Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "essa" dins totes les àrees temàtiques

aquesta setmana el detergent està d'oferta aquesta setmana el detergent està d'oferta

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  aquesta setmana el detergent està d'oferta
  • es  esta semana el detergente está de oferta
  • fr  cette semaine, les détergents sont en promotion
  • pt  esta semana o detergente está em promoção
  • en  detergent is on special offer this week

<Grans Magatzems > Conversa>

aquesta tarda aquesta tarda

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  aquesta tarda, adv
  • es  esta tarde, adv
  • fr  cet après-midi, adv
  • pt  esta tarde, adv
  • en  this afternoon, adv

<Grans Magatzems > Expressions útils > Expressions de temps>

artemisa borda artemisa borda

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  artemisa borda, n f
  • ca  botgeta, n f alt. sin.
  • ca  botgeta d'esca, n f alt. sin.
  • ca  botgeta esquera, n f alt. sin.
  • ca  botgetes, n f pl alt. sin.
  • ca  botja d'esca, n f alt. sin.
  • ca  camamilla d'esca, n f alt. sin.
  • ca  donzell, n m alt. sin.
  • ca  herba del reuma, n f alt. sin.
  • ca  herba morenera, n f alt. sin.
  • ca  herba santa, n f alt. sin.
  • ca  mançanella, n f alt. sin.
  • ca  morenera prima, n f alt. sin.
  • ca  ullastre de frare, n m alt. sin.
  • ca  bogeta, n f var. ling.
  • ca  mançamilla, n f var. ling.
  • ca  mançanilla, n f var. ling.
  • ca  mançanilla borda, n f var. ling.
  • ca  mançanilla vera, n f var. ling.
  • ca  oastre de frare, n m var. ling.
  • nc  Phagnalon saxatile (L.) Cass.

<Botànica > compostes / asteràcies>

artemisa borda artemisa borda

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  artemisa borda, n f
  • ca  botgeta, n f alt. sin.
  • ca  botgeta d'esca, n f alt. sin.
  • ca  botgeta esquera, n f alt. sin.
  • ca  botgetes, n f pl alt. sin.
  • ca  botja d'esca, n f alt. sin.
  • ca  camamilla d'esca, n f alt. sin.
  • ca  donzell, n m alt. sin.
  • ca  herba del reuma, n f alt. sin.
  • ca  herba morenera, n f alt. sin.
  • ca  herba santa, n f alt. sin.
  • ca  mançanella, n f alt. sin.
  • ca  morenera prima, n f alt. sin.
  • ca  ullastre de frare, n m alt. sin.
  • ca  bogeta, n f var. ling.
  • ca  mançamilla, n f var. ling.
  • ca  mançanilla, n f var. ling.
  • ca  mançanilla borda, n f var. ling.
  • ca  mançanilla vera, n f var. ling.
  • ca  oastre de frare, n m var. ling.
  • nc  Phagnalon saxatile (L.) Cass.

<Botànica > compostes / asteràcies>

assa assa

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  assa, n f
  • es  campanilla de verano, n f
  • fr  nivéole d'été, n f
  • en  London lily, n
  • en  summer snowflake, n
  • nc  Leucojum aestivum

<Enginyeria forestal>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  assaig, n m
  • es  ensayo
  • en  essay
  • de  Essay
  • de  Versuch

<Filosofia>

assaig assaig

<Esport > Esports de pilota > Rugbi>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de rugbi [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/24/>

  • ca  assaig, n m
  • ca  marca, n f sin. compl.
  • es  ensayo
  • es  marca
  • fr  essai
  • fr  marque
  • en  try

<Esport > Esports de pilota > Rugbi>

Definició
Tocat a terra executat a la zona d'assaig contrària.

Nota

  • Un assaig comporta l'obtenció de cinc punts i l'opció de fer un xut a pals per a l'equip anotador.
assaig assaig

<Indústria bàsica i productes metàl·lics>, <Maquinària i materials elèctrics>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  assaig, n m
  • es  ensayo
  • fr  essai
  • en  essay
  • en  test

<Indústria > Indústria bàsica i productes metàl·lics>, <Indústria > Indústria electrònica i dels materials elèctrics > Maquinària i materials elèctrics>

assaig assaig

<Transports > Transport ferroviari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

MILÀ i GALLART, Roser. Terminologia ferroviària: material rodant. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1993. 154 p; 24 cm
ISBN 84-393-2723-4

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  assaig, n m
  • es  ensayo
  • fr  essai
  • en  test

<Transport ferroviari>

Definició
Prova a què se sotmet el material per valorar-ne objectivament la idoneïtat en les condicions de treballen què haurà de funcionar.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  assaig, n m
  • es  ensayo, n m
  • fr  essai, n m
  • en  essay, n
  • en  test, n
  • de  Prüfung, n f
  • de  Versuch, n m

<Enginyeria>