Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca arròs amb botifarra esparracada, rossinyols i navalles
es arroz con butifarra esparracada, rebozuelos y navajas (butifarra rasgada)
fr riz à la botifarra esparracada, aux chanterelles et aux couteaux de mer (longue saucisse de porc catalane déguenillée)
it riso con botifarra esparracada, gallinacci e cappelunghe (salsiccia catalana a straccetti)
en rice with botifarra esparracada, chanterelles and razor clams (ragged large Catalan pork sausage)
de Reis mit Botifarra esparracada, Pfifferlingen und Schwertmuscheln (aufgeplatzte große katalanische Bratwurst)

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca aster de cavallet, n m
es asnillo de caballete
fr chevalet fixe

Definició

Aster en forma de cavallet de tres peus.

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca aster de cavallet plegable, n m
es asnillo de caballete plegable
fr hastier-chevalet pliant

Definició

Aster en forma de cavallet que permet plegar un cantó sobre l'altre.

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca bacallar, n m
ca cabaler, n m
es cabalero
es segundogénito
es segundón

<Història>

Definició

A l'alta edat mitjana, fill no constituït hereu que rep la seva part de l'herència en diners o en cabal en contreure matrimoni o en morir els pares.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

ca barreter | barretera, n m, f
ca capeller | capellera, n m, f
ca barretaire, n m, f sin. compl.
es sombrerero
fr chapelier
en hat maker

<Indústria > Indústria tèxtil i de la confecció>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca bastida de cavallet, n f
es andamio de borriquete
es bastida de caballete
es borriqueta
es borriquete

<Construcció > Equip d'obra>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bis, n m
ca bísol, n m sin. compl.
ca cavalla, n f sin. compl.
ca cavalla vera, n f sin. compl.
ca cogujol, n m sin. compl.
ca gallimó, n m sin. compl.
ca gallimó [juvenil], n m sin. compl.
ca guillem [jove], n m sin. compl.
ca peix d'abril, n m sin. compl.
ca verat, n m sin. compl.
ca verat d'ull gros, n m sin. compl.
ca verat d'ulls grossos, n m sin. compl.
ca barat, n m var. ling.
ca barát, n m var. ling.
ca barat d'ull gros, n m var. ling.
ca bisa, n f var. ling.
ca biso, n m var. ling.
ca bisol, n m var. ling.
ca bisso, n m var. ling.
ca bissu, n m var. ling.
ca biza, n f var. ling.
ca caballa, n f var. ling.
ca estornino, n m var. ling.
ca peix de abril, n m var. ling.
ca varat, n m var. ling.
ca veret, n m var. ling.
ca viso, n m var. ling.
ca visol, n m var. ling.
ca vísol, n m var. ling.
nc Scomber colias
nc Pneumatophorus colias var. ling.
nc Scomber (Pneumatophorus) japonicus var. ling.
nc Scomber japonicus var. ling.
nc Scomber pneumatophorus var. ling.
es caballa
es estornino
fr marquereau espagnol
en chub mackerel

<Peixos > Escòmbrids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bis, n m
ca bísol, n m sin. compl.
ca cavalla, n f sin. compl.
ca cavalla vera, n f sin. compl.
ca cogujol, n m sin. compl.
ca gallimó, n m sin. compl.
ca gallimó [juvenil], n m sin. compl.
ca guillem [jove], n m sin. compl.
ca peix d'abril, n m sin. compl.
ca verat, n m sin. compl.
ca verat d'ull gros, n m sin. compl.
ca verat d'ulls grossos, n m sin. compl.
ca barat, n m var. ling.
ca barát, n m var. ling.
ca barat d'ull gros, n m var. ling.
ca bisa, n f var. ling.
ca biso, n m var. ling.
ca bisol, n m var. ling.
ca bisso, n m var. ling.
ca bissu, n m var. ling.
ca biza, n f var. ling.
ca caballa, n f var. ling.
ca estornino, n m var. ling.
ca peix de abril, n m var. ling.
ca varat, n m var. ling.
ca veret, n m var. ling.
ca viso, n m var. ling.
ca visol, n m var. ling.
ca vísol, n m var. ling.
nc Scomber colias
nc Pneumatophorus colias var. ling.
nc Scomber (Pneumatophorus) japonicus var. ling.
nc Scomber japonicus var. ling.
nc Scomber pneumatophorus var. ling.
es caballa
es estornino
fr marquereau espagnol
en chub mackerel

<Peixos > Escòmbrids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca botja groga, n f
ca fenoll marí, n m alt. sin.
ca fonoll marí, n m alt. sin.
ca herba cavallar, n f alt. sin.
ca herba de dolor, n f alt. sin.
ca olivarda, n f alt. sin.
ca olivarda carnosa, n f alt. sin.
ca salsó, n m alt. sin.
ca salsona, n f alt. sin.
ca salvió, n m alt. sin.
nc Inula crithmoides L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca botja groga, n f
ca fenoll marí, n m alt. sin.
ca fonoll marí, n m alt. sin.
ca herba cavallar, n f alt. sin.
ca herba de dolor, n f alt. sin.
ca olivarda, n f alt. sin.
ca olivarda carnosa, n f alt. sin.
ca salsó, n m alt. sin.
ca salsona, n f alt. sin.
ca salvió, n m alt. sin.
nc Inula crithmoides L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "cavaller" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Definició