Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "entendre" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ametller, n m
  • ca  ametla (fruit), n f sin. compl.
  • ca  ametla (llavor), n f sin. compl.
  • ca  ametler, n m sin. compl.
  • ca  ametlla (fruit), n f sin. compl.
  • ca  ametlla (llavor), n f sin. compl.
  • ca  ametlló (fruit tendre), n m sin. compl.
  • ca  alzina d'ametlles, n f alt. sin.
  • ca  ametler comú, n m alt. sin.
  • ca  ametlla, n f alt. sin.
  • ca  ametllers, n m pl alt. sin.
  • ca  ametlles dolces (llavor), n f pl alt. sin.
  • ca  ametlló (fruit), n m alt. sin.
  • ca  ametlló (llavor), n m alt. sin.
  • ca  ametllons (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  almelda, n f var. ling.
  • ca  almeler, n m var. ling.
  • ca  almeller, n m var. ling.
  • ca  almetla, n f var. ling.
  • ca  almetler, n m var. ling.
  • ca  amaller, n m var. ling.
  • ca  amédola, n f var. ling.
  • ca  amela, n f var. ling.
  • ca  amelder, n m var. ling.
  • ca  ameler, n m var. ling.
  • ca  amel·ler, n m var. ling.
  • ca  amendula (fruit), n f var. ling.
  • ca  amenla, n f var. ling.
  • ca  amenles, n f pl var. ling.
  • ca  amerler, n m var. ling.
  • ca  armela, n f var. ling.
  • ca  armela (fruit), n f var. ling.
  • ca  armelé, n m var. ling.
  • ca  armeler, n m var. ling.
  • ca  armella (fruit), n f var. ling.
  • ca  atmel·ler, n m var. ling.
  • ca  atmetlla, n f var. ling.
  • ca  atmetller, n m var. ling.
  • ca  atmetlló (fruit tendre), n m var. ling.
  • ca  aumetler, n m var. ling.
  • ca  aumetllé, n m var. ling.
  • ca  encina d'amenles, n f var. ling.
  • ca  mel·lé, n m var. ling.
  • ca  mel·ler, n m var. ling.
  • ca  metla, n f var. ling.
  • ca  metler, n m var. ling.
  • nc  Prunus dulcis (Mill.) D.A. Webb
  • nc  Amygdalus communis L. sin. compl.
  • nc  Amygdalus dulcis Mill. var. ling.
  • nc  Prunus amygdalus Batsch var. ling.
  • nc  Prunus communis (L.) Arcang. var. ling.

<Botànica > rosàcies>

Nota

  • MASCLANS recull les denominacions ametller d'ametlles dolces i ametller dolç per a la var. dulcis («el d'ús corrent, d'ametlles comestibles»), i ametller agre i ametller amarg per a la var. amara (DC.) Buchheim («d'ametlles amargues»). També indica que hi ha nombroses subvarietats conreades: blanqueta, cresteta, desmai (llargueta), esperança forta, marcona, mollar de Tarragona, pasquala, poteta o victòria, entre d'altres.
ametller ametller

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ametller, n m
  • ca  ametla (fruit), n f sin. compl.
  • ca  ametla (llavor), n f sin. compl.
  • ca  ametler, n m sin. compl.
  • ca  ametlla (fruit), n f sin. compl.
  • ca  ametlla (llavor), n f sin. compl.
  • ca  ametlló (fruit tendre), n m sin. compl.
  • ca  alzina d'ametlles, n f alt. sin.
  • ca  ametler comú, n m alt. sin.
  • ca  ametlla, n f alt. sin.
  • ca  ametllers, n m pl alt. sin.
  • ca  ametlles dolces (llavor), n f pl alt. sin.
  • ca  ametlló (fruit), n m alt. sin.
  • ca  ametlló (llavor), n m alt. sin.
  • ca  ametllons (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  almelda, n f var. ling.
  • ca  almeler, n m var. ling.
  • ca  almeller, n m var. ling.
  • ca  almetla, n f var. ling.
  • ca  almetler, n m var. ling.
  • ca  amaller, n m var. ling.
  • ca  amédola, n f var. ling.
  • ca  amela, n f var. ling.
  • ca  amelder, n m var. ling.
  • ca  ameler, n m var. ling.
  • ca  amel·ler, n m var. ling.
  • ca  amendula (fruit), n f var. ling.
  • ca  amenla, n f var. ling.
  • ca  amenles, n f pl var. ling.
  • ca  amerler, n m var. ling.
  • ca  armela, n f var. ling.
  • ca  armela (fruit), n f var. ling.
  • ca  armelé, n m var. ling.
  • ca  armeler, n m var. ling.
  • ca  armella (fruit), n f var. ling.
  • ca  atmel·ler, n m var. ling.
  • ca  atmetlla, n f var. ling.
  • ca  atmetller, n m var. ling.
  • ca  atmetlló (fruit tendre), n m var. ling.
  • ca  aumetler, n m var. ling.
  • ca  aumetllé, n m var. ling.
  • ca  encina d'amenles, n f var. ling.
  • ca  mel·lé, n m var. ling.
  • ca  mel·ler, n m var. ling.
  • ca  metla, n f var. ling.
  • ca  metler, n m var. ling.
  • nc  Prunus dulcis (Mill.) D.A. Webb
  • nc  Amygdalus communis L. sin. compl.
  • nc  Amygdalus dulcis Mill. var. ling.
  • nc  Prunus amygdalus Batsch var. ling.
  • nc  Prunus communis (L.) Arcang. var. ling.

<Botànica > rosàcies>

Nota

  • MASCLANS recull les denominacions ametller d'ametlles dolces i ametller dolç per a la var. dulcis («el d'ús corrent, d'ametlles comestibles»), i ametller agre i ametller amarg per a la var. amara (DC.) Buchheim («d'ametlles amargues»). També indica que hi ha nombroses subvarietats conreades: blanqueta, cresteta, desmai (llargueta), esperança forta, marcona, mollar de Tarragona, pasquala, poteta o victòria, entre d'altres.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  ampliar, v tr
  • ca  estendre, v tr sin. compl.
  • es  ampliar
  • es  extender
  • en  extend, to

<Matemàtiques>

amplitud amplitud

<Matemàtiques > Estadística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'estadística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 98 p. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-10-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  amplitud, n f
  • ca  recorregut, n m sin. compl.
  • es  amplitud
  • es  recorrido
  • fr  étendue
  • en  range

<Matemàtiques > Estadística>

Definició
Diferència entre el valor màxim i el valor mínim que adopta una variable.
amplitud amplitud

<Matemàtiques > Estadística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'estadística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 98 p. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-10-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  amplitud, n f
  • ca  recorregut, n m sin. compl.
  • es  amplitud
  • es  recorrido
  • fr  étendue
  • en  range

<Matemàtiques > Estadística>

Definició
Diferència entre el valor màxim i el valor mínim que adopta una variable.
amplitud amplitud

<Economia > Finances > Mercats financers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ECONOMIA I FINANCES; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mercats financers [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/23/>

  • ca  amplitud, n f
  • ca  recorregut, n m sin. compl.
  • es  amplitud
  • es  recorrido
  • fr  étendue
  • en  range
  • en  trading range

<Mercats financers > Anàlisi d'actius i emissors>

Definició
Diferència entre la cotització més alta i la més baixa d'un valor en un període de temps determinat.
amplitud d'un interval nominal d'indicacions amplitud d'un interval nominal d'indicacions

<Física > Metrologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ CATALANA DE CIÈNCIES DE LABORATORI CLÍNIC. Vocabulari internacional de metrologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/192/>
La terminologia catalana del vocabulari està extreta de la traducció al català del Vocabulari internacional de metrologia. Conceptes fonamentals i generals i termes associats, 3a ed. (VIM3), feta per l'Associació Catalana de Ciències de Laboratori Clínic amb l'assessorament terminològic del TERMCAT i publicada l'any 2012.

La llengua cod indica el codi de referència que té cada terme en l'obra en paper.

  • ca  amplitud d'un interval nominal d'indicacions, n f
  • es  amplitud de un intervalo nominal de indicaciones
  • es  amplitud nominal sin. compl.
  • fr  étendue de mesure
  • fr  étendue nominale sin. compl.
  • pt  gama
  • pt  gama de medição; gama nominal sin. compl.
  • en  range of a nominal indication interval
  • cod  4.5

<Metrologia > Propietats dels dispositius de mesura>

Definició
Valor absolut de la diferència entre els valors extrems d'un interval nominal d'indicacions.
amplitud d'un interval nominal d'indicacions amplitud d'un interval nominal d'indicacions

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ CATALANA DE CIÈNCIES DE LABORATORI CLÍNIC. Vocabulari internacional de metrologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/192/>
La terminologia catalana del vocabulari està extreta de la traducció al català del Vocabulari internacional de metrologia. Conceptes fonamentals i generals i termes associats, 3a ed. (VIM3), feta per l'Associació Catalana de Ciències de Laboratori Clínic amb l'assessorament terminològic del TERMCAT i publicada l'any 2012.

La llengua cod indica el codi de referència que té cada terme en l'obra en paper.

  • ca  amplitud d'un interval nominal d'indicacions, n f
  • es  amplitud de un intervalo nominal de indicaciones
  • es  amplitud nominal sin. compl.
  • fr  étendue de mesure
  • fr  étendue nominale sin. compl.
  • pt  gama
  • pt  gama de medição; gama nominal sin. compl.
  • en  range of a nominal indication interval
  • cod  4.5

<Metrologia > Propietats dels dispositius de mesura>

Definició
Valor absolut de la diferència entre els valors extrems d'un interval nominal d'indicacions.
apagar la calç apagar la calç

<Operacions i processos de la pell>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  apagar la calç, v intr
  • es  apagar la cal
  • fr  éteindre la chaux
  • en  slake lime, to

<Indústria > Indústria de la pell > Operacions i processos de la pell>

atendre atendre

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  atendre, v tr
  • es  atender, v tr
  • fr  s'occuper de, v tr
  • pt  atender, v tr
  • en  serve, to, v tr

<Grans Magatzems > Expressions útils > Paraules i expressions usuals>