Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

ca 0 CRITERI anguila, anguiló o angula?
es (anguila) anguila, n f
es (angula) angula, n f
fr (anguila) anguille, n f
fr (angula) civelle, n f
en (anguila) common eel, n
en (anguila) eel, n
en (anguila) european eel, n
en (angula) elver, n
nc Anguilla anguilla

<Zoologia > Peixos>

Definició

Tant anguila (nom femení), com anguiló (nom masculí) com angula (nom femení) es consideren formes adequades, encara que tenen significats d'abast diferent.

- L'anguila és un peix teleosti prim i de cos allargat, que pot superar el metre de llargada, i de pell llenegadissa, que remunta els rius i descendeix al mar per criar, de carn comestible i localment molt apreciada.
. L'equivalent castellà és anguila; el francès, anguille, i els anglesos, common eel, eel i european eel; el nom científic és Anguilla anguilla.

En canvi, gula i anguiló designen fases de creixement diferents de les anguiles:

- Una angula és una forma postlarval de l'anguila, amb una llargada màxima de 10 cm i un cos translúcid, que remunta els rius des del mar.
. A Catalunya les angules només es poden pescar a la zona maritimoterrestre.
. L'equivalent castellà és angula; el francès, civelle, i l'anglès, elver.

- Un anguiló és la fase de l'anguila posterior a angula, amb una llargada entre 10 i 35 cm, que correspon a la vida en aigua dolça fins a la maduresa sexual, moment en què les anguiles tornen cap al mar per reproduir-se.
. A partir dels 35 cm, els anguilons ja es consideren anguiles adultes.
. A Catalunya la pesca dels anguilons està prohibida.

Nota

1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI surimi, gula o surimi d'angula?, que explica quins són els succedanis d'angula per a l'alimentació.
2. Podeu consultar les fitxes completes de anguila, anguiló i angula al Cercaterm, i també el document de criteri original, Gula, angula, anguila i surimi: que la terminologia no us amargui els àpats de Nadal, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/gula-angula-anguila-i-surimi-que-la-terminologia-no-us-amargui-els-apats-nadal).

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca abeurador de nivell constant, n m
es bebedero autorregulador
es bebedero de nivel constante
fr abreuvoir à niveau constant
it abbeveratoio a livello costante
en constant level waterer
en gravity self-filling bowl
de Selbsttränke mit Dauer-wasserstand

<Maquinària i equip agropecuari>

Definició

Abeurador mecànic que es manté sempre ple d'aigua mitjançant una vàlvula de flotador.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca acabacases, n m/f
ca centaura, n f alt. sin.
ca centauri de fulla estreta, n m alt. sin.
ca clavells de pastor, n m pl alt. sin.
ca flor de Sant Joan, n f alt. sin.
ca herba centaura, n f alt. sin.
ca herba de Santa Paula, n f alt. sin.
ca herba del Pilar, n f alt. sin.
ca herba prima, n f alt. sin.
ca pericó, n m alt. sin.
ca pericó fi, n m alt. sin.
ca pericó roig, n m alt. sin.
ca pericó vermell, n m alt. sin.
ca pericot, n m alt. sin.
ca pericot roig, n m alt. sin.
ca Santa Àgueda, n f alt. sin.
ca caba-cases, n m/f var. ling.
ca centaula, n f var. ling.
ca centaurea, n f var. ling.
ca herba santaula, n f var. ling.
ca perico, n m var. ling.
ca perico roig, n m var. ling.
ca pericó rollo, n m var. ling.
ca sanpaula, n f var. ling.
ca santaula, n f var. ling.
ca santaura, n f var. ling.
ca sentaula, n f var. ling.
ca tintaurea, n f var. ling.
nc Centaurium quadrifolium (L.) G. López et C.E. Jarvis
nc Centaurium linariifolium (Lam.) Beck var. ling.

<Botànica > gencianàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca acabacases, n m/f
ca centaura, n f alt. sin.
ca centauri de fulla estreta, n m alt. sin.
ca clavells de pastor, n m pl alt. sin.
ca flor de Sant Joan, n f alt. sin.
ca herba centaura, n f alt. sin.
ca herba de Santa Paula, n f alt. sin.
ca herba del Pilar, n f alt. sin.
ca herba prima, n f alt. sin.
ca pericó, n m alt. sin.
ca pericó fi, n m alt. sin.
ca pericó roig, n m alt. sin.
ca pericó vermell, n m alt. sin.
ca pericot, n m alt. sin.
ca pericot roig, n m alt. sin.
ca Santa Àgueda, n f alt. sin.
ca caba-cases, n m/f var. ling.
ca centaula, n f var. ling.
ca centaurea, n f var. ling.
ca herba santaula, n f var. ling.
ca perico, n m var. ling.
ca perico roig, n m var. ling.
ca pericó rollo, n m var. ling.
ca sanpaula, n f var. ling.
ca santaula, n f var. ling.
ca santaura, n f var. ling.
ca sentaula, n f var. ling.
ca tintaurea, n f var. ling.
nc Centaurium quadrifolium (L.) G. López et C.E. Jarvis
nc Centaurium linariifolium (Lam.) Beck var. ling.

<Botànica > gencianàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca ajustador de sivella, n m
es ajustador de la bota
fr cran de réglage
en adjustable catch

<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Esquí alpí>

Definició

Peça dentada sobre la qual s'ajusta la sivella d'una bota d'esquí.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

ca ajustador de sivella, n m
es ajustador de la bota, n m
fr cran de réglage, n m
en adjustable catch, n

<Esport > 17 Esports d'hivern > 01 Esquí > 01 Esquí alpí>

Definició

Peça dentada d'una bota d'esquí sobre la qual s'ajusta la sivella.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels esports d'hivern [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2004-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/29/>

ca ajustador de sivella, n m
es ajustador de la bota, n m
fr cran de réglage, n m
en adjustable catch, n

<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Esquí alpí>

Definició

Peça dentada d'una bota d'esquí sobre la qual s'ajusta la sivella.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca aladern de fulla estreta, n m
ca herba dels fics, n f sin. compl.
ca aladern, n m alt. sin.
ca aladern allitendre, n m alt. sin.
ca allitendre, n m alt. sin.
ca fil·lirea de fulla estreta, n f alt. sin.
ca fràngula, n f alt. sin.
ca lladern, n m alt. sin.
ca lladern de fulla estreta, n m alt. sin.
ca mat, n m alt. sin.
ca mata, n f alt. sin.
ca mata de cabrit, n f alt. sin.
ca matacerdans, n m/f alt. sin.
ca olivella, n f alt. sin.
ca olivera borda, n f alt. sin.
ca olivera falsa, n f alt. sin.
ca olivereta, n f alt. sin.
ca vern menut, n m alt. sin.
ca alavern, n m var. ling.
ca aliderro, n m var. ling.
ca aliderru, n m var. ling.
nc Phillyrea angustifolia L.

<Botànica > oleàcies>

Nota

Aliderro és un nom alguerès provinent del sard aliderru.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca aladern de fulla estreta, n m
ca herba dels fics, n f sin. compl.
ca aladern, n m alt. sin.
ca aladern allitendre, n m alt. sin.
ca allitendre, n m alt. sin.
ca fil·lirea de fulla estreta, n f alt. sin.
ca fràngula, n f alt. sin.
ca lladern, n m alt. sin.
ca lladern de fulla estreta, n m alt. sin.
ca mat, n m alt. sin.
ca mata, n f alt. sin.
ca mata de cabrit, n f alt. sin.
ca matacerdans, n m/f alt. sin.
ca olivella, n f alt. sin.
ca olivera borda, n f alt. sin.
ca olivera falsa, n f alt. sin.
ca olivereta, n f alt. sin.
ca vern menut, n m alt. sin.
ca alavern, n m var. ling.
ca aliderro, n m var. ling.
ca aliderru, n m var. ling.
nc Phillyrea angustifolia L.

<Botànica > oleàcies>

Nota

Aliderro és un nom alguerès provinent del sard aliderru.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca amanida d'Olivella
es ensalada de Olivella
fr salade d'Olivella
it insalata di Olivella
en salad from Olivella
de Salat aus Olivella

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "clivella" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Nota

Definició

Definició

Definició

Definició

Nota

Nota