Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca alquemil·la alpina, n f
ca herba desinflamatòria, n f sin. compl.
ca peu de Crist, n m sin. compl.
ca te de roca, n m sin. compl.
nc Alchemilla alpina

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Gastroenterologia>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició

Plana policàrpica vivaç que es fa en zones muntanyoses i contrades silísiques i més o menys plujoses del litoral mediterrani.

Nota

La planta sencera de l'alquemil·la alpina, que es cull florida, en infusió, ha estat emprada contra el mal de ventre.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca amploia, n f
ca alatxa, n f sin. compl.
ca amploies, n f pl sin. compl.
ca anxova, n f sin. compl.
ca espasí, n m sin. compl.
ca golfàs, n m sin. compl.
ca meleta, n f sin. compl.
ca patoia, n f sin. compl.
ca patoia [cria], n f sin. compl.
ca sardina, n f sin. compl.
ca sardineta, n f sin. compl.
ca amplòia, n f var. ling.
ca amploya, n f var. ling.
ca caramel·lo [petit], n f var. ling.
ca emploa, n f var. ling.
ca golfás, n m var. ling.
ca maleta, n f var. ling.
ca méléta, n f var. ling.
ca petoia [cria], n f var. ling.
nc Sprattus sprattus
nc Meletta phalerica var. ling.
nc Meletta vulgaris var. ling.
nc Spratella pumila var. ling.
nc Sprattus sprattus sprattus var. ling.
es caramel
es caramelo
es espadin
es espadín
fr anchois de Norvège
fr blanquette
fr harenguet
fr spat
fr sprat
fr sprat-melette
pt mélétà
en spat
en sprat

<Peixos > Clupeids>

Nota

Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]

- alatxa: (BSEHN3) Eivissa

- alatxa: (BSEHN3) Mallorca, Menorca

- alatxa: (DCVB-E) Balears

- alatxa: (RPCE3) Balears

- amploia: (DCVB-E) Blanes, Palafrugell, Pineda, Tarragona, València

- amploia: (NPBLANES) Blanes

- caramel·lo [petit]: (DCVB-E) Tarragona

- meleta: (DCVB-E) Tarragona

- meleta: (DELC2) Tarragona

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca amploia, n f
ca alatxa, n f sin. compl.
ca amploies, n f pl sin. compl.
ca anxova, n f sin. compl.
ca espasí, n m sin. compl.
ca golfàs, n m sin. compl.
ca meleta, n f sin. compl.
ca patoia, n f sin. compl.
ca patoia [cria], n f sin. compl.
ca sardina, n f sin. compl.
ca sardineta, n f sin. compl.
ca amplòia, n f var. ling.
ca amploya, n f var. ling.
ca caramel·lo [petit], n f var. ling.
ca emploa, n f var. ling.
ca golfás, n m var. ling.
ca maleta, n f var. ling.
ca méléta, n f var. ling.
ca petoia [cria], n f var. ling.
nc Sprattus sprattus
nc Meletta phalerica var. ling.
nc Meletta vulgaris var. ling.
nc Spratella pumila var. ling.
nc Sprattus sprattus sprattus var. ling.
es caramel
es caramelo
es espadin
es espadín
fr anchois de Norvège
fr blanquette
fr harenguet
fr spat
fr sprat
fr sprat-melette
pt mélétà
en spat
en sprat

<Peixos > Clupeids>

Nota

Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]

- alatxa: (BSEHN3) Eivissa

- alatxa: (BSEHN3) Mallorca, Menorca

- alatxa: (DCVB-E) Balears

- alatxa: (RPCE3) Balears

- amploia: (DCVB-E) Blanes, Palafrugell, Pineda, Tarragona, València

- amploia: (NPBLANES) Blanes

- caramel·lo [petit]: (DCVB-E) Tarragona

- meleta: (DCVB-E) Tarragona

- meleta: (DELC2) Tarragona

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca angelets, n m pl
ca cap de reina, n m alt. sin.
ca cendrosa, n f alt. sin.
ca collcolom, n m alt. sin.
ca colomets, n m pl alt. sin.
ca colomina, n f alt. sin.
ca conillets, n m pl alt. sin.
ca fumària, n f alt. sin.
ca fumària oficinal, n f alt. sin.
ca fumaterra, n f alt. sin.
ca fumdeterra, n f alt. sin.
ca fumera, n f alt. sin.
ca fumusterra, n f alt. sin.
ca gallaret, n m alt. sin.
ca gallarets, n m pl alt. sin.
ca gallgallaret, n m alt. sin.
ca herba de colom, n f alt. sin.
ca herba de foc, n f alt. sin.
ca herba de fum, n f alt. sin.
ca herba dels innocents, n f alt. sin.
ca julivert bord, n m alt. sin.
ca manetes de Nostre Senyor, n f pl alt. sin.
ca mataconill, n m/f alt. sin.
ca peuets de Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
ca pixallits, n m alt. sin.
ca ponedora, n f alt. sin.
ca sabatetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
ca sang de Crist, n f alt. sin.
ca fum de terra, n f var. ling.
ca fumilisterra, n f var. ling.
ca fumisterra, n f var. ling.
ca fumisterre, n f var. ling.
ca fumisterri, n f var. ling.
ca fumulterra, n f var. ling.
ca galleret, n m var. ling.
ca gallerets, n m pl var. ling.
ca gallgalleret, n m var. ling.
ca jolivert bord, n m var. ling.
ca serri musteli, n m var. ling.
ca serri musterri, n m var. ling.
ca terri mus-terri, n m var. ling.
nc Fumaria officinalis L.

<Botànica > papaveràcies>

Nota

1. MASCLANS indica que de vegades algunes de les denominacions que recull s'apliquen també a altres espècies del gènere Fumaria.
2. Entre les nombroses variants del nom fumdeterra (forma normativa recollida a DIEC2-E), és habitual en obres rosselloneses la forma fuma terra (paral·lela al francès fumaterre), i en obres balears la forma fumusterra (a partir del llatí FUMUS TERRAE 'fum de la terra' o bé FIMUS TERRAE 'fems de la terra').

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca angelets, n m pl
ca cap de reina, n m alt. sin.
ca cendrosa, n f alt. sin.
ca collcolom, n m alt. sin.
ca colomets, n m pl alt. sin.
ca colomina, n f alt. sin.
ca conillets, n m pl alt. sin.
ca fumària, n f alt. sin.
ca fumària oficinal, n f alt. sin.
ca fumaterra, n f alt. sin.
ca fumdeterra, n f alt. sin.
ca fumera, n f alt. sin.
ca fumusterra, n f alt. sin.
ca gallaret, n m alt. sin.
ca gallarets, n m pl alt. sin.
ca gallgallaret, n m alt. sin.
ca herba de colom, n f alt. sin.
ca herba de foc, n f alt. sin.
ca herba de fum, n f alt. sin.
ca herba dels innocents, n f alt. sin.
ca julivert bord, n m alt. sin.
ca manetes de Nostre Senyor, n f pl alt. sin.
ca mataconill, n m/f alt. sin.
ca peuets de Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
ca pixallits, n m alt. sin.
ca ponedora, n f alt. sin.
ca sabatetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
ca sang de Crist, n f alt. sin.
ca fum de terra, n f var. ling.
ca fumilisterra, n f var. ling.
ca fumisterra, n f var. ling.
ca fumisterre, n f var. ling.
ca fumisterri, n f var. ling.
ca fumulterra, n f var. ling.
ca galleret, n m var. ling.
ca gallerets, n m pl var. ling.
ca gallgalleret, n m var. ling.
ca jolivert bord, n m var. ling.
ca serri musteli, n m var. ling.
ca serri musterri, n m var. ling.
ca terri mus-terri, n m var. ling.
nc Fumaria officinalis L.

<Botànica > papaveràcies>

Nota

1. MASCLANS indica que de vegades algunes de les denominacions que recull s'apliquen també a altres espècies del gènere Fumaria.
2. Entre les nombroses variants del nom fumdeterra (forma normativa recollida a DIEC2-E), és habitual en obres rosselloneses la forma fuma terra (paral·lela al francès fumaterre), i en obres balears la forma fumusterra (a partir del llatí FUMUS TERRAE 'fum de la terra' o bé FIMUS TERRAE 'fems de la terra').

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca angelets, n m pl
ca desinflamatòria, n f alt. sin.
ca herba blava, n f alt. sin.
ca herba de la cria, n f alt. sin.
ca herba de la tos, n f alt. sin.
ca herba dels prats, n f alt. sin.
ca herba desinfeccionera, n f alt. sin.
ca herba inflamacionera, n f alt. sin.
ca herba prima, n f alt. sin.
ca llet de la Verge, n f alt. sin.
ca lletera amarga, n f alt. sin.
ca lleteresa morada, n f alt. sin.
ca polígala, n f alt. sin.
ca polígala comuna, n f alt. sin.
ca polígala vulgar, n f alt. sin.
ca lletrerea morà, n f var. ling.
nc Polygala vulgaris L.

<Botànica > poligalàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca angelets, n m pl
ca desinflamatòria, n f alt. sin.
ca herba blava, n f alt. sin.
ca herba de la cria, n f alt. sin.
ca herba de la tos, n f alt. sin.
ca herba dels prats, n f alt. sin.
ca herba desinfeccionera, n f alt. sin.
ca herba inflamacionera, n f alt. sin.
ca herba prima, n f alt. sin.
ca llet de la Verge, n f alt. sin.
ca lletera amarga, n f alt. sin.
ca lleteresa morada, n f alt. sin.
ca polígala, n f alt. sin.
ca polígala comuna, n f alt. sin.
ca polígala vulgar, n f alt. sin.
ca lletrerea morà, n f var. ling.
nc Polygala vulgaris L.

<Botànica > poligalàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca assots de Crist, n m pl
ca assots de monja, n m pl alt. sin.
ca cua de guineu, n f alt. sin.
ca gitanes, n f pl alt. sin.
ca moc d'indiot, n m alt. sin.
ca moc de gall, n m alt. sin.
ca moc de gall dindi, n m alt. sin.
ca papagai, n m alt. sin.
ca papagais, n m pl alt. sin.
ca velluter, n m alt. sin.
ca vellutera, n f alt. sin.
ca vellutets, n m pl alt. sin.
ca velluts, n m pl alt. sin.
ca bellutets, n m pl var. ling.
ca papagall, n m var. ling.
ca papegalls, n m pl var. ling.
ca velluteros de tres colors, n m pl var. ling.
nc Amaranthus tricolor L.

<Botànica > amarantàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca assots de Crist, n m pl
ca assots de monja, n m pl alt. sin.
ca cua de guineu, n f alt. sin.
ca gitanes, n f pl alt. sin.
ca moc d'indiot, n m alt. sin.
ca moc de gall, n m alt. sin.
ca moc de gall dindi, n m alt. sin.
ca papagai, n m alt. sin.
ca papagais, n m pl alt. sin.
ca velluter, n m alt. sin.
ca vellutera, n f alt. sin.
ca vellutets, n m pl alt. sin.
ca velluts, n m pl alt. sin.
ca bellutets, n m pl var. ling.
ca papagall, n m var. ling.
ca papegalls, n m pl var. ling.
ca velluteros de tres colors, n m pl var. ling.
nc Amaranthus tricolor L.

<Botànica > amarantàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca boga, n f
ca boga-ravell, n m sin. compl.
ca boga-ravell [juvenil], n m sin. compl.
ca boganyó [petit], n m sin. compl.
ca bogarró, n m sin. compl.
ca bogarró [cria], n m sin. compl.
ca bogarró [juvenil], n m sin. compl.
ca bogó [petit], n m sin. compl.
ca bogues, n f pl sin. compl.
ca boguet, n m sin. compl.
ca boguet [petit], n m sin. compl.
ca madrilla, n f sin. compl.
ca maire, n f sin. compl.
ca salpa, n f sin. compl.
ca virador, n m sin. compl.
ca bóga, n f var. ling.
ca boga ravell, n m var. ling.
ca bogarro, n m var. ling.
ca voga, n f var. ling.
ca vóga, n f var. ling.
ca vòga, n f var. ling.
nc Boops boops
nc Box boops var. ling.
nc Box vulgaris var. ling.
nc Sparus Boops var. ling.
es boga
fr bogue
it buga
en bogue
de Gelbstriemen

<Peixos > Espàrids>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "criat" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Nota

Nota

Nota

Nota

Nota