Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca detreure, v tr
es detraer

<Dret>

Definició

Separar, sostreure o desviar.

Nota

Àmbit: Inespecífic
Ex.: Amb la seva estratègia, l'advocat de la defensa va aconseguir detreure l'atenció del jurat respecte dels càrrecs de l'acusació.

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca devorar, v tr

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>, <Veterinària>

Definició

Menjar un animal (la seva presa).

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca devorar, v tr

Definició

Menjar àvidament.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca empastar, v tr
ca obturar, v tr
es empastar
es obturar
fr obturer
fr plomber
en fill, to

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca estepa blanca, n f
ca argentí blanc, n m sin. compl.
ca rosa de bosc, n f sin. compl.
ca argentís, n m pl alt. sin.
ca botja blanca, n f alt. sin.
ca estepa, n f alt. sin.
ca estepa d'escurar, n f alt. sin.
ca estepa fina, n f alt. sin.
ca estepa margalida, n f alt. sin.
ca estepa margalidera, n f alt. sin.
ca estepa mosquera, n f alt. sin.
ca estepa rosa, n f alt. sin.
ca estepa rosada, n f alt. sin.
ca estepa vera, n f alt. sin.
ca estepera, n f alt. sin.
ca estepera blanca, n f alt. sin.
ca estepera fina, n f alt. sin.
ca estepes, n f pl alt. sin.
ca rentaplats, n m/f alt. sin.
ca sumac, n m alt. sin.
ca xara, n f alt. sin.
ca argentis, n m pl var. ling.
ca boja blanca, n f var. ling.
ca estépara, n f var. ling.
ca estépara blanca, n f var. ling.
ca estèpera, n f var. ling.
ca estèpera blanca, n f var. ling.
ca esteva, n f var. ling.
ca estrepa, n f var. ling.
ca estrepa blanca, n f var. ling.
nc Cistus albidus L.

<Botànica > cistàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca estepa blanca, n f
ca argentí blanc, n m sin. compl.
ca rosa de bosc, n f sin. compl.
ca argentís, n m pl alt. sin.
ca botja blanca, n f alt. sin.
ca estepa, n f alt. sin.
ca estepa d'escurar, n f alt. sin.
ca estepa fina, n f alt. sin.
ca estepa margalida, n f alt. sin.
ca estepa margalidera, n f alt. sin.
ca estepa mosquera, n f alt. sin.
ca estepa rosa, n f alt. sin.
ca estepa rosada, n f alt. sin.
ca estepa vera, n f alt. sin.
ca estepera, n f alt. sin.
ca estepera blanca, n f alt. sin.
ca estepera fina, n f alt. sin.
ca estepes, n f pl alt. sin.
ca rentaplats, n m/f alt. sin.
ca sumac, n m alt. sin.
ca xara, n f alt. sin.
ca argentis, n m pl var. ling.
ca boja blanca, n f var. ling.
ca estépara, n f var. ling.
ca estépara blanca, n f var. ling.
ca estèpera, n f var. ling.
ca estèpera blanca, n f var. ling.
ca esteva, n f var. ling.
ca estrepa, n f var. ling.
ca estrepa blanca, n f var. ling.
nc Cistus albidus L.

<Botànica > cistàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca estepa borrera, n f
ca argentís, n m pl alt. sin.
ca borrera, n f alt. sin.
ca botja negra, n f alt. sin.
ca estepa, n f alt. sin.
ca estepa amb fulles de sàlvia, n f alt. sin.
ca estepa blanca, n f alt. sin.
ca estepa bona, n f alt. sin.
ca estepa borda, n f alt. sin.
ca estepa d'escurar, n f alt. sin.
ca estepa llimonenca, n f alt. sin.
ca estepa negra, n f alt. sin.
ca estepa tardana, n f alt. sin.
ca estepera, n f alt. sin.
ca estepera borda, n f alt. sin.
ca esteperola, n f alt. sin.
ca estepes, n f pl alt. sin.
ca ajoca-sapes, n m/f var. ling.
ca estépara llimonenca, n f var. ling.
ca estèpera, n f var. ling.
ca estèpera borda, n f var. ling.
ca estrepa borda, n f var. ling.
ca estrepa borrera, n f var. ling.
ca estrepa d'escurar, n f var. ling.
ca xocasapes, n m/f var. ling.
nc Cistus salviifolius L.

<Botànica > cistàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca estepa borrera, n f
ca argentís, n m pl alt. sin.
ca borrera, n f alt. sin.
ca botja negra, n f alt. sin.
ca estepa, n f alt. sin.
ca estepa amb fulles de sàlvia, n f alt. sin.
ca estepa blanca, n f alt. sin.
ca estepa bona, n f alt. sin.
ca estepa borda, n f alt. sin.
ca estepa d'escurar, n f alt. sin.
ca estepa llimonenca, n f alt. sin.
ca estepa negra, n f alt. sin.
ca estepa tardana, n f alt. sin.
ca estepera, n f alt. sin.
ca estepera borda, n f alt. sin.
ca esteperola, n f alt. sin.
ca estepes, n f pl alt. sin.
ca ajoca-sapes, n m/f var. ling.
ca estépara llimonenca, n f var. ling.
ca estèpera, n f var. ling.
ca estèpera borda, n f var. ling.
ca estrepa borda, n f var. ling.
ca estrepa borrera, n f var. ling.
ca estrepa d'escurar, n f var. ling.
ca xocasapes, n m/f var. ling.
nc Cistus salviifolius L.

<Botànica > cistàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

ca estirada de corda, n f
ca joc d'estirar la corda, n m
ca estirar la corda, n m sin. compl.
es batalla de fuerza, n f
es juego de la cuerda, n m
es juego de la soga, n m
fr lutte à la corde, n f
fr tir à la corde, n m
fr tire à la corde, n f
it tiro alla fune, n m
en rope pulling, n
en rope war, n
en tug of war, n
en tug-of-war, n var. ling.
eu sokatira, n
eu soka-tira, n var. ling.

<Esport > 24 Esports tradicionals>

Definició

Esport tradicional propi de molts països disputat entre dos equips que se situen a banda i banda d'una línia central marcada a terra, consistent a estirar cada equip cap a ell una soga subjectada a la vegada per tots els participants fins a aconseguir arrossegar l'equip adversari en direcció al camp propi.

Nota

1. Com a esport tradicional de molts països, hi ha maneres diverses d'establir el guanyador en el joc d'estirar la corda: així, en campionats oficials generalment hi ha una marca que indica el punt mig de la soga i dues marques més equidistants de la marca central, de manera que l'equip guanyador és el que aconsegueix fer arribar a camp propi la marca que li queda més lluny; en canvi, en competicions populars, sovint el que cal és fer arribar el primer jugador de l'equip adversari al propi camp.
2. El joc d'estirar la corda va ser present als jocs olímpics del 1900 al 1920. Internacionalment està regulat, en l'àmbit esportiu, per la Federació Internacional d'Estirada de Corda (TWIF), que organitza un campionat mundial cada dos anys.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca estramoni, n m
ca castanya talpera, n f sin. compl.
ca herba de l'asma, n f sin. compl.
ca herba de l'ofec, n f sin. compl.
ca herba talpera, n f sin. compl.
ca herba talpinera, n f sin. compl.
ca abret, n m alt. sin.
ca castanya, n f alt. sin.
ca castanyer bord, n m alt. sin.
ca castanyes, n f pl alt. sin.
ca datura borda, n f alt. sin.
ca estramoni (fruit), n m alt. sin.
ca estramoni pudent, n m alt. sin.
ca fesolera de llum, n f alt. sin.
ca figuera borda, n f alt. sin.
ca figuera d'infern, n f alt. sin.
ca figuera infernal, n f alt. sin.
ca figuera infernal borda, n f alt. sin.
ca herba de les talpes, n f alt. sin.
ca herba de talps, n f alt. sin.
ca herba pudent, n f alt. sin.
ca herba queixalera, n f alt. sin.
ca orval, n m alt. sin.
ca pudent, n m alt. sin.
ca pudents, n m pl alt. sin.
ca talpenera, n f alt. sin.
ca talper, n m alt. sin.
ca talpera, n f alt. sin.
ca campanono, n m var. ling.
ca curalotot bord, n m var. ling.
ca figuera loca, n f var. ling.
ca herba de taups, n f var. ling.
ca herba pudenta, n f var. ling.
ca herba tauera, n f var. ling.
ca herba taupera, n f var. ling.
ca trompetilla, n f var. ling.
nc Datura stramonium L.

<Botànica > solanàcies>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "deturar" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Nota

Definició

Definició

Definició

Nota