Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "cormines" dins totes les àrees temàtiques

carlina cardiguera carlina cardiguera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  carlina cardiguera, n f
  • ca  cardiguera, n f sin. compl.
  • ca  card caderner, n m alt. sin.
  • ca  card cardener, n m alt. sin.
  • ca  card de cadernera, n m alt. sin.
  • ca  cardigassa, n f alt. sin.
  • ca  cardigot, n m alt. sin.
  • ca  carlina, n f alt. sin.
  • ca  carlina borda, n f alt. sin.
  • ca  corones de rei, n f pl alt. sin.
  • ca  escardassa, n f alt. sin.
  • ca  carlina carnunquera, n f var. ling.
  • ca  carnumquera, n f var. ling.
  • ca  carrinclera, n f var. ling.
  • ca  carunquera, n f var. ling.
  • nc  Carlina acaulis L. subsp. caulescens (Lam.) Schübl. et G. Martens

<Botànica > compostes / asteràcies>

carmí carmí

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  carmí, n m
  • es  carmín, n m
  • fr  carmin, n m
  • fr  carmin de cochenille, n m
  • fr  carmin naturel, n m
  • en  carmine, n
  • en  cochineal carmine, n
  • eu  gorrimin, n
  • eu  karmin, n

<Fusteria > Materials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cebollí, n m
  • ca  ceba de moro, n f sin. compl.
  • ca  gamonet, n m sin. compl.
  • ca  porrassina, n f sin. compl.
  • ca  albó, n m alt. sin.
  • ca  arsènic, n m alt. sin.
  • ca  caramuixa, n f alt. sin.
  • ca  caramuixes, n f pl alt. sin.
  • ca  cebeta borda, n f alt. sin.
  • ca  cebollassa, n f alt. sin.
  • ca  cebollina, n f alt. sin.
  • ca  cebollins, n m pl alt. sin.
  • ca  cibolla, n f alt. sin.
  • ca  crenetes, n f pl alt. sin.
  • ca  gamó, n m alt. sin.
  • ca  gamonera, n f alt. sin.
  • ca  gamons, n m pl alt. sin.
  • ca  herba pudent, n f alt. sin.
  • ca  porrasses, n f pl alt. sin.
  • ca  porrassí, n m alt. sin.
  • ca  porrina, n f alt. sin.
  • ca  porrines, n f pl alt. sin.
  • ca  vareta de la virtut, n f alt. sin.
  • ca  vareta de Sant Josep, n f alt. sin.
  • ca  varetes de Sant Josep, n f pl alt. sin.
  • ca  argènic, n m var. ling.
  • ca  argènit, n m var. ling.
  • ca  arsènit, n m var. ling.
  • ca  canamuixa, n f var. ling.
  • ca  canamuïxa, n f var. ling.
  • ca  canamuixes, n f pl var. ling.
  • ca  canimuixera, n f var. ling.
  • ca  ceba bollina, n f var. ling.
  • ca  ceba bullina, n f var. ling.
  • ca  ceba-bollina, n f var. ling.
  • ca  ceballó, n m var. ling.
  • ca  cebolla, n f var. ling.
  • ca  cebullí, n m var. ling.
  • ca  gamonca, n f var. ling.
  • ca  gamoncillo, n m var. ling.
  • ca  gamoneta, n f var. ling.
  • ca  gamonita, n f var. ling.
  • ca  herba pudenta, n f var. ling.
  • ca  obeons, n m pl var. ling.
  • nc  Asphodelus fistulosus L.

<Botànica > liliàcies>

Nota

  • 1. Habitualment la denominació calabruixa s'aplica a plantes del gènere Muscari, i caramuixa a plantes del gènere Asphodelus. La forma caramuixa sembla provenir de canemuixa (derivat de cànem), amb rotacisme de la nasal n per dissimilació (n-m>r-m), que és la variant recollida per a aquesta espècie en algunes obres valencianes i del Delta de l'Ebre (cf. canamuixa, canamuixes, canimuixera).
    2. La denominació obeons és una variant arcaica d'albons. A partir de la forma catalana antiga albeó (llatí ALBICIONE), citada pel DCVB-E, es produeix la vocalització de la -l- del segment inicial al- (>au-; com en albó>aubó), i monoftongació en o- (albeó>aubeó>obeó, pl. obeons 'albons').
    3.La denominació cibolla és un derivat del llatí vulgar *CEPULLA.
cebollí cebollí

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cebollí, n m
  • ca  ceba de moro, n f sin. compl.
  • ca  gamonet, n m sin. compl.
  • ca  porrassina, n f sin. compl.
  • ca  albó, n m alt. sin.
  • ca  arsènic, n m alt. sin.
  • ca  caramuixa, n f alt. sin.
  • ca  caramuixes, n f pl alt. sin.
  • ca  cebeta borda, n f alt. sin.
  • ca  cebollassa, n f alt. sin.
  • ca  cebollina, n f alt. sin.
  • ca  cebollins, n m pl alt. sin.
  • ca  cibolla, n f alt. sin.
  • ca  crenetes, n f pl alt. sin.
  • ca  gamó, n m alt. sin.
  • ca  gamonera, n f alt. sin.
  • ca  gamons, n m pl alt. sin.
  • ca  herba pudent, n f alt. sin.
  • ca  porrasses, n f pl alt. sin.
  • ca  porrassí, n m alt. sin.
  • ca  porrina, n f alt. sin.
  • ca  porrines, n f pl alt. sin.
  • ca  vareta de la virtut, n f alt. sin.
  • ca  vareta de Sant Josep, n f alt. sin.
  • ca  varetes de Sant Josep, n f pl alt. sin.
  • ca  argènic, n m var. ling.
  • ca  argènit, n m var. ling.
  • ca  arsènit, n m var. ling.
  • ca  canamuixa, n f var. ling.
  • ca  canamuïxa, n f var. ling.
  • ca  canamuixes, n f pl var. ling.
  • ca  canimuixera, n f var. ling.
  • ca  ceba bollina, n f var. ling.
  • ca  ceba bullina, n f var. ling.
  • ca  ceba-bollina, n f var. ling.
  • ca  ceballó, n m var. ling.
  • ca  cebolla, n f var. ling.
  • ca  cebullí, n m var. ling.
  • ca  gamonca, n f var. ling.
  • ca  gamoncillo, n m var. ling.
  • ca  gamoneta, n f var. ling.
  • ca  gamonita, n f var. ling.
  • ca  herba pudenta, n f var. ling.
  • ca  obeons, n m pl var. ling.
  • nc  Asphodelus fistulosus L.

<Botànica > liliàcies>

Nota

  • 1. Habitualment la denominació calabruixa s'aplica a plantes del gènere Muscari, i caramuixa a plantes del gènere Asphodelus. La forma caramuixa sembla provenir de canemuixa (derivat de cànem), amb rotacisme de la nasal n per dissimilació (n-m>r-m), que és la variant recollida per a aquesta espècie en algunes obres valencianes i del Delta de l'Ebre (cf. canamuixa, canamuixes, canimuixera).
    2. La denominació obeons és una variant arcaica d'albons. A partir de la forma catalana antiga albeó (llatí ALBICIONE), citada pel DCVB-E, es produeix la vocalització de la -l- del segment inicial al- (>au-; com en albó>aubó), i monoftongació en o- (albeó>aubeó>obeó, pl. obeons 'albons').
    3.La denominació cibolla és un derivat del llatí vulgar *CEPULLA.
cigalella alacurta cigalella alacurta

<Zoologia > Insectes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  cigalella alacurta, n f
  • ca  xitxarreta alacurta (valencià), n f sin. compl.
  • fr  cigale des collines, n f
  • fr  cigale du littoral, n f
  • nc  Cicadetta brevipennis

<Zoologia > Insectes>

Definició
Taxonomia: Hemípters > Cicàdids > Cicadetins > Cicadetta
cigalella europea occidental cigalella europea occidental

<Zoologia > Insectes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  cigalella europea occidental, n f
  • ca  xitxarreta europea occidental (valencià), n f sin. compl.
  • fr  cigale des collines, n f
  • fr  cigalette à ailes courtes, n f
  • nc  Cicadetta petryi

<Zoologia > Insectes>

Definició
Taxonomia: Hemípters > Cicàdids > Cicadetins > Cicadetta
cinta de cordons cinta de cordons

<Bricolatge > Ferreteria>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  cinta de cordons, n f
  • es  cinta de cordones

<Bricolatge > Ferreteria>

cinta de cortines i persianes cinta de cortines i persianes

<Bricolatge > Ferreteria>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  cinta de cortines i persianes, n f
  • es  cinta de cortinas y persianas

<Bricolatge > Ferreteria>

coloboma de la coroide coloboma de la coroide

<Ciències de la salut > Oftalmologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'oftalmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/121>

  • ca  coloboma de la coroide, n m
  • es  coloboma de la coroides
  • en  coloboma of choroid

<Oftalmologia > Patologia>

Definició
Coloboma que afecta la coroide.
comí de marrà comí de marrà

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  comí de marrà, n m
  • ca  comins de muntanya, n m pl alt. sin.
  • nc  Laserpitium siler L.
  • nc  Siler montanum Crantz var. ling.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>