Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Cerca bàsica
Cerca avançada

Resultats per a la cerca "entrevenir" dins totes les àrees temàtiques

esdevenir

<Filosofia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  esdevenir, n m
  • es  devenir, n m
  • fr  devenir, n m
  • it  divenire, n m
  • en  becoming, n

<Filosofia>

Definició
Procés de transformació del real que passa d'una forma d'ésser a una altra de diferent.
esdevenir

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  esdevenir, v intr
  • es  suceder

<Dret penal>

Definició
Un acord o una sentència adquirir caràcter definitiu.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: La sentència esdevingué el 20 de març.
esdevenir ferm

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  esdevenir ferm
  • ca  consolidar-se, v intr pron sin. compl.
  • es  ganar definitiva firmeza

<Dret>

Definició
Haver esgotat les possibilitats de recórrer.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: La sentència va esdevenir ferma en via administrativa.

    Ex.: S'ha consolidat l'acord; per tant, ningú no pot oposar-s'hi.
esdevenir-se

<Dret públic>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  esdevenir-se, v intr pron
  • es  causar estado

<Dret públic>

Definició
Un acord, una sentència o una resolució, adquirir un caràcter definitiu.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: La resolució judicial sobre el cas s'ha esdevingut.
esdevenir-se

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  esdevenir-se, v intr pron
  • ca  ocórrer, v intr sin. compl.
  • ca  passar, v intr sin. compl.
  • ca  succeir, v intr sin. compl.
  • es  acontecer
  • es  ocurrir
  • es  suceder

<Dret>

Definició
Un fet, produir-se, tenir lloc o efectuar-se.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: La defunció de la víctima es va esdevenir a la matinada.

    Ex.: Els fets van passar a la matinada.

    Ex.: Els delictes continuats succeïren durant mesos.

    Ex.: Els fets van ocórrer la setmana abans de les eleccions municipals.
intervenir

<Protecció civil > Policia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  intervenir, v tr
  • es  intervenir
  • en  seizure, to

<Policia > Funcions i tècnica > Policia judicial>

Definició
Fer una intervenció.
intervenir

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  intervenir, v tr
  • es  intervenir, v tr

<Dret penal i penitenciari > Dret processal penal>

intervenir

<Dret fiscal i tributari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  intervenir, v tr
  • es  intervenir

<Dret fiscal i tributari>

Definició
L'autoritat competent, impedir {a algú} la lliure disposició dels seus béns.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: La justícia ha intervingut el compte bancari de l'acusada per a satisfer els deutes contrets amb l'Administració.
intervenir

<Dret processal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  intervenir, v intr
  • es  intervenir

<Dret processal>

Definició
Una tercera persona, comparèixer en un procés pendent.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Els testimonis han intervingut aquest matí en el procés contra l'acusat.
  • [Si porta un complement verbal, aquest complement s'introdueix majorment amb la preposició en.]
intervenir

<Dret mercantil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  intervenir, v tr
  • es  intervenir

<Dret mercantil>

Definició
Oferir-se a acceptar o a pagar {una lletra de canvi} per compte i honor de qualsevol persona obligada en la via de retorn.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Correspon al patronat intervenir lletres de canvi comercials o financeres.