Cercaterm
Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.
S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).
Resultats per a la cerca "destarotament" dins totes les àrees temàtiques
<Transports > Transport ferroviari>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca departament, n m
- es departamento
- fr compartiment
<Transports > Transport ferroviari>
Definició
<Empresa > Comunicació empresarial>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 306 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0228-1
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca departament, n m
- es departamento
- en department
<Comunicació empresarial > Comunicació > Disciplines relacionades > Organització empresarial>
Definició
<Economia. Empresa>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'economia i empresa. Barcelona: Dossier Econòmic de Catalunya, 2000. 263 p.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca departament, n m
- es departamento
- en department
<Economia i empresa>
Definició
<Ciències socials > Educació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>
- ca departament, n m
- es departamento
- fr département
- en department
<Educació > Organització i gestió educatives > Planificació i gestió educatives>
Definició
Nota
- Són exemples de departaments el Departament d'Orientació o el Departament de Ciències.
<Dret > Dret administratiu>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>
- ca departament, n m
- ca conselleria, n f sin. compl.
- es consejería, n f
- es departamento, n m
<Dret administratiu > Organització administrativa>
Definició
Nota
- La denominació departament és l'oficial a l'Administració de la Generalitat de Catalunya.
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca departament, n m
- es departamento, n m
<Dret penal i penitenciari > Dret penitenciari>
<Dret constitucional>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca departament, n m
- es departamento, n m
<Dret constitucional>
<Treball > Negociació col·lectiva>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>
- ca departament, n m
- es departamento
- fr service
- en department
<Negociació col·lectiva > Organització del treball i condicions>
Definició
<Dret públic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca departament, n m
- es departamento
<Dret públic>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
<Dret públic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca departament, n m
- es departamento
<Dret públic>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
L'Administració de la Generalitat s'estructura en departaments o conselleries. Inicialment, la llei limitava a tretze el nombre màxim de conselleries, que eren enumerades per la llei, però el Govern podia agrupar, suprimir o dividir els departaments i alternar-ne la denominació, així com crear nous departaments, sempre que no superés el límit numèric fixat per la llei (article 9.1 de la Llei 13/1989, del 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat i 79.2 de la Llei 3/1982, del 23 de març, del Parlament, del President i del Consell Executiu de la Generalitat). Però amb l'aprovació de la Llei 1/2000, del 30 de març, es facultà la presidència de la Generalitat per a crear i determinar el nombre, la denominació i l'àmbit de competència dels departaments de la Generalitat, i també es facultà el Govern per a determinar el règim de relacions o l'adscripció d'altres òrgans, matèria que abans era regulada per normes amb rang de llei. Així doncs, a partir d'aquesta Llei, els departaments són creats o suprimits per decret de la presidència de la Generalitat, i no se'n limita el nombre màxim. La Llei 13/2008, del 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern ha mantingut aquest criteri (art. 23.2).
L'estructura interna dels departaments s'ha d'aprovar per mitjà d'un decret del Govern, òrgan al qual correspon també la creació, la modificació, la supressió, l'agrupació o la divisió i el canvi de denominació de les secretaries generals i de les direccions generals. Els departaments tenen una estructura jeràrquica, que va de dalt a baix en els càrrecs següents: conseller, secretaries generals (una com a mínim), direccions generals, directors de serveis, comissionats (aquests dos darrers amb funcions especialitzades), i ja en un nivell estrictament funcionarial les subdireccions generals, els serveis, les seccions i els negociats. Tots aquests òrgans formen els òrgans centrals. A més a més, cal afegir els òrgans territorials, estructurats en delegacions territorials del Govern, amb seu a les diferents capitals de província (Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, més la de les Terres de l'Ebre). També s'han creat subdelegacions del Govern en altres indrets. D'aquesta manera, es pretén acostar l'Administració de la Generalitat a tot el territori.
Cada conseller, com a cap del departament corresponent, té les atribucions que s'enumeren en els articles 12 de la Llei 13 /1989 i 16 de la Llei 13/2008, que es poden agrupar en quatre grans blocs: representatives, normatives, de direcció i de gestió econòmica. Correspon a la persona titular del departament proposar al Govern els avantprojectes de llei, projectes de decret legislatiu i de decret llei, i els projectes de decret, dins l'àmbit de les competències del departament i exercir la potestat reglamentària en l'àmbit i els límits que li són propis. Pel que fa a la direcció del departament, correspon al conseller dirigir-ne, organitzar-ne i establir-ne les prioritats, així com les dels organismes autònoms i empreses públiques que hi són adscrites, proposar al Govern el nomenament i la separació dels alts càrrecs del departament (secretaris generals i directors generals) i nomenar-ne i separar-ne els altres càrrecs, així com exercir la potestat disciplinària en el marc establert per l'ordenament vigent; també li correspon resoldre els conflictes d'atribucions entre les autoritats i els òrgans del departament, conflictes d'atribucions amb altres departaments, i atendre, un última instància, els recursos i les reclamacions administratives que no pertoquin a organismes i autoritats inferiors del departament.
Finalment, pel que fa a la gestió econòmica, correspon al conseller presentar l'avantprojecte de pressupost del departament, autoritzar les despeses pròpies del departament i signar, en nom del Govern, els contractes relatius a assumptes del departament.