Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "fàbrica" dins totes les àrees temàtiques

atles de fantasia atles de fantasia

<Indústria > Indústria tèxtil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 8388:2004 Gèneres de punt: Tipus: Vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 8388:1998).

Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 40 Indústria Tèxtil, la secretaria del qual és a càrrec del Consejo Intertextil Español. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica en Teixits de Punt.

El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma. Els termes de les definicions i de les notes que tenen una entrada específica en la norma es presenten seguits del codi de referència entre parèntesis.

  • ca  atles de fantasia, n m
  • es  atlas de fantasía
  • fr  atlas fantasie
  • en  fancy atlas fabric
  • cod  3.05.21

<Indústria tèxtil > Gèneres de punt > Tipus>

Definició
Teixit de punt per ordit d'una fontura, semblant a un atles simple o un de doble, en què la direcció del moviment transversal dels fils pot canviar diverses vegades en una seqüència i el moviment dels fils pot ultrapassar l'espai d'una columna per passada.

Nota

  • La il·lustració representa un teixit que als Estats Units d'Amèrica es denomina atles compost 2X1.
atles doble amb dues barres de passadors atles doble amb dues barres de passadors

<Indústria > Indústria tèxtil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 8388:2004 Gèneres de punt: Tipus: Vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 8388:1998).

Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 40 Indústria Tèxtil, la secretaria del qual és a càrrec del Consejo Intertextil Español. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica en Teixits de Punt.

El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma. Els termes de les definicions i de les notes que tenen una entrada específica en la norma es presenten seguits del codi de referència entre parèntesis.

  • ca  atles doble amb dues barres de passadors, n m
  • es  atlas doble a dos peines
  • fr  double atlas
  • fr  atlas double sous une aiguille sin. compl.
  • en  double atlas
  • en  double traverse warp fabric sin. compl.
  • en  double vandyke sin. compl.
  • en  two (guide) bar atlas sin. compl.
  • cod  3.05.18

<Indústria tèxtil > Gèneres de punt > Tipus>

Definició
Teixit de punt per ordit d'una fontura que està format per dues estructures de lligat d'atles que evolucionen en direccions oposades.

Nota

  • cf. ISO/4921: lligat d'atles
  • El teixit es produeix mitjançant el lligat d'atles de dues barres de passadors amb enfilada completa, cada una de les quals treballa com en el cas d'un atles simple, però en direccions oposades.
  • ≠ atles doble (3.05.06)
atles simple atles simple

<Indústria > Indústria tèxtil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 8388:2004 Gèneres de punt: Tipus: Vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 8388:1998).

Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 40 Indústria Tèxtil, la secretaria del qual és a càrrec del Consejo Intertextil Español. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica en Teixits de Punt.

El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma. Els termes de les definicions i de les notes que tenen una entrada específica en la norma es presenten seguits del codi de referència entre parèntesis.

  • ca  atles simple, n m
  • es  atlas simple
  • fr  atlas simple à une aiguille
  • en  single atlas
  • en  shadow stripe fabric sin. compl.
  • en  single (guide) bart atlas fabric sin. compl.
  • en  single needle atlas sin. compl.
  • en  single traverse warp sin. compl.
  • en  vandyke fabric sin. compl.
  • cod  3.05.05

<Indústria tèxtil > Gèneres de punt > Tipus>

Definició
Teixit de punt per ordit d'una fontura que consisteix en una estructura de lligat d'atles.

Nota

  • cf. ISO/4921: lligat d'atles
  • Per a produir aquest teixit, una barra de passadors, amb enfilada completa, executa desplaçaments laterals successius d'una agulla durant un nombre determinat de passades, i seguidament torna de la mateixa manera a l'agulla inicial.
  • ≠ atles doble (3.05.06)
  • ≠ atles doble amb dues barres de passadors (3.05.18)
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bàlsam, n m
  • ca  fabària, n f alt. sin.
  • nc  Sedum telephium L. subsp. fabaria (W.D.J. Koch) Kirschl.
  • nc  Sedum fabaria W.D.J. Koch sin. compl.

<Botànica > crassulàcies>

bàlsam bàlsam

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bàlsam, n m
  • ca  fabària, n f alt. sin.
  • nc  Sedum telephium L. subsp. fabaria (W.D.J. Koch) Kirschl.
  • nc  Sedum fabaria W.D.J. Koch sin. compl.

<Botànica > crassulàcies>

blonda blonda

<Indústria > Indústria tèxtil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 8388:2004 Gèneres de punt: Tipus: Vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 8388:1998).

Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 40 Indústria Tèxtil, la secretaria del qual és a càrrec del Consejo Intertextil Español. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica en Teixits de Punt.

El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma. Els termes de les definicions i de les notes que tenen una entrada específica en la norma es presenten seguits del codi de referència entre parèntesis.

  • ca  blonda, n f
  • es  blonda
  • fr  dentelle Rachel
  • en  lace fabrics (warp-knitted)
  • en  raschel lace fabrics sin. compl.
  • cod  3.05.58

<Indústria tèxtil > Gèneres de punt > Tipus>

Definició
Denominació genèrica aplicada a cadascun dels teixits de punt per ordit d'una fontura que comprèn fils ornamentals en sobreposició a l'estructura de base en xarxa.

Nota

  • cf. ISO/4921: malla de planxa; fil de trama
  • L'estructura de base pot ser un xarmés (3.05.11), un teixit de cadeneta tramada (3.05.48), un tul (3.05.52), un teixit de vel (3.05.55) o un marquiset (3.05.56), i alternativament es pot obtenir també mitjançant un lligat de jacquard.
  • Els fils ornamentals que formen el motiu poden formar malles amb l'estructura de base o introduir-s'hi per càrrega, o també formar trama mitjançant barres de passadors múltiples.
  • ≠ teixit de calats sobre punt llis (3.01.39)
bossa de Fabrici bossa de Fabrici

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'immunologia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/189/>

  • ca  bossa de Fabrici, n f
  • es  bolsa de Fabricio
  • es  bursa de Fabricio
  • fr  bourse de Fabricius
  • en  bursa of Fabricius

<Immunologia > Sistema immunitari > Òrgans i teixits limfoides>

Definició
Òrgan limfoide primari dels ocells, en forma d'invaginació a la cloaca, que es compon principalment de fol·licles limfoides primaris i és imprescindible per al desenvolupament dels limfòcits B.

Nota

  • En la resta de vertebrats, l'equivalent funcional de la bossa de Fabrici és la medul·la òssia.
bossa de Fabrici bossa de Fabrici

<Ciències de la vida > Immunologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'immunologia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/189/>

  • ca  bossa de Fabrici, n f
  • es  bolsa de Fabricio
  • es  bursa de Fabricio
  • fr  bourse de Fabricius
  • en  bursa of Fabricius

<Immunologia > Sistema immunitari > Òrgans i teixits limfoides>

Definició
Òrgan limfoide primari dels ocells, en forma d'invaginació a la cloaca, que es compon principalment de fol·licles limfoides primaris i és imprescindible per al desenvolupament dels limfòcits B.

Nota

  • En la resta de vertebrats, l'equivalent funcional de la bossa de Fabrici és la medul·la òssia.
bossa de Fabrici bossa de Fabrici

<.FITXA MODIFICADA>, <Immunologia>, <Veterinària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  bossa de Fabrici, n f
  • es  bolsa de Fabricio, n f
  • es  bursa de Fabricio, n f
  • fr  bourse de Fabricius, n f
  • en  bursa of Fabricius, n

<.FITXA MODIFICADA>, <Immunologia>, <Veterinària>

Definició
Òrgan limfoide primari dels ocells, en forma d'invaginació a la cloaca, que es compon principalment de fol·licles limfoides primaris i és imprescindible per al desenvolupament dels limfòcits B.

Nota

  • En la resta dels vertebrats, l'equivalent funcional de la bossa de Fabrici és la medul·la òssia.
bota bota

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  bota, n f
  • es  barrica, n f
  • es  bota, n f
  • fr  gourde, n f
  • en  barrel, n

<Enginyeria forestal>