Cercaterm
Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.
S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).
Resultats per a la cerca "bordegàs" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca morella gràcil, n f
- ca tomaqueres bordes roges, n f pl alt. sin.
- ca tomatera borda, n f alt. sin.
- nc Solanum chenopodioides Lam.
- nc Solanum gracile Dunal var. ling.
- nc Solanum sublobatum Willd. ex Roem. et Schult. var. ling.
<Botànica > solanàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca morella gràcil, n f
- ca tomaqueres bordes roges, n f pl alt. sin.
- ca tomatera borda, n f alt. sin.
- nc Solanum chenopodioides Lam.
- nc Solanum gracile Dunal var. ling.
- nc Solanum sublobatum Willd. ex Roem. et Schult. var. ling.
<Botànica > solanàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca morella vera, n f
- ca herba maura, n f sin. compl.
- ca herba mora, n f sin. compl.
- ca morella negra, n f sin. compl.
- ca tomata borda, n f sin. compl.
- ca arsènic, n m alt. sin.
- ca blet, n m alt. sin.
- ca blet negre, n m alt. sin.
- ca brossa femera, n f alt. sin.
- ca emborrador, n m alt. sin.
- ca herba carbonera, n f alt. sin.
- ca herba morella, n f alt. sin.
- ca moradell, n m alt. sin.
- ca moradella, n f alt. sin.
- ca morella, n f alt. sin.
- ca morella de gra, n f alt. sin.
- ca morella de grans, n f alt. sin.
- ca morella en gra, n f alt. sin.
- ca morelles de camp, n f pl alt. sin.
- ca pebre d'ase, n m alt. sin.
- ca tomaquera borda, n f alt. sin.
- ca tomaquera del diable, n f alt. sin.
- ca tomaquera del dimoni, n f alt. sin.
- ca tomaqueres bordes negres, n f pl alt. sin.
- ca tomaquets, n m pl alt. sin.
- ca tomatera borda, n f alt. sin.
- ca tomatera de bruixa, n f alt. sin.
- ca tomates bordes, n f pl alt. sin.
- ca tomatetes, n f pl alt. sin.
- ca tomàtiga del dimoni, n f alt. sin.
- ca ajoca-sapos, n m/f var. ling.
- ca boletes de vereno, n f pl var. ling.
- ca hierba tomatera borda, n f var. ling.
- ca joca-sapos, n m/f var. ling.
- ca maurella, n f var. ling.
- ca morella-en-gra, n f var. ling.
- ca oradella, n f var. ling.
- ca pomata borda, n f var. ling.
- ca solano, n m var. ling.
- ca tomatetes de vereno (fruit), n f pl var. ling.
- ca uradella, n f var. ling.
- nc Solanum nigrum L.
<Botànica > solanàcies>
Nota
- El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca morella vera, n f
- ca herba maura, n f sin. compl.
- ca herba mora, n f sin. compl.
- ca morella negra, n f sin. compl.
- ca tomata borda, n f sin. compl.
- ca arsènic, n m alt. sin.
- ca blet, n m alt. sin.
- ca blet negre, n m alt. sin.
- ca brossa femera, n f alt. sin.
- ca emborrador, n m alt. sin.
- ca herba carbonera, n f alt. sin.
- ca herba morella, n f alt. sin.
- ca moradell, n m alt. sin.
- ca moradella, n f alt. sin.
- ca morella, n f alt. sin.
- ca morella de gra, n f alt. sin.
- ca morella de grans, n f alt. sin.
- ca morella en gra, n f alt. sin.
- ca morelles de camp, n f pl alt. sin.
- ca pebre d'ase, n m alt. sin.
- ca tomaquera borda, n f alt. sin.
- ca tomaquera del diable, n f alt. sin.
- ca tomaquera del dimoni, n f alt. sin.
- ca tomaqueres bordes negres, n f pl alt. sin.
- ca tomaquets, n m pl alt. sin.
- ca tomatera borda, n f alt. sin.
- ca tomatera de bruixa, n f alt. sin.
- ca tomates bordes, n f pl alt. sin.
- ca tomatetes, n f pl alt. sin.
- ca tomàtiga del dimoni, n f alt. sin.
- ca ajoca-sapos, n m/f var. ling.
- ca boletes de vereno, n f pl var. ling.
- ca hierba tomatera borda, n f var. ling.
- ca joca-sapos, n m/f var. ling.
- ca maurella, n f var. ling.
- ca morella-en-gra, n f var. ling.
- ca oradella, n f var. ling.
- ca pomata borda, n f var. ling.
- ca solano, n m var. ling.
- ca tomatetes de vereno (fruit), n f pl var. ling.
- ca uradella, n f var. ling.
- nc Solanum nigrum L.
<Botànica > solanàcies>
Nota
- El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca mossegada del diable, n f
- ca escabiosa, n f alt. sin.
- ca escabiosa de bosc, n f alt. sin.
- ca escabiosa mossegada, n f alt. sin.
- ca fulles de curar llagues, n f pl alt. sin.
- ca herba de l'enaiguament, n f alt. sin.
- ca herba de la tos, n f alt. sin.
- ca herba del jueu, n f alt. sin.
- ca herba del mos del diable, n f alt. sin.
- ca mossec del diable, n m alt. sin.
- ca viuda, n f alt. sin.
- ca viuda silvestre, n f alt. sin.
- ca viudes bordes, n f pl alt. sin.
- ca escabioja, n f var. ling.
- ca herba de l'anaigament, n f var. ling.
- nc Succisa pratensis Moench
- nc Scabiosa succisa L. sin. compl.
<Botànica > dipsacàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca mossegada del diable, n f
- ca escabiosa, n f alt. sin.
- ca escabiosa de bosc, n f alt. sin.
- ca escabiosa mossegada, n f alt. sin.
- ca fulles de curar llagues, n f pl alt. sin.
- ca herba de l'enaiguament, n f alt. sin.
- ca herba de la tos, n f alt. sin.
- ca herba del jueu, n f alt. sin.
- ca herba del mos del diable, n f alt. sin.
- ca mossec del diable, n m alt. sin.
- ca viuda, n f alt. sin.
- ca viuda silvestre, n f alt. sin.
- ca viudes bordes, n f pl alt. sin.
- ca escabioja, n f var. ling.
- ca herba de l'anaigament, n f var. ling.
- nc Succisa pratensis Moench
- nc Scabiosa succisa L. sin. compl.
<Botànica > dipsacàcies>
<TIC > Informàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>
- ca no podeu aplicar vores a seleccions múltiples
- en you cannot apply borders to multiple selections
<Localització > Fraseologia>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca pèsol silvestre, n m
- ca pèsol bord, n m sin. compl.
- ca fesol del Toro, n m alt. sin.
- ca fesols bords, n m pl alt. sin.
- ca guixes bordes, n f pl alt. sin.
- ca llapissots, n m pl alt. sin.
- ca pesolera borda, n f alt. sin.
- ca pesolera de camp, n f alt. sin.
- ca veçots, n m pl alt. sin.
- nc Lathyrus latifolius L.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca pèsol silvestre, n m
- ca pèsol bord, n m sin. compl.
- ca fesol del Toro, n m alt. sin.
- ca fesols bords, n m pl alt. sin.
- ca guixes bordes, n f pl alt. sin.
- ca llapissots, n m pl alt. sin.
- ca pesolera borda, n f alt. sin.
- ca pesolera de camp, n f alt. sin.
- ca veçots, n m pl alt. sin.
- nc Lathyrus latifolius L.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca pa de coca amb pernil de celler
- es pan de coca con jamón de bodega
- fr fougasse au jambon bodega (maturé dans une cave)
- it focaccia con prosciutto de bodega (stagionato in cantina)
- en dough bread with bodega ham (matured in a cellar)
- de Fladenbrot mit Bodega-Schinken (im Weinkeller gereift)
<Plats a la carta. Entrants i amanides>
