Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>

ca al·lèrgia a la vinya (Vitis vinifera), n f
ca al·lèrgia a la parra (Vitis vinifera), n f sin. compl.
ca al·lèrgia a la raïmera (Vitis vinifera), n f sin. compl.
ca al·lèrgia al cep (Vitis vinifera), n f sin. compl.
es alergia a vid (Vitis vinifera), n f

<Al·lergologia>

Nota

Nomenclatura creada a Catalunya. Codi assignat: 94271000135107

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca carabassina, n f
ca briònia, n f alt. sin.
ca briònia (fruit), n f alt. sin.
ca carabassa morisca, n f alt. sin.
ca carabasser bord, n m alt. sin.
ca carbassera borda, n f alt. sin.
ca carbasseta, n f alt. sin.
ca carbassí, n m alt. sin.
ca carbassina, n f alt. sin.
ca carbassines bordes, n f pl alt. sin.
ca cep blanc, n m alt. sin.
ca colobrina, n f alt. sin.
ca nap coent, n m alt. sin.
ca nap del diable, n m alt. sin.
ca nap salvatge, n m alt. sin.
ca truca, n f alt. sin.
ca truquera, n f alt. sin.
ca tuca, n f alt. sin.
ca tuca blanca, n f alt. sin.
ca britònia, n f var. ling.
ca carbosina, n f var. ling.
ca columbina, n f var. ling.
ca columbrina, n f var. ling.
ca nuez carbassina, n f var. ling.
ca tucca blanca, n f var. ling.
ca turca, n f var. ling.
nc Bryonia cretica L. subsp. dioica (Jacq.) Tutin
nc Bryonia alba auct. var. ling.
nc Bryonia dioica Jacq. var. ling.

<Botànica > cucurbitàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca carabassina, n f
ca briònia, n f alt. sin.
ca briònia (fruit), n f alt. sin.
ca carabassa morisca, n f alt. sin.
ca carabasser bord, n m alt. sin.
ca carbassera borda, n f alt. sin.
ca carbasseta, n f alt. sin.
ca carbassí, n m alt. sin.
ca carbassina, n f alt. sin.
ca carbassines bordes, n f pl alt. sin.
ca cep blanc, n m alt. sin.
ca colobrina, n f alt. sin.
ca nap coent, n m alt. sin.
ca nap del diable, n m alt. sin.
ca nap salvatge, n m alt. sin.
ca truca, n f alt. sin.
ca truquera, n f alt. sin.
ca tuca, n f alt. sin.
ca tuca blanca, n f alt. sin.
ca britònia, n f var. ling.
ca carbosina, n f var. ling.
ca columbina, n f var. ling.
ca columbrina, n f var. ling.
ca nuez carbassina, n f var. ling.
ca tucca blanca, n f var. ling.
ca turca, n f var. ling.
nc Bryonia cretica L. subsp. dioica (Jacq.) Tutin
nc Bryonia alba auct. var. ling.
nc Bryonia dioica Jacq. var. ling.

<Botànica > cucurbitàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>

ca centre de recursos pedagògics, n m
ca centre de documentació i recursos, n m sin. compl.
ca centre de formació, innovació i recursos educatius, n m sin. compl.
ca centre de professorat, n m sin. compl.
ca CDR, n m sigla
ca CEFIRE, n m sigla
ca CEP, n m sigla
ca CRP, n m sigla
es centro de profesorado
es centro de profesores
es centro de recursos pedagógicos
es CRP sigla
fr centre de ressources pédagogiques
fr CRP sigla
en Education Resources Information Center
en Educational Resource Center
en Educational Resource Centre
en ERC sigla
en ERIC sigla

<Educació > Didàctica > Recursos didàctics>

Definició

Servei educatiu dependent de l'administració educativa per a donar suport a l'activitat pedagògica dels centres d'educació obligatòria i a les tasques professionals del seu professorat i directius.

Nota

La denominació catalana centre de recursos pedagògics correspon a Catalunya, la denominació centre de documentació i recursos correspon a Andorra, la denominació centre de formació, innovació i recursos educatius al País Valencià i la denominació centre de professorat a les Illes Balears.

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca cep bai, n m
ca cigró bai, n m
ca sureny bai, n m
es boleto bayo, n m
fr cèpe bai, n m
en bai boletus, n
en bay bolete, n
de Maronen-Röhrling, n m
de Maronenröhrling, n m
nc Boletus badius
nc Imleria badia
nc Xerocomus badius

<Botànica>

Definició

Bolet de la família de les boletàcies, de capell carnós, hemisfèric, de 5 a 15 cm d'amplària, de color castany, de tubs groguencs amb tendència a emblavir-se i de cama més o menys gruixuda, més clara que el capell.

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca cep d'animals, n m
es cepo de alimañas

<Bricolatge > Ferreteria>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca cep del país, n m
es viña franca
fr vigne franche de pied
en ungrafted vine

<Agricultura > Horticultura > Viticultura>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca cep llampat, n m

<Agricultura > Fitopatologia>

Definició

Cep afectat pel llampat dels ceps.

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca cep regi, n m
ca mataparent purpuri, n m
ca mataparent regi, n m
ca mataparent reial, n m
es boleto real, n m
fr bolet royal, n m
en red-capped butter bolete, n
en royal bolete, n
nc Boletus regius
nc Butyriboletus regius

<Botànica>

Definició

Mataparent comestible, de barret bru vermellós i porus grocs.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca fixació d'abraçadora, n f
ca fixació de cep, n f
es fijación de cepo
es fijación de ratonera
fr fixation à butée avant
en beartrap binding
en rattrap binding
en toe binding

<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Esquí nòrdic>, <Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Telemarc>

Definició

Fixació formada per una puntera amb una palanca de tancament que s'acobla a la punta de la bota.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "cep" dins totes les àrees temàtiques

Nota

Definició

Nota

Definició

Definició

Definició

Definició