Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "cabellets" dins totes les àrees temàtiques

capella capella

<Arts > Arts plàstiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>

  • ca  capella, n f
  • ca  capelleta, n f
  • ca  fornícula, n f
  • ca  nínxol, n m
  • ca  pastera, n f
  • ca  petxina, n f
  • es  capillita
  • es  concha
  • es  hornacina
  • es  nicho
  • en  niche

<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>

Definició
Espai còncau voltat fet en un mur o en un retaule per a posar-hi una imatge sagrada.
capellet capellet

<Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica > Elements de màquines>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  capellet, n m
  • es  sombrerete

<Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica > Elements de màquines>

Definició
Part del cap de la biela que es pot separar del cos per a muntar-la sobre el cigonyal.
capellet de xemeneia capellet de xemeneia

<Construcció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  capellet de xemeneia, n m
  • ca  curull, n m
  • ca  barret de xemeneia, n m sin. compl.
  • ca  curull de xemeneia, n m sin. compl.
  • es  caperuza
  • es  sombrerete
  • fr  capuchon
  • fr  chapeau
  • fr  mitre
  • en  chimney pot
  • en  cowl
  • en  hood
  • de  Schornsteinaufsatz

<Construcció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2025.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  caputxeta, n f
  • es  cappelletti
  • fr  cappelleti
  • fr  petit chapeau
  • it  cappelletto

<Alimentació>

Definició
Pasta alimentària en forma de caputxa petita, farcida habitualment de carn, ou i formatge.
carabassera de cabell d'àngel carabassera de cabell d'àngel

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  carabassera de cabell d'àngel, n f
  • ca  cabells d'àngel, n m pl alt. sin.
  • ca  carabassa de cabell d'àngel, n f alt. sin.
  • ca  carbassa de cabell d'àngel, n f alt. sin.
  • nc  Citrullus lanatus (Thunb.) Matsum. et Nakai var. citroides (L.H. Bailey) Mansf.

<Botànica > cucurbitàcies>

carabassera de cabell d'àngel carabassera de cabell d'àngel

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  carabassera de cabell d'àngel, n f
  • ca  cabells d'àngel, n m pl alt. sin.
  • ca  carabassa de cabell d'àngel, n f alt. sin.
  • ca  carbassa de cabell d'àngel, n f alt. sin.
  • nc  Citrullus lanatus (Thunb.) Matsum. et Nakai var. citroides (L.H. Bailey) Mansf.

<Botànica > cucurbitàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  carener, n m
  • ca  crestall, n m
  • ca  crestallera, n f
  • es  caballete
  • es  cumbrera
  • es  hilada de cumbrera
  • fr  crête de toit
  • fr  faîtage
  • en  ridge
  • de  Dachfirst
  • de  First

<Construcció>

carener carener

<Construcció > Arquitectura>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  carener, n m
  • ca  cavalló, n m sin. compl.
  • es  caballete, n m
  • fr  faîtage, n m
  • en  ridge, n pl

<Construcció > Arquitectura>

Definició
Aresta superior en la intersecció dels diferents plans inclinats d'una teulada.
cavall de mar cavall de mar

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cavall de mar, n m
  • ca  cavall de serp, n m sin. compl.
  • ca  cavall de serps, n m sin. compl.
  • ca  cavall marí, n m sin. compl.
  • ca  cavall marí d'alguer, n m sin. compl.
  • ca  cavallet, n m sin. compl.
  • ca  cavallet de Dénia, n m sin. compl.
  • ca  cavallet de la mar, n m sin. compl.
  • ca  cavallet de mar, n m sin. compl.
  • ca  cavallet marí, n m sin. compl.
  • ca  drac, n m sin. compl.
  • ca  caball de mer, n m var. ling.
  • ca  caballet, n m var. ling.
  • ca  drack, n m var. ling.
  • nc  Hippocampus guttulatus
  • nc  Hippocampus longirostris var. ling.
  • nc  Hippocampus ramulosus var. ling.
  • es  caballito
  • es  caballito de mar
  • fr  hippocampe moucheté
  • en  long snouted seahorse
  • en  sea-horse

<Peixos > Singnàtids>

cavall de mar cavall de mar

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cavall de mar, n m
  • ca  cavall de serp, n m sin. compl.
  • ca  cavall de serps, n m sin. compl.
  • ca  cavall marí, n m sin. compl.
  • ca  cavall marí d'alguer, n m sin. compl.
  • ca  cavallet, n m sin. compl.
  • ca  cavallet de Dénia, n m sin. compl.
  • ca  cavallet de la mar, n m sin. compl.
  • ca  cavallet de mar, n m sin. compl.
  • ca  cavallet marí, n m sin. compl.
  • ca  drac, n m sin. compl.
  • ca  caball de mer, n m var. ling.
  • ca  caballet, n m var. ling.
  • ca  drack, n m var. ling.
  • nc  Hippocampus guttulatus
  • nc  Hippocampus longirostris var. ling.
  • nc  Hippocampus ramulosus var. ling.
  • es  caballito
  • es  caballito de mar
  • fr  hippocampe moucheté
  • en  long snouted seahorse
  • en  sea-horse

<Peixos > Singnàtids>