Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca cua de cavall grossa, n f
es equiseto mayor, n m
es rabo de mula, n m
fr grande prêle, n f
en great horsetail, n
en northern giant horsetail, n
nc Equisetum telmateia

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca cua de cavall grossa, n f
nc Equisetum telmateia

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició

Pteridòfit, de la família de les equisetàcies, que es fa en llocs ombrívols i a prop de l'aigua, a les vores dels rius, torrenteres i terrenys pantanosos del Pirineus i comarques plujoses dels Països Catalans. Les branques joves i verdes, sempre sense esporangis, la recol·leció de les quals s'efectua a la primavera, en decuit de la planta assecada o fresca, han estat emprades com a diürètiques i hemostàtiques (hemorràgies nasals, hemorroides sagnants, menstruacions excessives).

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca cua de cavall menuda, n f
es cola de caballo menor, n f
es hierba estañera, n f
fr prêle des champs, n f
en common horsetail, n
en field horsetail, n
nc Equisetum arvense

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cua de cavall petita, n f
ca asprella, n f alt. sin.
ca aspreta, n f alt. sin.
ca canella, n f alt. sin.
ca canudets, n m pl alt. sin.
ca canuts, n m pl alt. sin.
ca coa de cavall, n f alt. sin.
ca coa de cavall petita, n f alt. sin.
ca coa de fardatxo, n f alt. sin.
ca cua d'euga, n f alt. sin.
ca cua de cavall, n f alt. sin.
ca cua de cavall de séquia, n f alt. sin.
ca cua de guilla, n f alt. sin.
ca cua de rata, n f alt. sin.
ca cuadella, n f alt. sin.
ca equiset, n m alt. sin.
ca equiset arvense, n m alt. sin.
ca escuraplata, n f alt. sin.
ca estanyera, n f alt. sin.
ca floreta, n f alt. sin.
ca herba de l'hemorràgia, n f alt. sin.
ca herba estanyera, n f alt. sin.
ca herba fina, n f alt. sin.
ca herba presseguera, n f alt. sin.
ca herba prima, n f alt. sin.
ca nuguet, n m alt. sin.
ca nusets, n m pl alt. sin.
ca piparrera, n f alt. sin.
ca rellotgets, n m pl alt. sin.
ca sangnua, n f alt. sin.
ca coua d'egu, n f var. ling.
ca coua de cavall, n f var. ling.
ca cua de cavall de sèquia, n f var. ling.
ca nudé, n m var. ling.
ca rabo de cavall, n m var. ling.
ca rabo de gat, n m var. ling.
ca salnua, n f var. ling.
nc Equisetum arvense L.

<Botànica > equisetàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cua de cavall petita, n f
ca asprella, n f alt. sin.
ca aspreta, n f alt. sin.
ca canella, n f alt. sin.
ca canudets, n m pl alt. sin.
ca canuts, n m pl alt. sin.
ca coa de cavall, n f alt. sin.
ca coa de cavall petita, n f alt. sin.
ca coa de fardatxo, n f alt. sin.
ca cua d'euga, n f alt. sin.
ca cua de cavall, n f alt. sin.
ca cua de cavall de séquia, n f alt. sin.
ca cua de guilla, n f alt. sin.
ca cua de rata, n f alt. sin.
ca cuadella, n f alt. sin.
ca equiset, n m alt. sin.
ca equiset arvense, n m alt. sin.
ca escuraplata, n f alt. sin.
ca estanyera, n f alt. sin.
ca floreta, n f alt. sin.
ca herba de l'hemorràgia, n f alt. sin.
ca herba estanyera, n f alt. sin.
ca herba fina, n f alt. sin.
ca herba presseguera, n f alt. sin.
ca herba prima, n f alt. sin.
ca nuguet, n m alt. sin.
ca nusets, n m pl alt. sin.
ca piparrera, n f alt. sin.
ca rellotgets, n m pl alt. sin.
ca sangnua, n f alt. sin.
ca coua d'egu, n f var. ling.
ca coua de cavall, n f var. ling.
ca cua de cavall de sèquia, n f var. ling.
ca nudé, n m var. ling.
ca rabo de cavall, n m var. ling.
ca rabo de gat, n m var. ling.
ca salnua, n f var. ling.
nc Equisetum arvense L.

<Botànica > equisetàcies>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca cua de cavall petita, n f
es cola de caballo menor
fr prêle des champs
en horsetail
nc Equisetum arvense

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca cua de cavall petita, n f
ca herba estanyera, n f sin. compl.
es hierba estañera
nc Equisetum arvense

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició

Pteridòfit que creix en els mateixos indrets que la cua de cavall grossa. Ha estat emprada també, en medicina popular, amb idèntics propòsits.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cua de cavall ramosa, n f
ca besnuga, n f alt. sin.
ca canudet, n m alt. sin.
ca canut, n m alt. sin.
ca canya que es romp i s'apanya, n f alt. sin.
ca coa de cavall, n f alt. sin.
ca coa de rata, n f alt. sin.
ca coeta de cavall, n f alt. sin.
ca cua de cavall, n f alt. sin.
ca cua de cavall de riu, n f alt. sin.
ca cua de rata, n f alt. sin.
ca cueta de cavall, n f alt. sin.
ca herba anusada, n f alt. sin.
ca herba cavallar, n f alt. sin.
ca herba de canudet, n f alt. sin.
ca herba de nusets, n f alt. sin.
ca herba nusera, n f alt. sin.
ca herba prima, n f alt. sin.
ca nuguets, n m pl alt. sin.
ca pinet, n m alt. sin.
ca rellotges, n m pl alt. sin.
ca rellotgets, n m pl alt. sin.
ca sangnua, n f alt. sin.
ca sangnua ramosíssima, n f alt. sin.
ca trencanua, n f alt. sin.
ca trompera d'aigua, n f alt. sin.
ca cola de cavall, n f var. ling.
ca rabo de sargantana, n m var. ling.
ca relongets, n m pl var. ling.
nc Equisetum ramosissimum Desf. subsp. ramosissimum

<Botànica > equisetàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cua de cavall ramosa, n f
ca besnuga, n f alt. sin.
ca canudet, n m alt. sin.
ca canut, n m alt. sin.
ca canya que es romp i s'apanya, n f alt. sin.
ca coa de cavall, n f alt. sin.
ca coa de rata, n f alt. sin.
ca coeta de cavall, n f alt. sin.
ca cua de cavall, n f alt. sin.
ca cua de cavall de riu, n f alt. sin.
ca cua de rata, n f alt. sin.
ca cueta de cavall, n f alt. sin.
ca herba anusada, n f alt. sin.
ca herba cavallar, n f alt. sin.
ca herba de canudet, n f alt. sin.
ca herba de nusets, n f alt. sin.
ca herba nusera, n f alt. sin.
ca herba prima, n f alt. sin.
ca nuguets, n m pl alt. sin.
ca pinet, n m alt. sin.
ca rellotges, n m pl alt. sin.
ca rellotgets, n m pl alt. sin.
ca sangnua, n f alt. sin.
ca sangnua ramosíssima, n f alt. sin.
ca trencanua, n f alt. sin.
ca trompera d'aigua, n f alt. sin.
ca cola de cavall, n f var. ling.
ca rabo de sargantana, n m var. ling.
ca relongets, n m pl var. ling.
nc Equisetum ramosissimum Desf. subsp. ramosissimum

<Botànica > equisetàcies>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca cua de cavall ramosa, n f
ca trencanua, n f sin. compl.
es cola de rata, n f
fr prêle très rameuse, n f
en branched horsetail, n
nc Equisetum ramosissimum

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "cavall" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició