Cercaterm
Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.
S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).
Resultats per a la cerca "casinyot" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la salut > Al·lergologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>
- ca al·lèrgia a la canyota (Sorghum halepense), n f
- ca al·lèrgia a la milloca (Sorghum halepense), n f sin. compl.
- ca al·lèrgia al canyot (Sorghum halepense), n f sin. compl.
- es alergia a cañota (Sorghum halepense), n f
- es alergia a millaca (Sorghum halepense), n f
- es alergia a sorgo de Alepo (Sorghum halepense), n f
<Al·lergologia>
Nota
- Nomenclatura creada a Catalunya. Codi assignat: 102601000135102
<Ciències de la salut > Al·lergologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>
- ca al·lèrgia al canyís (Phragmites australis), n f
- ca al·lèrgia a la canya borda (Phragmites australis), n f sin. compl.
- ca al·lèrgia a la canya-xiula (Phragmites australis), n f sin. compl.
- ca al·lèrgia a la canyavera (Phragmites australis), n f sin. compl.
- ca al·lèrgia a la canyeta (Phragmites australis), n f sin. compl.
- ca al·lèrgia a la canyissa (Phragmites australis), n f sin. compl.
- ca al·lèrgia a la milloca (Phragmites australis), n f sin. compl.
- ca al·lèrgia al canyot (Phragmites australis), n f sin. compl.
- ca al·lèrgia al senill (Phragmites australis), n f sin. compl.
- ca al·lèrgia al senís (Phragmites australis), n f sin. compl.
- es alergia a caña común (Phragmites australis), n f
<Al·lergologia>
Nota
- 1. Nomenclatura creada a Catalunya. Codi assignat: 101451000135107
- 2. El nom científic principal corresponent al canyís és Phragmites australis i és únicament aquest el que s'ha recollit, si bé en les dades originals en castellà es feia servir el sinònim nomenclatural Phragmites communis, referit al mateix tàxon.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca blat de moro, n m
- ca blat de l'Índia, n m sin. compl.
- ca dacsa, n f sin. compl.
- ca espigot (eix de la infructescència), n m sin. compl.
- ca milloc, n m sin. compl.
- ca milloca, n f sin. compl.
- ca moresc, n m sin. compl.
- ca palló (palla), n m sin. compl.
- ca panís, n m sin. compl.
- ca panolla (inflorescència femenina), n f sin. compl.
- ca panolla (infructescència), n f sin. compl.
- ca panotxa (inflorescència femenina), n f sin. compl.
- ca panotxa (infructescència), n f sin. compl.
- ca barba de blat d'Índia (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca barba de blat dindi (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca barbapinya de blat dindi (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca blat de les Indies, n m alt. sin.
- ca blat dindi, n m alt. sin.
- ca blat moresc, n m alt. sin.
- ca cabell de blat de moro (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca cabell de dacsa (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca cabell de l'espiga de blat de moro (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca cabell de la panotxa (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca cabellera de blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca cabellera de dacsa (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca cabellera de l'espiga de blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca cabellera de les espigues del blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca cabellera de les panotxes del blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca cabellera de panolla (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca cabellera de panotxa (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca cabells de blat de moro (estils i estigmes), n m pl alt. sin.
- ca camot de blat de moro (tija), n m alt. sin.
- ca canoques (tija), n f pl alt. sin.
- ca canyot (tija), n m alt. sin.
- ca cap (inflorescència masculina), n m alt. sin.
- ca capça (infructescència), n f alt. sin.
- ca capçons de blat de moro (eix de la infructescència), n m pl alt. sin.
- ca capçots de blat de moro (eix de la infructescència), n m pl alt. sin.
- ca clofolla (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
- ca dacsera, n f alt. sin.
- ca espigó (inflorescència masculina), n m alt. sin.
- ca farratjó, n m alt. sin.
- ca floc (inflorescència masculina), n m alt. sin.
- ca forment de l'Índia, n m alt. sin.
- ca fullola (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
- ca fusada (infructescència), n f alt. sin.
- ca milloquera, n f alt. sin.
- ca monyo de panolla (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca moriscassa (tija), n f alt. sin.
- ca moriscasses (tija), n f pl alt. sin.
- ca notari (eix de la infructescència), n m alt. sin.
- ca panís (gra), n m alt. sin.
- ca panís de l'Índia, n m alt. sin.
- ca panís de les Índies, n m alt. sin.
- ca panissera, n f alt. sin.
- ca panolla de panís (infructescència), n f alt. sin.
- ca pèl d'espiga (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca pèl de dacsa (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca pèl de panís (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca pèl de panolla (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca pèl de panotxa (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca pèl del blat de moro (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca pellofa (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
- ca pellons (bràctees de la inflorescència), n m pl alt. sin.
- ca pellorfa (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
- ca perruca de blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca pinya de blat dindi (infructescència), n f alt. sin.
- ca plomall (inflorescència masculina), n m alt. sin.
- ca seda de blat dindi (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca seda de pinya (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca barba de blat d'Indi (estils i estigmes), n f var. ling.
- ca barba-pinya de blat d'indi (estils i estigmes), n f var. ling.
- ca blat d'Indi, n m var. ling.
- ca blat de l'Indi, n m var. ling.
- ca blatdindi, n m var. ling.
- ca frument de l'Índia, n m var. ling.
- ca maís, n m var. ling.
- ca mallorquer, n m var. ling.
- ca millot, n m var. ling.
- ca pallarofa (bràctees de la inflorescència), n f var. ling.
- ca palleroc (bràctees de la inflorescència), n m var. ling.
- ca pallerot (bràctees de la inflorescència), n m var. ling.
- ca palloc (bràctees de la inflorescència), n m var. ling.
- ca pallofes (bràctees de la inflorescència), n f pl var. ling.
- ca pallorfa (bràctees de la inflorescència), n f var. ling.
- ca pallot (bràctees de la inflorescència), n m var. ling.
- ca pèl de panoja, n m var. ling.
- ca pinya de blat d'indi (infructescència), n f var. ling.
- ca seda de blat d'indi (estils i estigmes), n f var. ling.
- nc Zea mays L.
<Botànica > gramínies / poàcies>
Nota
-
1. La denominació farratjó fa referència més estrictament al "blat de moro tallat abans de granar que es dona com a aliment al bestiar" (DIEC2).
2. PELL2000-2 recull els noms següents per a races de dacsa: borlera, clotxera, de bombes, de rostir, esclafidora, esclafitora, esclafitosa, farinera, mongera, rosera, tendra, torratera i torronera.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca blat de moro, n m
- ca blat de l'Índia, n m sin. compl.
- ca dacsa, n f sin. compl.
- ca espigot (eix de la infructescència), n m sin. compl.
- ca milloc, n m sin. compl.
- ca milloca, n f sin. compl.
- ca moresc, n m sin. compl.
- ca palló (palla), n m sin. compl.
- ca panís, n m sin. compl.
- ca panolla (inflorescència femenina), n f sin. compl.
- ca panolla (infructescència), n f sin. compl.
- ca panotxa (inflorescència femenina), n f sin. compl.
- ca panotxa (infructescència), n f sin. compl.
- ca barba de blat d'Índia (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca barba de blat dindi (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca barbapinya de blat dindi (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca blat de les Indies, n m alt. sin.
- ca blat dindi, n m alt. sin.
- ca blat moresc, n m alt. sin.
- ca cabell de blat de moro (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca cabell de dacsa (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca cabell de l'espiga de blat de moro (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca cabell de la panotxa (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca cabellera de blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca cabellera de dacsa (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca cabellera de l'espiga de blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca cabellera de les espigues del blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca cabellera de les panotxes del blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca cabellera de panolla (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca cabellera de panotxa (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca cabells de blat de moro (estils i estigmes), n m pl alt. sin.
- ca camot de blat de moro (tija), n m alt. sin.
- ca canoques (tija), n f pl alt. sin.
- ca canyot (tija), n m alt. sin.
- ca cap (inflorescència masculina), n m alt. sin.
- ca capça (infructescència), n f alt. sin.
- ca capçons de blat de moro (eix de la infructescència), n m pl alt. sin.
- ca capçots de blat de moro (eix de la infructescència), n m pl alt. sin.
- ca clofolla (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
- ca dacsera, n f alt. sin.
- ca espigó (inflorescència masculina), n m alt. sin.
- ca farratjó, n m alt. sin.
- ca floc (inflorescència masculina), n m alt. sin.
- ca forment de l'Índia, n m alt. sin.
- ca fullola (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
- ca fusada (infructescència), n f alt. sin.
- ca milloquera, n f alt. sin.
- ca monyo de panolla (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca moriscassa (tija), n f alt. sin.
- ca moriscasses (tija), n f pl alt. sin.
- ca notari (eix de la infructescència), n m alt. sin.
- ca panís (gra), n m alt. sin.
- ca panís de l'Índia, n m alt. sin.
- ca panís de les Índies, n m alt. sin.
- ca panissera, n f alt. sin.
- ca panolla de panís (infructescència), n f alt. sin.
- ca pèl d'espiga (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca pèl de dacsa (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca pèl de panís (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca pèl de panolla (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca pèl de panotxa (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca pèl del blat de moro (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca pellofa (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
- ca pellons (bràctees de la inflorescència), n m pl alt. sin.
- ca pellorfa (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
- ca perruca de blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca pinya de blat dindi (infructescència), n f alt. sin.
- ca plomall (inflorescència masculina), n m alt. sin.
- ca seda de blat dindi (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca seda de pinya (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca barba de blat d'Indi (estils i estigmes), n f var. ling.
- ca barba-pinya de blat d'indi (estils i estigmes), n f var. ling.
- ca blat d'Indi, n m var. ling.
- ca blat de l'Indi, n m var. ling.
- ca blatdindi, n m var. ling.
- ca frument de l'Índia, n m var. ling.
- ca maís, n m var. ling.
- ca mallorquer, n m var. ling.
- ca millot, n m var. ling.
- ca pallarofa (bràctees de la inflorescència), n f var. ling.
- ca palleroc (bràctees de la inflorescència), n m var. ling.
- ca pallerot (bràctees de la inflorescència), n m var. ling.
- ca palloc (bràctees de la inflorescència), n m var. ling.
- ca pallofes (bràctees de la inflorescència), n f pl var. ling.
- ca pallorfa (bràctees de la inflorescència), n f var. ling.
- ca pallot (bràctees de la inflorescència), n m var. ling.
- ca pèl de panoja, n m var. ling.
- ca pinya de blat d'indi (infructescència), n f var. ling.
- ca seda de blat d'indi (estils i estigmes), n f var. ling.
- nc Zea mays L.
<Botànica > gramínies / poàcies>
Nota
-
1. La denominació farratjó fa referència més estrictament al "blat de moro tallat abans de granar que es dona com a aliment al bestiar" (DIEC2).
2. PELL2000-2 recull els noms següents per a races de dacsa: borlera, clotxera, de bombes, de rostir, esclafidora, esclafitora, esclafitosa, farinera, mongera, rosera, tendra, torratera i torronera.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca canyís, n m
- ca canya borda, n f sin. compl.
- ca canya-xiula, n f sin. compl.
- ca canyavera, n f sin. compl.
- ca canyeta, n f sin. compl.
- ca canyissa, n f sin. compl.
- ca canyot, n m sin. compl.
- ca milloca, n f sin. compl.
- ca senill, n m sin. compl.
- ca senís, n m sin. compl.
- ca canutella, n f alt. sin.
- ca canya d'aigua, n f alt. sin.
- ca canya d'escombres, n f alt. sin.
- ca canya-sisca, n f alt. sin.
- ca canya-xisca, n f alt. sin.
- ca canyella, n f alt. sin.
- ca canyet, n m alt. sin.
- ca canyissos, n m pl alt. sin.
- ca canyissot, n m alt. sin.
- ca canyiula, n f alt. sin.
- ca canyota, n f alt. sin.
- ca canyota de rec, n f alt. sin.
- ca càrritx, n m alt. sin.
- ca carritxera, n f alt. sin.
- ca falles, n f pl alt. sin.
- ca gim del senill (inflorescència), n m alt. sin.
- ca gimet del senill (inflorescència), n m alt. sin.
- ca plomall (inflorescència), n m alt. sin.
- ca senilló, n m alt. sin.
- ca senissos, n m pl alt. sin.
- ca sisca, n f alt. sin.
- ca sisques, n f pl alt. sin.
- ca xisca, n f alt. sin.
- ca canijoni, n m var. ling.
- ca cannijòni, n m var. ling.
- ca canya xisca, n f var. ling.
- ca canya xiula, n f var. ling.
- ca canya-siula, n f var. ling.
- ca canyapita, n f var. ling.
- ca canyis, n m var. ling.
- ca canyisa, n f var. ling.
- ca canyisiula, n f var. ling.
- ca càrric, n m var. ling.
- ca carris, n m var. ling.
- ca carrís, n m var. ling.
- ca carrissos, n m pl var. ling.
- ca carritx, n m var. ling.
- ca cenisos, n m pl var. ling.
- ca ciscla, n f var. ling.
- ca faies, n f pl var. ling.
- ca senyís, n m var. ling.
- nc Phragmites australis (Cav.) Trin.
- nc Arundo phragmites L. sin. compl.
- nc Phragmites communis Trin. var. ling.
<Botànica > gramínies / poàcies>
Nota
-
1. Mantenim sense revisar les denominacions amb sisca, forma etimològica (<cèltic sesca) i variant principal a DCVB-E, al Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i al Gran diccionari de la llengua catalana, per bé que DIEC2-E no recull sisca, sinó la forma amb palatalització inicial xisca (per a Imperata cylindrica) i el derivat (sense palatalització) siscall (per a Salsola vermiculata).
2. Canijoni és un nom alguerès provinent del sard cannisòne / cannisòni.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca canyís, n m
- ca canya borda, n f sin. compl.
- ca canya-xiula, n f sin. compl.
- ca canyavera, n f sin. compl.
- ca canyeta, n f sin. compl.
- ca canyissa, n f sin. compl.
- ca canyot, n m sin. compl.
- ca milloca, n f sin. compl.
- ca senill, n m sin. compl.
- ca senís, n m sin. compl.
- ca canutella, n f alt. sin.
- ca canya d'aigua, n f alt. sin.
- ca canya d'escombres, n f alt. sin.
- ca canya-sisca, n f alt. sin.
- ca canya-xisca, n f alt. sin.
- ca canyella, n f alt. sin.
- ca canyet, n m alt. sin.
- ca canyissos, n m pl alt. sin.
- ca canyissot, n m alt. sin.
- ca canyiula, n f alt. sin.
- ca canyota, n f alt. sin.
- ca canyota de rec, n f alt. sin.
- ca càrritx, n m alt. sin.
- ca carritxera, n f alt. sin.
- ca falles, n f pl alt. sin.
- ca gim del senill (inflorescència), n m alt. sin.
- ca gimet del senill (inflorescència), n m alt. sin.
- ca plomall (inflorescència), n m alt. sin.
- ca senilló, n m alt. sin.
- ca senissos, n m pl alt. sin.
- ca sisca, n f alt. sin.
- ca sisques, n f pl alt. sin.
- ca xisca, n f alt. sin.
- ca canijoni, n m var. ling.
- ca cannijòni, n m var. ling.
- ca canya xisca, n f var. ling.
- ca canya xiula, n f var. ling.
- ca canya-siula, n f var. ling.
- ca canyapita, n f var. ling.
- ca canyis, n m var. ling.
- ca canyisa, n f var. ling.
- ca canyisiula, n f var. ling.
- ca càrric, n m var. ling.
- ca carris, n m var. ling.
- ca carrís, n m var. ling.
- ca carrissos, n m pl var. ling.
- ca carritx, n m var. ling.
- ca cenisos, n m pl var. ling.
- ca ciscla, n f var. ling.
- ca faies, n f pl var. ling.
- ca senyís, n m var. ling.
- nc Phragmites australis (Cav.) Trin.
- nc Arundo phragmites L. sin. compl.
- nc Phragmites communis Trin. var. ling.
<Botànica > gramínies / poàcies>
Nota
-
1. Mantenim sense revisar les denominacions amb sisca, forma etimològica (<cèltic sesca) i variant principal a DCVB-E, al Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i al Gran diccionari de la llengua catalana, per bé que DIEC2-E no recull sisca, sinó la forma amb palatalització inicial xisca (per a Imperata cylindrica) i el derivat (sense palatalització) siscall (per a Salsola vermiculata).
2. Canijoni és un nom alguerès provinent del sard cannisòne / cannisòni.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca canyota, n f
- ca canyot, n m sin. compl.
- ca milloca, n f sin. compl.
- ca canya dolça, n f alt. sin.
- ca canya-xiula, n f alt. sin.
- ca canyamussa, n f alt. sin.
- ca canyavera, n f alt. sin.
- ca canyet, n m alt. sin.
- ca canyoca, n f alt. sin.
- ca canyota d'Alep, n f alt. sin.
- ca dacsa esclafitonera, n f alt. sin.
- ca herba de canya, n f alt. sin.
- ca mill de canyota, n m alt. sin.
- ca sorgo, n m alt. sin.
- ca melloca, n f var. ling.
- nc Sorghum halepense (L.) Pers.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca canyota, n f
- ca canyot, n m sin. compl.
- ca milloca, n f sin. compl.
- ca canya dolça, n f alt. sin.
- ca canya-xiula, n f alt. sin.
- ca canyamussa, n f alt. sin.
- ca canyavera, n f alt. sin.
- ca canyet, n m alt. sin.
- ca canyoca, n f alt. sin.
- ca canyota d'Alep, n f alt. sin.
- ca dacsa esclafitonera, n f alt. sin.
- ca herba de canya, n f alt. sin.
- ca mill de canyota, n m alt. sin.
- ca sorgo, n m alt. sin.
- ca melloca, n f var. ling.
- nc Sorghum halepense (L.) Pers.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Lleure. Turisme > Ocupacions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca cap de taula de casino, n m, f
- ca inspector de casino | inspectora de casino, n m, f
- es jefe de mesa de casino
- fr chef de table
- en casino supervisor
- en floorperson
- en pit boss
- en pit supervisor
<Lleure. Turisme > Ocupacions>
Definició
<Arts > Dansa>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca casino, n m
- es casino
<Arts > Dansa>
