Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "estordir" dins totes les àrees temàtiques

esturió esturió

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  esturió, n m
  • ca  porcell, n m sin. compl.
  • ca  centurió, n m var. ling.
  • ca  enturió, n m var. ling.
  • ca  estorió, n m var. ling.
  • ca  esturio, n m var. ling.
  • ca  esturiò, n m var. ling.
  • ca  esturion, n m var. ling.
  • ca  soll, n m var. ling.
  • ca  sturio, n m var. ling.
  • nc  Acipenser sturio
  • nc  Accipenser structo var. ling.
  • nc  Accipenser sturio var. ling.
  • nc  Acipencer sturio var. ling.
  • nc  Sturio acipenser var. ling.
  • es  esturion
  • es  esturión, n m
  • es  sollo, n m
  • fr  esturgeon
  • fr  esturgeon d'Europe Occidentale
  • en  sturgeon

<Peixos > Acipensèrids>

esturió esturió

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  esturió, n m
  • ca  porcell, n m sin. compl.
  • ca  centurió, n m var. ling.
  • ca  enturió, n m var. ling.
  • ca  estorió, n m var. ling.
  • ca  esturio, n m var. ling.
  • ca  esturiò, n m var. ling.
  • ca  esturion, n m var. ling.
  • ca  soll, n m var. ling.
  • ca  sturio, n m var. ling.
  • nc  Acipenser sturio
  • nc  Accipenser structo var. ling.
  • nc  Accipenser sturio var. ling.
  • nc  Acipencer sturio var. ling.
  • nc  Sturio acipenser var. ling.
  • es  esturion
  • es  esturión, n m
  • es  sollo, n m
  • fr  esturgeon
  • fr  esturgeon d'Europe Occidentale
  • en  sturgeon

<Peixos > Acipensèrids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  fe bord, n m
  • ca  herba taco, n f alt. sin.
  • ca  melgó, n m alt. sin.
  • ca  melgó de llapassa, n m alt. sin.
  • ca  trèvol d'estormia, n m alt. sin.
  • ca  trèvol de llapassa, n m alt. sin.
  • ca  trèvol de llapassó, n m alt. sin.
  • ca  trèvol femella, n m alt. sin.
  • ca  userda borda, n f alt. sin.
  • nc  Medicago polymorpha L.
  • nc  Medicago hispida Gaertn. var. ling.
  • nc  Medicago nigra (L.) Krock. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

fe bord fe bord

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  fe bord, n m
  • ca  herba taco, n f alt. sin.
  • ca  melgó, n m alt. sin.
  • ca  melgó de llapassa, n m alt. sin.
  • ca  trèvol d'estormia, n m alt. sin.
  • ca  trèvol de llapassa, n m alt. sin.
  • ca  trèvol de llapassó, n m alt. sin.
  • ca  trèvol femella, n m alt. sin.
  • ca  userda borda, n f alt. sin.
  • nc  Medicago polymorpha L.
  • nc  Medicago hispida Gaertn. var. ling.
  • nc  Medicago nigra (L.) Krock. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

melgó d'estormia melgó d'estormia

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  melgó d'estormia, n m
  • ca  roda, n f sin. compl.
  • ca  acordions, n m pl alt. sin.
  • ca  borró, n m alt. sin.
  • ca  melgó, n m alt. sin.
  • ca  melgó d'acordions, n m alt. sin.
  • ca  melgó de rodes, n m alt. sin.
  • ca  rodes, n f pl alt. sin.
  • ca  trèvol d'estormia, n m alt. sin.
  • ca  trèvol de fulla grossa, n m alt. sin.
  • ca  trèvol de llapassa, n m alt. sin.
  • ca  trèvol de rodet, n m alt. sin.
  • ca  trèvol d'esturmia, n m var. ling.
  • ca  trèvol de llepassa, n m var. ling.
  • nc  Medicago orbicularis (L.) Bartal.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

melgó d'estormia melgó d'estormia

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  melgó d'estormia, n m
  • ca  roda, n f sin. compl.
  • ca  acordions, n m pl alt. sin.
  • ca  borró, n m alt. sin.
  • ca  melgó, n m alt. sin.
  • ca  melgó d'acordions, n m alt. sin.
  • ca  melgó de rodes, n m alt. sin.
  • ca  rodes, n f pl alt. sin.
  • ca  trèvol d'estormia, n m alt. sin.
  • ca  trèvol de fulla grossa, n m alt. sin.
  • ca  trèvol de llapassa, n m alt. sin.
  • ca  trèvol de rodet, n m alt. sin.
  • ca  trèvol d'esturmia, n m var. ling.
  • ca  trèvol de llepassa, n m var. ling.
  • nc  Medicago orbicularis (L.) Bartal.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  trepa, n f
  • ca  estergit, n m sin. compl.
  • es  chapa de estarcir
  • es  trepa

<Construcció>

Definició
Làmina de zinc, cartó, etc., rígida, perforada adequadament, que s'empra per a fer marques de pintura en una superfície.