Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "estronxar" dins totes les àrees temàtiques

nom de marca estranger nom de marca estranger

<Empresa > Màrqueting. Comercialització>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  nom de marca estranger, n m
  • es  extranjerismo, n m
  • es  nombre extranjero, n m
  • fr  nom étranger, n m
  • en  foreign brand name, n

<Empresa > Màrqueting. Comercialització>

Definició
Nom de marca pres directament d'una llengua que no és pròpia del territori d'origen de la marca o la sonoritat i la grafia del qual evoquen un origen geogràfic estranger, amb la finalitat d'augmentar-ne el valor percebut.

Nota

  • 1. Són exemples de noms de marca estrangers Foster's Hollywood, una cadena espanyola de restaurants de menjar americà, o Häagen-Dazs, una marca de gelats fundada a Nova York, la sonoritat de la qual evoca un origen escandinau.
nom de marca estranger nom de marca estranger

<Empresa > Màrqueting. Comercialització > Brànding>

Font de la imatge

GARCÍA SOLER, Jordi. Diccionari de brànding verbal [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/307>

  • ca  nom de marca estranger, n m
  • es  extranjerismo
  • es  nombre extranjero
  • fr  nom étranger
  • en  foreign brand name

<Brànding > Brànding verbal > Creació de noms de marca>

Definició
Nom de marca pres directament d'una llengua que no és pròpia del territori d'origen de la marca o la sonoritat i la grafia del qual evoquen un origen geogràfic estranger, amb la finalitat d'augmentar-ne el valor percebut.

Nota

  • Són exemples de noms de marca estrangers Foster's Hollywood, una cadena espanyola de restaurants de menjar americà, o Häagen-Dazs, una marca de gelats fundada a Nova York, la sonoritat de la qual evoca un origen escandinau,
notificació d'actes públics a l'estranger notificació d'actes públics a l'estranger

<Dret internacional privat>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  notificació d'actes públics a l'estranger, n f
  • es  notificación de actos públicos en el extranjero, n f

<Dret internacional privat>

obtenció de proves a l'estranger obtenció de proves a l'estranger

<Dret internacional privat>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  obtenció de proves a l'estranger, n f
  • es  obtención de pruebas en el extranjero, n f

<Dret internacional privat>

patronejar patronejar

<11 Esports nàutics > 01 Vela>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  patronejar, v tr
  • es  patronear
  • fr  gouverner
  • en  steer, to

<Esport > 11 Esports nàutics > 01 Vela>

Definició
Ser, un membre d'una tripulació, el responsable d'una embarcació.
podeu gestionar els vostres certificats des de la miniaplicació del tauler de control Opcions d'internet podeu gestionar els vostres certificats des de la miniaplicació del tauler de control Opcions d'internet

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  podeu gestionar els vostres certificats des de la miniaplicació del tauler de control Opcions d'internet
  • en  you can manage your certificates from the Control Panel applet Internet Options

<Localització > Fraseologia>

prova a l'estranger prova a l'estranger

<Dret internacional > Dret internacional privat>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  prova a l'estranger, n f
  • es  prueba en el extranjero
  • fr  preuve à l'étranger
  • en  taking of evidence abroad

<Dret internacional > Dret internacional privat>

Definició
Actuació feta a l'estranger corresponent al període probatori d'un procés civil internacional.
ranelat d'estronci ranelat d'estronci

<Fàrmacs > Accions terapèutiques > Hipocalcemiant>, <Fàrmacs > Accions terapèutiques > Inhibidor de la resorció òssia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI DE FARMACÈUTICS DE BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de fàrmacs [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/12>
El símbol CAS precedeix el número d'identificació únic que el Servei de Resums Químics de la Societat Americana de Química atorga a cada compost químic.

L'abreviació vet. que segueix determinades accions terapèutiques o mecanismes d'acció indica que els fàrmacs que el tenen assignats s'utilitzen principalment en l'àmbit de la veterinària.

  • ca  ranelat d'estronci, n m
  • es  ranelato de estroncio
  • fr  ranélate de strontium
  • en  strontium ranelate
  • CAS  135459-87-1

<Fàrmacs > Accions terapèutiques > Hipocalcemiant>, <Fàrmacs > Accions terapèutiques > Inhibidor de la resorció òssia>

ranelat d'estronci ranelat d'estronci

<.FITXA MODIFICADA>, <Farmacologia > Fàrmacs>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  ranelat d'estronci, n m
  • es  ranelato de estroncio
  • fr  ranélate de strontium
  • en  strontium ranelate
  • CAS  135459-87-1

<.FITXA MODIFICADA>, <Farmacologia > Fàrmacs>

Definició
hipocalcemiant; inhibidor de la resorció òssia
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  salicària, n f
  • ca  flor de braçal, n f sin. compl.
  • ca  bruc d'aiguamoll, n m alt. sin.
  • ca  caramelles de pioc, n f pl alt. sin.
  • ca  estronca-sang, n m alt. sin.
  • ca  estronca-sangs, n m pl alt. sin.
  • ca  estroncaculs, n m alt. sin.
  • ca  frare, n m alt. sin.
  • ca  frares, n m pl alt. sin.
  • ca  herba blava, n f alt. sin.
  • ca  herba de la diarrea, n f alt. sin.
  • ca  herba de les cagarrines, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Antoni, n f alt. sin.
  • ca  herba dels recs, n f alt. sin.
  • ca  herba diarrea, n f alt. sin.
  • ca  litre, n m alt. sin.
  • ca  marialluïsa borda, n f alt. sin.
  • ca  tapaculs, n m alt. sin.
  • ca  trencadalla, n f alt. sin.
  • ca  trencadalles, n f alt. sin.
  • ca  vara de riu, n f alt. sin.
  • ca  carmelles de pioc, n f pl var. ling.
  • ca  herba de la diarrera, n f var. ling.
  • ca  litra, n f var. ling.
  • nc  Lythrum salicaria L.

<Botànica > litràcies>