Cercaterm
Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.
S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).
Resultats per a la cerca "classificaci��" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la Terra > Geologia>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca classificació del sòl, n f
- es clasificación del suelo
- fr classification des sols
- en soil classification
<Ciències de la Terra > Geologia>
<Dret > Dret administratiu>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>
- ca classificació del sòl, n f
- es clasificación del suelo, n f
<Dret administratiu > Urbanisme>
Definició
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca classificació difusa, n f
- ca classificació contínua, n f sin. compl.
- es clasificación continua
- es clasificación difusa
- en continuous classification
- en fuzzy classification
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Àlgebra i lògica>
Definició
Nota
-
1. En la classificació difusa caben tots els graus de menor o major pertinença, a diferència del que succeeix en una classificació convencional, en què la pertinença és una funció booleana amb valors disjuntius (sí o no).
2. L'aplicació de classificacions difuses a dades ràster dona lloc també a àrees de límits difusos, en consonància amb el caràcter no abrupte entre els límits de classe, essent els límits en si àrees de transició gradual.
3. En els sistemes d'informació geogràfica, els mètodes de classificació difusa s'han aplicat a l'anàlisi de sòls, de la vegetació i a altres fenòmens que tendeixen a variar gradualment en la seva composició a través de l'espai. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca classificació difusa, n f
- ca classificació contínua, n f sin. compl.
- es clasificación continua
- es clasificación difusa
- en continuous classification
- en fuzzy classification
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Àlgebra i lògica>
Definició
Nota
-
1. En la classificació difusa caben tots els graus de menor o major pertinença, a diferència del que succeeix en una classificació convencional, en què la pertinença és una funció booleana amb valors disjuntius (sí o no).
2. L'aplicació de classificacions difuses a dades ràster dona lloc també a àrees de límits difusos, en consonància amb el caràcter no abrupte entre els límits de classe, essent els límits en si àrees de transició gradual.
3. En els sistemes d'informació geogràfica, els mètodes de classificació difusa s'han aplicat a l'anàlisi de sòls, de la vegetació i a altres fenòmens que tendeixen a variar gradualment en la seva composició a través de l'espai. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca classificació difusa, n f
- ca classificació contínua, n f sin. compl.
- es clasificación continua
- es clasificación difusa
- en continuous classification
- en fuzzy classification
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Àlgebra i lògica>
Definició
Nota
-
1. En la classificació difusa caben tots els graus de menor o major pertinença, a diferència del que succeeix en una classificació convencional, en què la pertinença és una funció booleana amb valors disjuntius (sí o no).
2. L'aplicació de classificacions difuses a dades ràster dona lloc també a àrees de límits difusos, en consonància amb el caràcter no abrupte entre els límits de classe, essent els límits en si àrees de transició gradual.
3. En els sistemes d'informació geogràfica, els mètodes de classificació difusa s'han aplicat a l'anàlisi de sòls, de la vegetació i a altres fenòmens que tendeixen a variar gradualment en la seva composició a través de l'espai. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca classificació digital d'imatges, n f
- ca classificació, n f sin. compl.
- ca classificació d'imatges, n f sin. compl.
- es clasificación digital de imágenes
- es clasificación sin. compl.
- es clasificación de imágenes sin. compl.
- en digital image classification
- en classification sin. compl.
- en image classification sin. compl.
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Classificació>
Definició
Tot i que el procés es pot dur a terme en imatges monobanda, el cas més habitual és la realització en imatges multibanda (ja siguin multiespectrals, hiperespectrals i/o multitemporals), amb la qual cosa les dades font són fortament multivariants i poden comprendre tant informació radiomètrica com d'altra natura (elevacions, pendents, característiques de forma o grandària del segment, etc.). Existeixen diversos grans tipus de classificació, entre els quals hi ha la classificació supervisada, la classificació no supervisada, la classificació híbrida i la classificació borrosa, cadascun amb diferents mètodes, criteris o algorismes concrets. Alguns dels mètodes fins i tot proporcionen assignacions a més d'una classe.
Independentment del tipus de classificació, però, és possible generalitzar el procediment dividint-lo en diferents fases:
1. Fase opcional de recollida de dades auxiliars i de generació de nova informació a partir de les mateixes imatges. Aquesta informació és normalment de tipus quantitatiu, i està destinada a disposar de dades complementàries (índexs de vegetació, índexs de textures dels píxels, etc.) o a fer una reducció o optimització de les variables (a través d'ACP, anàlisi discriminant, etc.).
2. Fase d'establiment de les classes que constituiran la llegenda del mapa (de vegades anomenada fase d'entrenament, denominació no del tot adequada perquè no sempre s'hi "entrena" el sistema). En aquesta fase de vegades interessa obtenir signatures espectrals (o signatures multivariants) a partir d'àrees d'entrenament, de radiometria de camp, de biblioteques espectrals, etc. (per exemple, en la classificació supervisada), fronteres de separació entre classes (per exemple, hiperplans en els classificadors per vectors de suport), o simplement tenir la ubicació espacial de mostres de classes (per exemple, en la classificació híbrida). Si s'obtenen signatures en aquesta fase se n'analitzarà la separabilitat estadística.
3. Fase d'obtenció dels objectes que s'han de classificar. Els objectes que s'han de classificar poden ser preexistents (per exemple, si hom pretén actualitzar la coberta del sòl de parcel·les cadastrals predefinides) o procedir de les imatges: píxels originals o polígons (delimitats per fotointerpretació o per segmentació).
4. Fase d'assignació dels objectes definits en la fase 3 a les classes establertes en la fase 2. Aquesta assignació es fa a partir d'algun classificador convenient o, en el cas de classificacions no supervisades no destinades a classificació híbrida, per anàlisi visual d'imatges. En alguns protocols més sofisticats pot emprar-se la consideració de com resulten classificats els objectes (píxels o segments) veïns a l'objecte que s'ha de classificar per a augmentar la consistència del procés.
5. Fase opcional de refinament del resultat. En aquesta fase s'efectuen, per exemple, generalitzacions per a garantir que no s'està per sota de la mínima unitat cartografiable o simplement per a evitar treballar al límit de la resolució espacial del sensor (per exemple, amb un filtre modal selectiu).
6. Fase de validació de la qualitat del mapa obtingut, en què es genera una matriu de confusions i se'n deriven diversos indicadors d'encert, com ara l'exactitud global.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca classificació digital d'imatges, n f
- ca classificació, n f sin. compl.
- ca classificació d'imatges, n f sin. compl.
- es clasificación digital de imágenes
- es clasificación sin. compl.
- es clasificación de imágenes sin. compl.
- en digital image classification
- en classification sin. compl.
- en image classification sin. compl.
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Classificació>
Definició
Tot i que el procés es pot dur a terme en imatges monobanda, el cas més habitual és la realització en imatges multibanda (ja siguin multiespectrals, hiperespectrals i/o multitemporals), amb la qual cosa les dades font són fortament multivariants i poden comprendre tant informació radiomètrica com d'altra natura (elevacions, pendents, característiques de forma o grandària del segment, etc.). Existeixen diversos grans tipus de classificació, entre els quals hi ha la classificació supervisada, la classificació no supervisada, la classificació híbrida i la classificació borrosa, cadascun amb diferents mètodes, criteris o algorismes concrets. Alguns dels mètodes fins i tot proporcionen assignacions a més d'una classe.
Independentment del tipus de classificació, però, és possible generalitzar el procediment dividint-lo en diferents fases:
1. Fase opcional de recollida de dades auxiliars i de generació de nova informació a partir de les mateixes imatges. Aquesta informació és normalment de tipus quantitatiu, i està destinada a disposar de dades complementàries (índexs de vegetació, índexs de textures dels píxels, etc.) o a fer una reducció o optimització de les variables (a través d'ACP, anàlisi discriminant, etc.).
2. Fase d'establiment de les classes que constituiran la llegenda del mapa (de vegades anomenada fase d'entrenament, denominació no del tot adequada perquè no sempre s'hi "entrena" el sistema). En aquesta fase de vegades interessa obtenir signatures espectrals (o signatures multivariants) a partir d'àrees d'entrenament, de radiometria de camp, de biblioteques espectrals, etc. (per exemple, en la classificació supervisada), fronteres de separació entre classes (per exemple, hiperplans en els classificadors per vectors de suport), o simplement tenir la ubicació espacial de mostres de classes (per exemple, en la classificació híbrida). Si s'obtenen signatures en aquesta fase se n'analitzarà la separabilitat estadística.
3. Fase d'obtenció dels objectes que s'han de classificar. Els objectes que s'han de classificar poden ser preexistents (per exemple, si hom pretén actualitzar la coberta del sòl de parcel·les cadastrals predefinides) o procedir de les imatges: píxels originals o polígons (delimitats per fotointerpretació o per segmentació).
4. Fase d'assignació dels objectes definits en la fase 3 a les classes establertes en la fase 2. Aquesta assignació es fa a partir d'algun classificador convenient o, en el cas de classificacions no supervisades no destinades a classificació híbrida, per anàlisi visual d'imatges. En alguns protocols més sofisticats pot emprar-se la consideració de com resulten classificats els objectes (píxels o segments) veïns a l'objecte que s'ha de classificar per a augmentar la consistència del procés.
5. Fase opcional de refinament del resultat. En aquesta fase s'efectuen, per exemple, generalitzacions per a garantir que no s'està per sota de la mínima unitat cartografiable o simplement per a evitar treballar al límit de la resolució espacial del sensor (per exemple, amb un filtre modal selectiu).
6. Fase de validació de la qualitat del mapa obtingut, en què es genera una matriu de confusions i se'n deriven diversos indicadors d'encert, com ara l'exactitud global.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca classificació digital d'imatges, n f
- ca classificació, n f sin. compl.
- ca classificació d'imatges, n f sin. compl.
- es clasificación digital de imágenes
- es clasificación sin. compl.
- es clasificación de imágenes sin. compl.
- en digital image classification
- en classification sin. compl.
- en image classification sin. compl.
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Classificació>
Definició
Tot i que el procés es pot dur a terme en imatges monobanda, el cas més habitual és la realització en imatges multibanda (ja siguin multiespectrals, hiperespectrals i/o multitemporals), amb la qual cosa les dades font són fortament multivariants i poden comprendre tant informació radiomètrica com d'altra natura (elevacions, pendents, característiques de forma o grandària del segment, etc.). Existeixen diversos grans tipus de classificació, entre els quals hi ha la classificació supervisada, la classificació no supervisada, la classificació híbrida i la classificació borrosa, cadascun amb diferents mètodes, criteris o algorismes concrets. Alguns dels mètodes fins i tot proporcionen assignacions a més d'una classe.
Independentment del tipus de classificació, però, és possible generalitzar el procediment dividint-lo en diferents fases:
1. Fase opcional de recollida de dades auxiliars i de generació de nova informació a partir de les mateixes imatges. Aquesta informació és normalment de tipus quantitatiu, i està destinada a disposar de dades complementàries (índexs de vegetació, índexs de textures dels píxels, etc.) o a fer una reducció o optimització de les variables (a través d'ACP, anàlisi discriminant, etc.).
2. Fase d'establiment de les classes que constituiran la llegenda del mapa (de vegades anomenada fase d'entrenament, denominació no del tot adequada perquè no sempre s'hi "entrena" el sistema). En aquesta fase de vegades interessa obtenir signatures espectrals (o signatures multivariants) a partir d'àrees d'entrenament, de radiometria de camp, de biblioteques espectrals, etc. (per exemple, en la classificació supervisada), fronteres de separació entre classes (per exemple, hiperplans en els classificadors per vectors de suport), o simplement tenir la ubicació espacial de mostres de classes (per exemple, en la classificació híbrida). Si s'obtenen signatures en aquesta fase se n'analitzarà la separabilitat estadística.
3. Fase d'obtenció dels objectes que s'han de classificar. Els objectes que s'han de classificar poden ser preexistents (per exemple, si hom pretén actualitzar la coberta del sòl de parcel·les cadastrals predefinides) o procedir de les imatges: píxels originals o polígons (delimitats per fotointerpretació o per segmentació).
4. Fase d'assignació dels objectes definits en la fase 3 a les classes establertes en la fase 2. Aquesta assignació es fa a partir d'algun classificador convenient o, en el cas de classificacions no supervisades no destinades a classificació híbrida, per anàlisi visual d'imatges. En alguns protocols més sofisticats pot emprar-se la consideració de com resulten classificats els objectes (píxels o segments) veïns a l'objecte que s'ha de classificar per a augmentar la consistència del procés.
5. Fase opcional de refinament del resultat. En aquesta fase s'efectuen, per exemple, generalitzacions per a garantir que no s'està per sota de la mínima unitat cartografiable o simplement per a evitar treballar al límit de la resolució espacial del sensor (per exemple, amb un filtre modal selectiu).
6. Fase de validació de la qualitat del mapa obtingut, en què es genera una matriu de confusions i se'n deriven diversos indicadors d'encert, com ara l'exactitud global.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Esport > Gimnàstica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gimnàstica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 140 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 5)
ISBN 84-7739-219-6
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca classificació final, n f
- es clasificación final
- fr classement final
- en final classification
<Esport > Gimnàstica>
Definició
<Esport > Esports multidisciplinaris > Pentatló modern>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de pentatló modern. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 127 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 25)
ISBN 84-7739-275-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca classificació final, n f
- es clasificación final
- fr classement final
- en final classification
<Esport > Esports multidisciplinaris > Pentatló modern>
