llet de Santa Teresa.
2. Lleturigu (SANNA ortografia lletúligo) és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) latturigu.

lleteresa vera

<Ciències de la vida>

ca lleteresa vera, n f
ca lleteresa vesquera, n f sin. compl.
ca lletrera de vesc, n f sin. compl.
ca bambollera, n f alt. sin.
ca bofeguera, n f alt. sin.
ca escampador, n m alt. sin.
ca eufòrbia, n f alt. sin.
ca herba de llet, n f alt. sin.
ca herba de Santa Teresa, n f alt. sin.
ca herba del frare, n f alt. sin.
ca herba del frare vellosa, n f alt. sin.
ca herba lletera, n f alt. sin.
ca llerca, n f alt. sin.
ca llerqueres, n f pl alt. sin.
ca llet de bruixa, n f alt. sin.
ca llet de Santa Teresa, n f alt. sin.
ca lletera, n f alt. sin.
ca lletera d'enviscar, n f alt. sin.
ca lletera de vesc, n f alt. sin.
ca lletera de visc, n f alt. sin.
ca lletera gran, n f alt. sin.
ca lletera major, n f alt. sin.
ca lletera vera, n f alt. sin.
ca lletera visquera, n f alt. sin.
ca lleterassa, n f alt. sin.
ca lleteres, n f pl alt. sin.
ca lleteresa, n f alt. sin.
ca lleteresa de marina, n f alt. sin.
ca lleterola, n f alt. sin.
ca lletraga, n f alt. sin.
ca lletrera, n f alt. sin.
ca lletrera borda, n f alt. sin.
ca lletrera d'enviscar, n f alt. sin.
ca lletrera de marina, n f alt. sin.
ca lletrera de muntanya, n f alt. sin.
ca lletrera de visc, n f alt. sin.
ca lletrera mascle, n f alt. sin.
ca lletrera vera, n f alt. sin.
ca lletrera visquera, n f alt. sin.
ca lletreres, n f pl alt. sin.
ca lletreres bordes, n f pl alt. sin.
ca mal d'ulls, n m alt. sin.
ca manxiula, n f alt. sin.
ca metzines, n f pl alt. sin.
ca Santa Teresa, n f alt. sin.
ca Teresa, n f alt. sin.
ca visquera, n f alt. sin.
ca xurrera, n f alt. sin.
ca lleitresa, n f var. ling.
ca llertresa, n f var. ling.
ca llet de santa Tresa, n f var. ling.
ca lletatresa, n f var. ling.
ca lletdetresa, n f var. ling.
ca lletetresa, n f var. ling.
ca lletetreses, n f pl var. ling.
ca lletranera, n f var. ling.
ca lletreguera, n f var. ling.
ca lletrera de monte, n f var. ling.
ca lletreresa de marina, n f var. ling.
ca llettresa, n f var. ling.
ca lleturigu, n m var. ling.
ca llitresa, n f var. ling.
nc Euphorbia characias L. subsp. characias

<Botànica > euforbiàcies>

Nota

1. La denominació llet de Santa Teresa (o llet de Santa Tresa) és una etimologia popular a partir del nom, derivat de llet, lleteresa, interpretat com a "llet de T(e)resa", d'aquí les formes lletdetresa, llet de Teresa i llet de Santa Teresa.
2. Lleturigu (SANNA ortografia lletúligo) és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) latturigu.

llevamà

<Ciències de la vida>

ca llevamà, n m
ca boixac de camp, n m sin. compl.
ca boixac, n m alt. sin.
ca boixacs, n m pl alt. sin.
ca bojac, n m alt. sin.
ca boqueta de pardalet, n f alt. sin.
ca calèndula, n f alt. sin.
ca calèndula silvestre, n f alt. sin.
ca cerdans, n m pl alt. sin.
ca clavellines de mort, n f pl alt. sin.
ca fartabous, n m alt. sin.
ca flor d'albat, n f alt. sin.
ca flor de jaumet, n f alt. sin.
ca gaites, n f pl alt. sin.
ca galdiró, n m alt. sin.
ca galdiró de camp, n m alt. sin.
ca galdirons, n m pl alt. sin.
ca garronada, n f alt. sin.
ca gata rabiosa, n f alt. sin.
ca gauges bordes, n f pl alt. sin.
ca goigs, n m pl alt. sin.
ca goigs bords, n m pl alt. sin.
ca goja, n f alt. sin.
ca goja borda, n f alt. sin.
ca gojats, n m pl alt. sin.
ca groguet bord, n m alt. sin.
ca groguet de camp, n m alt. sin.
ca groguets, n m pl alt. sin.
ca groguets de camp, n m pl alt. sin.
ca herba conillera, n f alt. sin.
ca herba de panet, n f alt. sin.
ca herba del podador, n f alt. sin.
ca herbeta de foc, n f alt. sin.
ca inflabou, n m alt. sin.
ca inflabous, n m alt. sin.
ca jaumets, n m pl alt. sin.
ca llevagat, n m alt. sin.
ca llevagats, n m alt. sin.
ca llevamà bord, n m alt. sin.
ca llevamà de camp, n m alt. sin.
ca llevamal, n m alt. sin.
ca llevamans, n m pl alt. sin.
ca lligamà, n m alt. sin.
ca lligamans, n m pl alt. sin.
ca pet de frare, n m alt. sin.
ca plegamans, n m alt. sin.
ca unflabous, n m alt. sin.
ca ungla, n f alt. sin.
ca ungla de gat, n f alt. sin.
ca ungleta de gat, n f alt. sin.
ca gata-rabiosa, n f var. ling.
ca lleva mans, n m pl var. ling.
nc Calendula arvensis L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

La denominació llevamal és la forma originària de llevamà, motivada per les propietats curatives de la planta.

llevamà

<Botànica>

ca llevamà, n m
ca boixac de camp, n m sin. compl.
ca boixac, n m alt. sin.
ca boixacs, n m pl alt. sin.
ca bojac, n m alt. sin.
ca boqueta de pardalet, n f alt. sin.
ca calèndula, n f alt. sin.
ca calèndula silvestre, n f alt. sin.
ca cerdans, n m pl alt. sin.
ca clavellines de mort, n f pl alt. sin.
ca fartabous, n m alt. sin.
ca flor d'albat, n f alt. sin.
ca flor de jaumet, n f alt. sin.
ca gaites, n f pl alt. sin.
ca galdiró, n m alt. sin.
ca galdiró de camp, n m alt. sin.
ca galdirons, n m pl alt. sin.
ca garronada, n f alt. sin.
ca gata rabiosa, n f alt. sin.
ca gauges bordes, n f pl alt. sin.
ca goigs, n m pl alt. sin.
ca goigs bords, n m pl alt. sin.
ca goja, n f alt. sin.
ca goja borda, n f alt. sin.
ca gojats, n m pl alt. sin.
ca groguet bord, n m alt. sin.
ca groguet de camp, n m alt. sin.
ca groguets, n m pl alt. sin.
ca groguets de camp, n m pl alt. sin.
ca herba conillera, n f alt. sin.
ca herba de panet, n f alt. sin.
ca herba del podador, n f alt. sin.
ca herbeta de foc, n f alt. sin.
ca inflabou, n m alt. sin.
ca inflabous, n m alt. sin.
ca jaumets, n m pl alt. sin.
ca llevagat, n m alt. sin.
ca llevagats, n m alt. sin.
ca llevamà bord, n m alt. sin.
ca llevamà de camp, n m alt. sin.
ca llevamal, n m alt. sin.
ca llevamans, n m pl alt. sin.
ca lligamà, n m alt. sin.
ca lligamans, n m pl alt. sin.
ca pet de frare, n m alt. sin.
ca plegamans, n m alt. sin.
ca unflabous, n m alt. sin.
ca ungla, n f alt. sin.
ca ungla de gat, n f alt. sin.
ca ungleta de gat, n f alt. sin.
ca gata-rabiosa, n f var. ling.
ca lleva mans, n m pl var. ling.
nc Calendula arvensis L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

La denominació llevamal és la forma originària de llevamà, motivada per les propietats curatives de la planta.

magraner

<Botànica>

ca magraner, n m
ca badabadoc (flor masculina), n m sin. compl.
ca badaloc (flor masculina), n m sin. compl.
ca badoc (flor masculina), n m sin. compl.
ca magrana (fruit), n f sin. compl.
ca balàustia (fruit), n f alt. sin.
ca magrana agra (fruit), n f alt. sin.
ca magraner agre, n m alt. sin.
ca magraner bord, n m alt. sin.
ca magranera, n f alt. sin.
ca magranes, n f pl alt. sin.
ca magranes (fruit), n f pl alt. sin.
ca magranes agres (fruit), n f pl alt. sin.
ca magranes bordes (fruit), n f pl alt. sin.
ca rosa balàustia, n f alt. sin.
ca balaüsta (fruit), n f var. ling.
ca balàustria (fruit), n f var. ling.
ca magrané, n m var. ling.
ca magraner borde, n m var. ling.
ca magrano, n m var. ling.
ca malagraner, n m var. ling.
ca malagranera, n f var. ling.
ca malgrana (fruit), n f var. ling.
ca manglana (fruit), n f var. ling.
ca manglaner, n m var. ling.
ca manglanera, n f var. ling.
ca mangrana (fruit), n f var. ling.
ca mangraner, n m var. ling.
ca mangraner agre, n m var. ling.
ca mangraner bord, n m var. ling.
ca mangrano, n m var. ling.
ca megrana (fruit), n f var. ling.
ca melgrana (fruit), n f var. ling.
ca menglana (fruit), n f var. ling.
ca mergrana (fruit), n f var. ling.
ca milgrana (fruit), n f var. ling.
ca minglana (fruit), n f var. ling.
ca rosa balaustria, n f var. ling.
nc Punica granatum L.

<Botànica > punicàcies>

Nota

DIEC2-E recull balàustia per al «fruit d'estructura complexa, amb llavors carnoses i disposades en espais separats per tels, representat únicament per la magrana»

magraner

<Ciències de la vida>

ca magraner, n m
ca badabadoc (flor masculina), n m sin. compl.
ca badaloc (flor masculina), n m sin. compl.
ca badoc (flor masculina), n m sin. compl.
ca magrana (fruit), n f sin. compl.
ca balàustia (fruit), n f alt. sin.
ca magrana agra (fruit), n f alt. sin.
ca magraner agre, n m alt. sin.
ca magraner bord, n m alt. sin.
ca magranera, n f alt. sin.
ca magranes, n f pl alt. sin.
ca magranes (fruit), n f pl alt. sin.
ca magranes agres (fruit), n f pl alt. sin.
ca magranes bordes (fruit), n f pl alt. sin.
ca rosa balàustia, n f alt. sin.
ca balaüsta (fruit), n f var. ling.
ca balàustria (fruit), n f var. ling.
ca magrané, n m var. ling.
ca magraner borde, n m var. ling.
ca magrano, n m var. ling.
ca malagraner, n m var. ling.
ca malagranera, n f var. ling.
ca malgrana (fruit), n f var. ling.
ca manglana (fruit), n f var. ling.
ca manglaner, n m var. ling.
ca manglanera, n f var. ling.
ca mangrana (fruit), n f var. ling.
ca mangraner, n m var. ling.
ca mangraner agre, n m var. ling.
ca mangraner bord, n m var. ling.
ca mangrano, n m var. ling.
ca megrana (fruit), n f var. ling.
ca melgrana (fruit), n f var. ling.
ca menglana (fruit), n f var. ling.
ca mergrana (fruit), n f var. ling.
ca milgrana (fruit), n f var. ling.
ca minglana (fruit), n f var. ling.
ca rosa balaustria, n f var. ling.
nc Punica granatum L.

<Botànica > punicàcies>

Nota

DIEC2-E recull balàustia per al «fruit d'estructura complexa, amb llavors carnoses i disposades en espais separats per tels, representat únicament per la magrana»

maniobra de bordejar

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca maniobra de bordejar, n f

<Navegació tradicional>

Definició

Navegació que consisteix a fer bordades.

miopatia de Nonaka

<Ciències de la salut > Malalties minoritàries>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de malalties minoritàries [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/279>

ca miopatia de Nonaka, n f
ca miopatia distal amb vacúols rivetejats, n f
ca miopatia hereditària amb cossos d'inclusió, n f
es miopatía GNE, n f
es miopatía distal con vacuolas ribeteadas, n f sin. compl.
es miopatía distal tipo Nonaka, n f sin. compl.
es miopatía hereditaria con cuerpos de inclusión tipo 2, n f sin. compl.
es miopatía sin afectación del cuádriceps, n f sin. compl.
es DMRV, n f sigla
es HIBM2, n f sigla
es IBM2, n f sigla
fr myopathie liée à GNE, n f
fr myopathie à corps d'inclusion héréditaire type 2, n f sin. compl.
fr myopathie de Nonaka, n f sin. compl.
fr myopathie distale à vacuoles bordées, n f sin. compl.
fr myopathie épargnant le quadriceps, n f sin. compl.
fr HIBM2, n f sigla
fr IBM2, n f sigla
en GNE myopathy, n
en distal myopathy with rimmed vacuoles, n sin. compl.
en hereditary inclusion body myopathy type 2, n sin. compl.
en Nonaka myopathy, n sin. compl.
en quadriceps-sparing myopathy, n sin. compl.
en DMRV, n sigla
en HIBM2, n sigla
en IBM2, n sigla
cod 602

<Malalties minoritàries > Malalties neuromusculars>

mixtura de Bordeus

<.FITXA MODIFICADA>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Terminologia històrica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca mixtura de Bordeus, n f

<.FITXA MODIFICADA>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Terminologia històrica>

Definició

Solució aquosa de sulfat de coure i àcid càlcic emprada com a fungicida.