Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "cornalera" dins totes les àrees temàtiques

cimbaler | cimbalera cimbaler | cimbalera

<Instruments musicals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  cimbaler | cimbalera, n m, f
  • es  cimbalero
  • es  cimbalista
  • es  platillero
  • fr  cymbalier
  • fr  cymbaliste
  • en  cymbal player
  • en  cymbaleer
  • en  cymbaler
  • en  cymbalist

<Indústria > Indústries manufactureres diverses > Instruments musicals>

cimbaler | cimbalera cimbaler | cimbalera

<Arts > Ocupacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  cimbaler | cimbalera, n m, f
  • es  cimbalero
  • es  cimbalista
  • es  platillero
  • fr  cymbalier
  • fr  cymbaliste
  • en  cymbal player
  • en  cymbaleer
  • en  cymbaler
  • en  cymbalist

<Arts > Ocupacions>

Definició
Instrumentista que toca els címbals.
cimbaler | cimbalera cimbaler | cimbalera

<Arts > Música>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  cimbaler | cimbalera, n m, f
  • es  cimbalero | cimbalera
  • en  cymbal player
  • en  cymbalist

<Música>

Definició
Persona que toca els címbals.
cinta cordonera cinta cordonera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cinta cordonera, n f
  • ca  cordonet, n m alt. sin.
  • ca  herba viva, n f alt. sin.
  • ca  pinets, n m pl alt. sin.
  • nc  Crassula muscosa L.
  • nc  Crassula lycopodioides Lam. var. ling.

<Botànica > crassulàcies>

cinta cordonera cinta cordonera

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cinta cordonera, n f
  • ca  cordonet, n m alt. sin.
  • ca  herba viva, n f alt. sin.
  • ca  pinets, n m pl alt. sin.
  • nc  Crassula muscosa L.
  • nc  Crassula lycopodioides Lam. var. ling.

<Botànica > crassulàcies>

cirerer de guineu cirerer de guineu

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cirerer de guineu, n m
  • ca  cirerer de Santa Llúcia, n m sin. compl.
  • ca  macaleu, n m sin. compl.
  • ca  cirer amarg, n m alt. sin.
  • ca  cirer bord, n m alt. sin.
  • ca  cirer de guilla, n m alt. sin.
  • ca  cirer de guineu, n m alt. sin.
  • ca  cirerer bord, n m alt. sin.
  • ca  cirerer de moixó, n m alt. sin.
  • ca  cireres de moixó, n f pl alt. sin.
  • ca  cireres de Sant Llúcia, n f pl alt. sin.
  • ca  cornera, n f alt. sin.
  • ca  llúcia, n f alt. sin.
  • ca  peu del cirerer, n m alt. sin.
  • ca  prunera borda, n f alt. sin.
  • ca  verprú, n m alt. sin.
  • ca  aviprú, n m var. ling.
  • ca  macaleba, n f var. ling.
  • ca  micaleu, n m var. ling.
  • ca  varprú, n m var. ling.
  • ca  velprú, n m var. ling.
  • ca  vemprú, n m var. ling.
  • ca  verdprú, n m var. ling.
  • ca  vèrprú, n m var. ling.
  • ca  verprun, n m var. ling.
  • ca  viprú, n m var. ling.
  • nc  Prunus mahaleb L.
  • nc  Cerasus mahaleb (L.) Mill. sin. compl.

<Botànica > rosàcies>

cirerer de guineu cirerer de guineu

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cirerer de guineu, n m
  • ca  cirerer de Santa Llúcia, n m sin. compl.
  • ca  macaleu, n m sin. compl.
  • ca  cirer amarg, n m alt. sin.
  • ca  cirer bord, n m alt. sin.
  • ca  cirer de guilla, n m alt. sin.
  • ca  cirer de guineu, n m alt. sin.
  • ca  cirerer bord, n m alt. sin.
  • ca  cirerer de moixó, n m alt. sin.
  • ca  cireres de moixó, n f pl alt. sin.
  • ca  cireres de Sant Llúcia, n f pl alt. sin.
  • ca  cornera, n f alt. sin.
  • ca  llúcia, n f alt. sin.
  • ca  peu del cirerer, n m alt. sin.
  • ca  prunera borda, n f alt. sin.
  • ca  verprú, n m alt. sin.
  • ca  aviprú, n m var. ling.
  • ca  macaleba, n f var. ling.
  • ca  micaleu, n m var. ling.
  • ca  varprú, n m var. ling.
  • ca  velprú, n m var. ling.
  • ca  vemprú, n m var. ling.
  • ca  verdprú, n m var. ling.
  • ca  vèrprú, n m var. ling.
  • ca  verprun, n m var. ling.
  • ca  viprú, n m var. ling.
  • nc  Prunus mahaleb L.
  • nc  Cerasus mahaleb (L.) Mill. sin. compl.

<Botànica > rosàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cirialera, n f
  • ca  herba de salobre, n f sin. compl.
  • ca  herba salada, n f sin. compl.
  • ca  mamelluts, n m pl sin. compl.
  • ca  pollet, n m sin. compl.
  • ca  salat, n m sin. compl.
  • ca  salicorn, n m sin. compl.
  • ca  salicòrnia, n f sin. compl.
  • ca  sosa, n f sin. compl.
  • ca  ballester, n m alt. sin.
  • ca  ballaster, n m var. ling.
  • nc  Salicornia sp. pl.

<Botànica > quenopodiàcies>

Nota

  • Les denominacions mamelluts i pollet fan referència a les plàntules o rebrots.
cirialera cirialera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cirialera, n f
  • ca  herba de salobre, n f sin. compl.
  • ca  herba salada, n f sin. compl.
  • ca  mamelluts, n m pl sin. compl.
  • ca  pollet, n m sin. compl.
  • ca  salat, n m sin. compl.
  • ca  salicorn, n m sin. compl.
  • ca  salicòrnia, n f sin. compl.
  • ca  sosa, n f sin. compl.
  • ca  ballester, n m alt. sin.
  • ca  ballaster, n m var. ling.
  • nc  Salicornia sp. pl.

<Botànica > quenopodiàcies>

Nota

  • Les denominacions mamelluts i pollet fan referència a les plàntules o rebrots.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cirialera, n f
  • ca  cirialera decumbent, n f alt. sin.
  • ca  salicorn radicant, n m alt. sin.
  • ca  sosa perenne, n f alt. sin.
  • nc  Arthrocnemum perenne (Mill.) Moss
  • nc  Salicornia perennis Mill. sin. compl.
  • nc  Sarcocornia perennis (Mill.) A.J. Scott sin. compl.
  • nc  Salicornia radicans Sm. var. ling.
  • nc  Sarcocornia radicans Sm. var. ling.

<Botànica > quenopodiàcies>