Cercaterm
Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.
S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).
Resultats per a la cerca "consagrar" dins totes les àrees temàtiques
<Dret > Dret parlamentari > Activitat parlamentària>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
PARLAMENT DE CATALUNYA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'activitat parlamentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/289/>
En un bon nombre de termes, al camp Nota s'ofereix l'enllaç a un vídeo que mostra l'equivalent en llengua de signes catalana.
- ca ple monogràfic, n m
- oc plen monografic, n m
- es pleno monográfico, n m
- fr plénière consacrée à un seul sujet, n f
- en monographic plenary session, n
- SC https://youtu.be/kapBjvU8upk
<Activitat parlamentària > Organització i funcionament>
Definició
Nota
- Vegeu també "debat específic".
<TIC > Informàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>
- ca s'ha produït un error en configurar la pàgina inicial
- en an error occurred while setting the start page
<Localització > Fraseologia>
<TIC > Informàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>
- ca torna a consultar
- en requery
<Localització > Fraseologia>
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca verificar, v tr
- ca comprovar, v tr sin. compl.
- ca constatar, v tr sin. compl.
- es comprobar
- es verificar
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: El DNI electrònic permet signar i verificar la signatura de documents electrònics.
Ex.: El jutge va fer verificar la versió dels testimonis.
Ex.: L'advocat ha comprovat els antecedents del seu client.
Ex.: El metge forense ha constatat la mort de la víctima.
<Dret canònic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca vida consagrada, n f
- es vida consagrada
<Dret canònic>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Al llarg de la història han existit nombrosos grups d'homes i de dones que s'han associat per viure llur fe en un estil determinat, i que tenen llur manera particular d'observar els consells evangèlics i de portar la vida fraterna. En el marc de la vida religiosa hi predomina la pròpia santificació, la contemplació i el servei als altres. Els grups de vida consagrada són nombrosos en el si de l'Església i cada institut té un carisma diferent, sempre relacionat amb els misteris de Crist: Crist orant, que anuncia el regne de Déu, que fa el bé als altres o que conviu amb ells.
Un dels principis fonamentals que té en compte el Concili II del Vaticà sobre la vida consagrada és la diversitat d'instituts, que són una riquesa per a l'Església i cal protegir-los. És per això que el Codi de dret canònic del 1983 reconeix autonomia a cada institut, fet que li permet mantenir el patrimoni espiritual, és a dir, la naturalesa peculiar, l'esperit, el propi fi i també les sanes tradicions pròpies. En l'Església catòlica hi ha dues classes d'instituts de vida consagrada: els instituts religiosos i els instituts seculars. Existeix, però, un altre grup de classificació dins l'Església catòlica: les societats de vida apostòlica que, malgrat que tenen trets similars als instituts religiosos, no ho són. Cal tenir clar que la prerrogativa de pertànyer a un grup o a un altre la defineix la característica dels vots o dels vincles sagrats que es fan en la professió religiosa.
