Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca agressió enregistrada, n f
es agresión grabada, n f
es agresión grabada con un móvil, n f
es bofetada feliz, n f
fr vidéoagression, n f
fr vidéolynchage, n m
en happy slapping, n

<Protecció civil>

Definició

Acció en què s'agredeix físicament una persona mentre es grava en vídeo, habitualment amb el mòbil, amb la intenció de penjar posteriorment la gravació a les xarxes socials.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca alquequengi, n m
ca bosses vermelles, n f pl sin. compl.
ca bufeta, n f sin. compl.
ca bufeta de gos, n f sin. compl.
ca metes de burra, n f pl sin. compl.
ca alicàcabi, n m alt. sin.
ca bosses, n f pl alt. sin.
ca bosses de pastor, n f pl alt. sin.
ca bosses vermelles ceroses, n f pl alt. sin.
ca bufeta de ca, n f alt. sin.
ca bufetes, n f pl alt. sin.
ca ceroses, n f pl alt. sin.
ca fesol bord, n m alt. sin.
ca fesol de gos, n m alt. sin.
ca orval, n m alt. sin.
ca orval arbret, n m alt. sin.
ca orval fi, n m alt. sin.
ca pebrots (fruit), n m pl alt. sin.
ca tomaquera borda, n f alt. sin.
ca tomata d'hivern, n f alt. sin.
ca tomata d'hivern (fruit), n f alt. sin.
ca tomateres bordes, n f pl alt. sin.
ca tomàtic d'Amèrica (fruit), n m alt. sin.
ca tomàtic d'hivern, n m alt. sin.
ca tomàtics d'Amèrica, n m pl alt. sin.
ca tomàtiga borda, n f alt. sin.
ca tomàtiga borda (fruit), n f alt. sin.
ca tomàtiga de capseta, n f alt. sin.
ca tomàtiga de capseta (fruit), n f alt. sin.
ca tomatiguera borda, n f alt. sin.
ca tomatiguera d'hivern, n f alt. sin.
ca alicacabi, n m var. ling.
ca alicacabí, n m var. ling.
ca alicaví, n m var. ling.
ca alquequenge, n m var. ling.
ca alquequenges, n m pl var. ling.
ca tomàtica de capceta, n f var. ling.
ca tomàtica de capseta, n f var. ling.
nc Physalis alkekengi L.

<Botànica > solanàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca alquequengi, n m
ca bosses vermelles, n f pl sin. compl.
ca bufeta, n f sin. compl.
ca bufeta de gos, n f sin. compl.
ca metes de burra, n f pl sin. compl.
ca alicàcabi, n m alt. sin.
ca bosses, n f pl alt. sin.
ca bosses de pastor, n f pl alt. sin.
ca bosses vermelles ceroses, n f pl alt. sin.
ca bufeta de ca, n f alt. sin.
ca bufetes, n f pl alt. sin.
ca ceroses, n f pl alt. sin.
ca fesol bord, n m alt. sin.
ca fesol de gos, n m alt. sin.
ca orval, n m alt. sin.
ca orval arbret, n m alt. sin.
ca orval fi, n m alt. sin.
ca pebrots (fruit), n m pl alt. sin.
ca tomaquera borda, n f alt. sin.
ca tomata d'hivern, n f alt. sin.
ca tomata d'hivern (fruit), n f alt. sin.
ca tomateres bordes, n f pl alt. sin.
ca tomàtic d'Amèrica (fruit), n m alt. sin.
ca tomàtic d'hivern, n m alt. sin.
ca tomàtics d'Amèrica, n m pl alt. sin.
ca tomàtiga borda, n f alt. sin.
ca tomàtiga borda (fruit), n f alt. sin.
ca tomàtiga de capseta, n f alt. sin.
ca tomàtiga de capseta (fruit), n f alt. sin.
ca tomatiguera borda, n f alt. sin.
ca tomatiguera d'hivern, n f alt. sin.
ca alicacabi, n m var. ling.
ca alicacabí, n m var. ling.
ca alicaví, n m var. ling.
ca alquequenge, n m var. ling.
ca alquequenges, n m pl var. ling.
ca tomàtica de capceta, n f var. ling.
ca tomàtica de capseta, n f var. ling.
nc Physalis alkekengi L.

<Botànica > solanàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca alquequengi, n m
ca bufeta, n f sin. compl.
ca bufeta de gos, n f sin. compl.
ca fesol bord, n m sin. compl.
ca orval, n m sin. compl.
ca orval fi, n m sin. compl.
nc Physalis alkekengi
nc Physalis grancheti

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Gastroenterologia>, <Urologia>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició

Planta monocàrpica o anual de la família de les solanàcies, que es fa en terres cultivades o incultes, marges i erms una mica humits i frescals de la muntanya mitjana, tant de Catalunya com del País Valencià.

Nota

Les fulles i les tiges de l'alquenquengi, que es cullen a l'estiu, i els fruits, que maduren entre agost i setembre, han estat emprats en decocció per estimular la diüresi, contra el mal de pedra i com a laxants suaus.

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

ca blennorràgia de la bufeta urinària
ca gonorrea de la bufeta urinària sin. compl.
en gonorrhea of bladder

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties infeccioses i parasitàries>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca boletada, n f
es gran cantidad de setas, n f
fr récolte de champignons, n f
en large amount of mushrooms, n

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bufalaga tintòria, n f
ca badaolles, n f alt. sin.
ca bufalaga, n f alt. sin.
ca herba d'espart, n f alt. sin.
ca herba de Montserrat, n f alt. sin.
ca merdacruix, n m/f alt. sin.
ca brufalaga, n f var. ling.
ca bufaralda, n f var. ling.
ca bufaralga, n f var. ling.
ca buferalda, n f var. ling.
ca cagamutxo, n m var. ling.
ca fufaralga, n f var. ling.
nc Thymelaea tinctoria (Pourr.) Endl. subsp. tinctoria

<Botànica > timeleàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bufalaga tintòria, n f
ca badaolles, n f alt. sin.
ca bufalaga, n f alt. sin.
ca herba d'espart, n f alt. sin.
ca herba de Montserrat, n f alt. sin.
ca merdacruix, n m/f alt. sin.
ca brufalaga, n f var. ling.
ca bufaralda, n f var. ling.
ca bufaralga, n f var. ling.
ca buferalda, n f var. ling.
ca cagamutxo, n m var. ling.
ca fufaralga, n f var. ling.
nc Thymelaea tinctoria (Pourr.) Endl. subsp. tinctoria

<Botànica > timeleàcies>

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca bufeta, n f
ca bufa, n f sin. compl.
ca veixiga, n f sin. compl.
es vejiga
fr vessie
en bladder

<Anatomia > Òrgans i sistemes>

Definició

Sac membranós que serveix de receptacle d'un líquid secretat pel propi organisme. Moltes vegades és usat com a sinònim de bufeta de l'orina.

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca bufeta autònoma, n f
ca bufeta denervada, n f sin. compl.

Definició

Bufeta neurogènica deguda a una lesió de la medul·la espinal a nivell dels segments sacres, que interromp l'arc reflex que controla el buidatge de la bufeta; és caracteritzada per la incapacitat per a iniciar la micció voluntàriament i per incontinència urinària.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "bufetada" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Nota

Definició

Definició