Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "cavaller" dins totes les àrees temàtiques

bromus erecte bromus erecte

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bromus erecte, n m
  • ca  escanyacavalls, n m alt. sin.
  • ca  espigadella, n f alt. sin.
  • ca  estripa-sacs, n m alt. sin.
  • ca  margall erecte, n m alt. sin.
  • ca  escanya cavalls, n m var. ling.
  • ca  estripa sacs, n m var. ling.
  • nc  Bromus erectus Huds. subsp. erectus

<Botànica > gramínies / poàcies>

bromus erecte bromus erecte

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bromus erecte, n m
  • ca  escanyacavalls, n m alt. sin.
  • ca  espigadella, n f alt. sin.
  • ca  estripa-sacs, n m alt. sin.
  • ca  margall erecte, n m alt. sin.
  • ca  escanya cavalls, n m var. ling.
  • ca  estripa sacs, n m var. ling.
  • nc  Bromus erectus Huds. subsp. erectus

<Botànica > gramínies / poàcies>

burro marí burro marí

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  burro marí, n m
  • ca  cavall, n m sin. compl.
  • ca  cavall de mar, n m sin. compl.
  • ca  cavall de mar xato, n m sin. compl.
  • ca  cavall marí, n m sin. compl.
  • ca  cavall marí camús, n m sin. compl.
  • ca  cavall marí xato, n m sin. compl.
  • ca  cavallet, n m sin. compl.
  • ca  cavallet de la mar, n m sin. compl.
  • ca  cavallet de mar, n m sin. compl.
  • ca  cavallet de mar camús, n m sin. compl.
  • ca  cavallet marí, n m sin. compl.
  • ca  hipocamp, n m sin. compl.
  • ca  caball de mar, n m var. ling.
  • ca  caball marí, n m var. ling.
  • ca  caballet de mar, n m var. ling.
  • ca  cavall marì, n m var. ling.
  • ca  hipocampo, n m var. ling.
  • nc  Hippocampus hippocampus
  • nc  Hippocampus brevirostris var. ling.
  • nc  Syngnathus Hippocampus var. ling.
  • es  caballico de mar
  • es  caballito de mar
  • es  caballo de mar
  • es  caballo marino
  • es  hipocampo
  • fr  hippocampe
  • fr  hippocampe à museau court
  • en  sea-horse
  • de  Seepferdchen

<Peixos > Singnàtids>

burro marí burro marí

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  burro marí, n m
  • ca  cavall, n m sin. compl.
  • ca  cavall de mar, n m sin. compl.
  • ca  cavall de mar xato, n m sin. compl.
  • ca  cavall marí, n m sin. compl.
  • ca  cavall marí camús, n m sin. compl.
  • ca  cavall marí xato, n m sin. compl.
  • ca  cavallet, n m sin. compl.
  • ca  cavallet de la mar, n m sin. compl.
  • ca  cavallet de mar, n m sin. compl.
  • ca  cavallet de mar camús, n m sin. compl.
  • ca  cavallet marí, n m sin. compl.
  • ca  hipocamp, n m sin. compl.
  • ca  caball de mar, n m var. ling.
  • ca  caball marí, n m var. ling.
  • ca  caballet de mar, n m var. ling.
  • ca  cavall marì, n m var. ling.
  • ca  hipocampo, n m var. ling.
  • nc  Hippocampus hippocampus
  • nc  Hippocampus brevirostris var. ling.
  • nc  Syngnathus Hippocampus var. ling.
  • es  caballico de mar
  • es  caballito de mar
  • es  caballo de mar
  • es  caballo marino
  • es  hipocampo
  • fr  hippocampe
  • fr  hippocampe à museau court
  • en  sea-horse
  • de  Seepferdchen

<Peixos > Singnàtids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>

  • ca  cabaler, n m
  • ca  fadristern, n m sin. compl.
  • es  segundogénito
  • es  segundón

<Dret civil > Dret de família>

Definició
Fill no instituït hereu, normalment nascut el segon, que rep el seu dret hereditari en una quantitat de diners o cabal en contreure matrimoni o en morir els seus pares.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  cabaler, n m
  • ca  fadristern, n m sin. compl.
  • es  segundón, n m

<Dret civil>

cabaler cabaler

<Història del dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  cabaler, n m
  • ca  fadristern, n m sin. compl.
  • es  segundón

<Història del dret>

Definició
Fill que no és hereu i que rep la seva part de l'herència en diners o en cabal en contreure matrimoni o en morir els pares.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • L'origen de la paraula cabaler es troba en la pràctica per la qual els segons fills mascles podien reunir cabals (treballant a jornal, cuidant bestiar...), mentre residien a la casa paterna, que els permetrien negociar i fer-se un patrimoni pel seu compte.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  capçaner, n m
  • ca  cavalló, n m
  • ca  esquena d'ase, n f
  • ca  serrera, n f
  • es  albardilla
  • es  mojinete
  • fr  chaperon
  • en  coping
  • de  Mauerabdeckung
  • de  Mauervordach

<Construcció>

capçaner capçaner

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  capçaner, n m
  • ca  cavalló, n m
  • ca  esquena d'ase, n f
  • ca  serrera, n f
  • es  albardilla, n f
  • es  mojinete, n m
  • es  caballete de muro, n m sin. compl.
  • fr  chainage de pignon (béton), n m
  • en  cap, n
  • en  coping, n
  • en  wall coping, n
  • eu  gailur, n
  • eu  horma-txapel, n
  • eu  isurarri, n
  • eu  txapel, n

<Fusteria > Construccions>

capeller -a capeller -a

<21 Caça, pesca i tir > 01 Caça>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  capeller -a, adj
  • es  caperuzero -ra
  • es  capirotero -ra
  • fr  chaperonnier -ière

<Esport > 21 Caça, pesca i tir > 01 Caça>

Definició
Dit de l'ocell de caça acostumat a portar capell.