Cercaterm
Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.
S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).
Resultats per a la cerca "entendre" dins totes les àrees temàtiques
<.FITXA REVISADA>, <Cirurgia > Cirurgia digestiva > Tub digestiu alt>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca gastrectomia total ampliada, n f
- es gastrectomía total ampliada, n f
- fr gastrectomie totale étendue, n f
- en extended total gastrectomy, n
<.FITXA REVISADA>, <Cirurgia > Cirurgia digestiva > Tub digestiu alt>
Definició
Nota
-
La gastrectomia total ampliada generalment es practica per a tractar una neoplàsia invasiva, però també pot ser indicada en altres afeccions com les lesions derivades de la ingesta de càustics.
Els òrgans que es poden veure afectats depenen de la localització del tumor o de les lesions associades i, entre aquests, s'hi poden trobar la melsa, el fetge, el pàncrees, l'esòfag distal, el duodè proximal, el còlon transvers, l'intestí prim o els ganglis limfàtics regionals.
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Societat de la informació. Noves tecnologies i Internet: diccionari terminològic. 2a ed. rev. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2003. 345 p. ISBN 84-393-6127-0
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca generar, v tr
- es generar
- fr engendrer
- fr générer
- en generate, to
<Infraestructures tecnològiques > Sistemes i equips de telecomunicació > Informàtica>
Definició
<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca limitació de l'abast, n f
- es limitación al alcance
- fr limitation de l'étendue de l'audit
- en audit scope limitation
<Auditoria i comptabilitat > Auditoria > Metodologia i tècniques>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca margalló, n m
- ca bargalló, n m sin. compl.
- ca garballó, n m sin. compl.
- ca palmerola, n f sin. compl.
- ca bargalló (lluc tendre), n m alt. sin.
- ca clin (fibres de la tija), n m/f alt. sin.
- ca dàtil bord (fruit), n m alt. sin.
- ca dàtils de rabosa (fruit), n m pl alt. sin.
- ca garballonera, n f alt. sin.
- ca gínjol (fruit), n m alt. sin.
- ca guitarra (fulla), n f alt. sin.
- ca margallonera, n f alt. sin.
- ca margallons, n m pl alt. sin.
- ca pa de guineu (fruit), n m alt. sin.
- ca pa de llop (fruit), n m alt. sin.
- ca pa de rabosa (fruit), n m alt. sin.
- ca palma, n f alt. sin.
- ca palma (fulla), n f alt. sin.
- ca palma baixa, n f alt. sin.
- ca palma borda, n f alt. sin.
- ca palma d'escombres, n f alt. sin.
- ca palma de fer graneres, n f alt. sin.
- ca palma de garballó, n f alt. sin.
- ca palma margallonera, n f alt. sin.
- ca palma nana, n f alt. sin.
- ca palmella, n f alt. sin.
- ca palmer, n m alt. sin.
- ca palmera, n f alt. sin.
- ca palmera borda, n f alt. sin.
- ca palmera d'escombres, n f alt. sin.
- ca palmereta de secà, n f alt. sin.
- ca palmissó, n m alt. sin.
- ca plomissoner, n m alt. sin.
- ca ullol (fulla), n f alt. sin.
- ca violes de palmera (flor), n f pl alt. sin.
- ca bargaió, n m var. ling.
- ca gararió, n m var. ling.
- ca garbaió, n m var. ling.
- ca garbó, n m var. ling.
- ca guiterra (fulla), n f var. ling.
- ca palmereta de monte, n f var. ling.
- ca palmito, n m var. ling.
- ca pauma, n f var. ling.
- ca pauma de fer graneres, n f var. ling.
- ca paumera, n f var. ling.
- ca paumera borda, n f var. ling.
- nc Chamaerops humilis L.
<Botànica > palmes / arecàcies>
Nota
- Les denominacions guitarra i ullol fan referència a la fulla adulta desplegada i a la fulla naixent plegada, respectivament. La denominació violes fa referència als ramells florals.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca margalló, n m
- ca bargalló, n m sin. compl.
- ca garballó, n m sin. compl.
- ca palmerola, n f sin. compl.
- ca bargalló (lluc tendre), n m alt. sin.
- ca clin (fibres de la tija), n m/f alt. sin.
- ca dàtil bord (fruit), n m alt. sin.
- ca dàtils de rabosa (fruit), n m pl alt. sin.
- ca garballonera, n f alt. sin.
- ca gínjol (fruit), n m alt. sin.
- ca guitarra (fulla), n f alt. sin.
- ca margallonera, n f alt. sin.
- ca margallons, n m pl alt. sin.
- ca pa de guineu (fruit), n m alt. sin.
- ca pa de llop (fruit), n m alt. sin.
- ca pa de rabosa (fruit), n m alt. sin.
- ca palma, n f alt. sin.
- ca palma (fulla), n f alt. sin.
- ca palma baixa, n f alt. sin.
- ca palma borda, n f alt. sin.
- ca palma d'escombres, n f alt. sin.
- ca palma de fer graneres, n f alt. sin.
- ca palma de garballó, n f alt. sin.
- ca palma margallonera, n f alt. sin.
- ca palma nana, n f alt. sin.
- ca palmella, n f alt. sin.
- ca palmer, n m alt. sin.
- ca palmera, n f alt. sin.
- ca palmera borda, n f alt. sin.
- ca palmera d'escombres, n f alt. sin.
- ca palmereta de secà, n f alt. sin.
- ca palmissó, n m alt. sin.
- ca plomissoner, n m alt. sin.
- ca ullol (fulla), n f alt. sin.
- ca violes de palmera (flor), n f pl alt. sin.
- ca bargaió, n m var. ling.
- ca gararió, n m var. ling.
- ca garbaió, n m var. ling.
- ca garbó, n m var. ling.
- ca guiterra (fulla), n f var. ling.
- ca palmereta de monte, n f var. ling.
- ca palmito, n m var. ling.
- ca pauma, n f var. ling.
- ca pauma de fer graneres, n f var. ling.
- ca paumera, n f var. ling.
- ca paumera borda, n f var. ling.
- nc Chamaerops humilis L.
<Botànica > palmes / arecàcies>
Nota
- Les denominacions guitarra i ullol fan referència a la fulla adulta desplegada i a la fulla naixent plegada, respectivament. La denominació violes fa referència als ramells florals.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca margalló del Brasil, n m
- ca margalló (lluc tendre), n m sin. compl.
- nc Euterpe oleracea Mart.
<Botànica > palmes / arecàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca margalló del Brasil, n m
- ca margalló (lluc tendre), n m sin. compl.
- nc Euterpe oleracea Mart.
<Botànica > palmes / arecàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca margalló del Brasil, n m
- ca margalló (lluc tendre), n m sin. compl.
- nc Euterpe edulis Mart.
<Botànica > palmes / arecàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca margalló del Brasil, n m
- ca margalló (lluc tendre), n m sin. compl.
- nc Euterpe edulis Mart.
<Botànica > palmes / arecàcies>
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca matafocs, n m
- es batefuegos, n m
- fr outil pour éteindre le feu, n m
- en fire beater, n
<Enginyeria forestal>
