Cercaterm
Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.
S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).
Resultats per a la cerca "c��ntera" dins totes les àrees temàtiques
<01 Conceptes generals de l'esport>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca planter, n m
- es cantera, n f
- fr équipes des jeunes, n m pl
- it squadre giovanili, n f pl
- en youth teams, n pl
<Esport > 01 Conceptes generals de l'esport>
Definició
Nota
- Els equivalents francès, italià i anglès no corresponen exactament al sentit de planter, ja que fan referència directament als equips de formació i no als jugadors en formació.
<Construcció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca producte de pedrera, n m
- es producto de cantera
- en quarried product
<Construcció>
<Construcció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca tot-u artificial, n m
- es mezcla de cantera
- es zahorra artificial
<Construcció > Execució de l'obra>
Definició
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca variada, n f
- ca campanera, n f sin. compl.
- ca càntera, n f sin. compl.
- ca esparralló, n m sin. compl.
- ca morruda, n f sin. compl.
- ca patena, n f sin. compl.
- ca sard, n m sin. compl.
- ca sarg, n m sin. compl.
- ca variadó [petit], n m sin. compl.
- ca verada, n f sin. compl.
- ca vidriada, n f sin. compl.
- ca barada, n f var. ling.
- ca rayada, n f var. ling.
- ca sarc, n m var. ling.
- ca sarch, n m var. ling.
- ca sárd, n m var. ling.
- nc Diplodus vulgaris
- nc Sargus Salviani var. ling.
- nc Sargus vulgaris var. ling.
- es mojarra
- es morraja
- es sargo burdo
- es sargo mojarra
- fr sar à tête noire
- fr sargus ordinarie
- fr veirade
- it sarlo
- it svoia
- en base
- en common two-banded seabream
- de Geissbrassen
<Peixos > Espàrids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca variada, n f
- ca campanera, n f sin. compl.
- ca càntera, n f sin. compl.
- ca esparralló, n m sin. compl.
- ca morruda, n f sin. compl.
- ca patena, n f sin. compl.
- ca sard, n m sin. compl.
- ca sarg, n m sin. compl.
- ca variadó [petit], n m sin. compl.
- ca verada, n f sin. compl.
- ca vidriada, n f sin. compl.
- ca barada, n f var. ling.
- ca rayada, n f var. ling.
- ca sarc, n m var. ling.
- ca sarch, n m var. ling.
- ca sárd, n m var. ling.
- nc Diplodus vulgaris
- nc Sargus Salviani var. ling.
- nc Sargus vulgaris var. ling.
- es mojarra
- es morraja
- es sargo burdo
- es sargo mojarra
- fr sar à tête noire
- fr sargus ordinarie
- fr veirade
- it sarlo
- it svoia
- en base
- en common two-banded seabream
- de Geissbrassen
<Peixos > Espàrids>
