Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Lenga

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "falsar" dins totes les àrees temàtiques

albardí

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca albardí, n m
ca balca, n f alt. sin.
ca balca de fulla estreta, n f alt. sin.
ca boga, n f alt. sin.
ca boga d'embalcar cadires, n f alt. sin.
ca boga de fulla estreta, n f alt. sin.
ca boga seca, n f alt. sin.
ca bogues, n f pl alt. sin.
ca bova, n f alt. sin.
ca bova de cadires, n f alt. sin.
ca ciri, n m alt. sin.
ca coets, n m pl alt. sin.
ca espadanya, n f alt. sin.
ca falsa bova, n f alt. sin.
ca fusell, n m alt. sin.
ca albardines, n f pl var. ling.
ca bòveda, n f var. ling.
ca buda, n f var. ling.
nc Typha angustifolia L.

<Botànica > tifàcies>

Nota

Buda és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) buda.

alfàbega de muntanya

<Ciències de la vida>

ca alfàbega de muntanya, n f
ca falsa alfàbrega, n f alt. sin.
ca herba pulmonària, n f alt. sin.
ca sabonera, n f alt. sin.
ca sabonera de muntanya, n f alt. sin.
ca sabonera petita, n f alt. sin.
ca saponària menuda, n f alt. sin.
ca saponària petita, n f alt. sin.
nc Saponaria ocymoides L.

<Botànica > cariofil·làcies>

alfàbega de muntanya

<Botànica>

ca alfàbega de muntanya, n f
ca falsa alfàbrega, n f alt. sin.
ca herba pulmonària, n f alt. sin.
ca sabonera, n f alt. sin.
ca sabonera de muntanya, n f alt. sin.
ca sabonera petita, n f alt. sin.
ca saponària menuda, n f alt. sin.
ca saponària petita, n f alt. sin.
nc Saponaria ocymoides L.

<Botànica > cariofil·làcies>

alosa

<Zoologia > Peixos>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca alosa, n f
ca aixàvol [mascle], n m sin. compl.
ca falsa saboga, n f sin. compl.
ca guerxa, n f sin. compl.
ca saboga, n f sin. compl.
ca saboga falsa, n f sin. compl.
ca aixavo [mascle], n m var. ling.
nc Alosa agone
nc Alosa fallax nilotica var. ling.
es saboga
es saboga falsa
fr alose-finte
it alose
en shad
de Alose

<Peixos > Clupeids>

alosa

<Ciències de la vida>

ca alosa, n f
ca aixàvol [mascle], n m sin. compl.
ca falsa saboga, n f sin. compl.
ca guerxa, n f sin. compl.
ca saboga, n f sin. compl.
ca saboga falsa, n f sin. compl.
ca aixavo [mascle], n m var. ling.
nc Alosa agone
nc Alosa fallax nilotica var. ling.
es saboga
es saboga falsa
fr alose-finte
it alose
en shad
de Alose

<Peixos > Clupeids>

annobonès

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca annobonès
ca annabonense sin. compl.
ca annobonense sin. compl.
ca fa d'ambô sin. compl.
cod fa d'Ambu
ar أنّوبونيس
cy Anoboneg
cy Annabonense sin. compl.
cy Annobonense sin. compl.
cy Fa d'ambô sin. compl.
de Annobonense
de Annobonés sin. compl.
de Annobonese sin. compl.
de Fá d'Ambô sin. compl.
de Fa d'Ambu sin. compl.
en Annobonese
en Fá d'Ambô sin. compl.
en Fa d'Ambu sin. compl.
es anobonés
es annabonense sin. compl.
es annobonense sin. compl.
es fa d'Ambô sin. compl.
eu annobonera
eu annabonense sin. compl.
eu annobonense sin. compl.
eu annobonera sin. compl.
eu annobonese sin. compl.
eu fa d'Ambô sin. compl.
fr annobonais
fr annoboné sin. compl.
fr fá d'Ambô sin. compl.
gl annobonés
gl annabonense sin. compl.
gl annobonense sin. compl.
gl fa d'Ambô sin. compl.
gn anovones
gn annavonense sin. compl.
gn annovonense sin. compl.
gn fa d'Ambô sin. compl.
it annobonese
it annabonense sin. compl.
it annobonense sin. compl.
it fá d'ambô sin. compl.
it falar de ano bom sin. compl.
it fla d'ambu sin. compl.
pt anobonês
pt anabonense sin. compl.
pt anobonense sin. compl.
pt fa d'ambô sin. compl.
tmh Tannubunist
tmh annabonense sin. compl.
tmh Annobonense sin. compl.
tmh fa n ambô sin. compl.
zh 阿诺邦语
num Sistema aràbic

<Crioll de base portuguesa>, <Àfrica > Guinea Equatorial>

Definició

L'annobonès, anomenat fa d'Ambo o llengua d'Annobon pels seus parlants, és una llengua criolla de base portuguesa. El terme Annobon prové del portuguès (Ano Bom significa 'bon any').

L'annobonès forma part d'un grup de quatre criolls parlats a tres illes situades al Golf de Guinea, a la costa occidental africana: el sâotomense i l'angolar (que es troben a Sâo Tomé, la més gran de les tres illes), el principense (a l'illa de Principe) i l'annobonès (que es parla a Annobon, la més petita d'aquestes illes).

Aquest crioll presenta una gran proximitat amb el crioll sâotomense, amb el qual comparteix el 82% del lèxic i nombrosos trets gramaticals. Aquesta proximitat linguística, juntament amb l'història de les illes, suggereix que l'annobonès té el seu origen en aquest crioll parlat a Sâo Tomé.

L'any 1484, els portuguesos van establir una colònia a l'illa de Sâo Tomé, fins aleshores deshabitada, amb colons portuguesos i esclaus procedents de diverses regions africanes. A partir del contacte entre la població africana i els portuguesos s'hauria pogut desenvolupar un pidgin o un crioll. Uns anys més tard, el 1503, un grup de colons portuguesos va fundar una colònia a Annobon, també deshabitada fins aleshores, i hi van dur esclaus procedents de Sâo Tomé. Aquests esclaus probablement van importar a Annobon la varietat lingüística que s'havia originat a Sâo Tomé.

L'any 1778, els portuguesos van cedir Annobon als espanyols, encara que la colonització efectiva de l'illa no es va produir fins a la segona meitat del s. XIX. Aquest fet, però, no sembla haver tingut un gran impacte sobre la llengua, que compta amb tan sols un 10% de lèxic espanyol.

Actualment l'annobonès es fa servir com a llengua de comunicació habitual a l'illa d'Annobon, encara que la major part dels parlants d'annobonès són bilingües en espanyol. A la ciutat de Malabo hi ha una comunitat d'uns 500 parlants d'annobonès, on es pot observar una major influència de l'espanyol.

anquilosi fibrosa

<Ciències de la salut > Terapèutica > Fisioteràpia>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CARDONA RECASENS, Eva de; ESQUIROL CAUSSA, Jordi. Diccionari de fisioteràpia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/196/>

ca anquilosi fibrosa, n f
ca anquilosi falsa, n f sin. compl.
es anquilosis falsa, n f
es anquilosis fibrosa, n f
es seudoanquilosis, n f
en false ankylosis
en fibrous ankylosis
en pseudankylosis

<Fisioteràpia > Patologia>

Definició

Anquilosi causada per la fibrosi de la càpsula articular.

arna falsa del gra

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca arna falsa del gra, n f
ca cuc del blat, n m sin. compl.
ca falsa tinya del blat, n f sin. compl.
ca fraró blau, n m sin. compl.
ca moscardí, n m sin. compl.
ca papaio blau, n m sin. compl.
ca papallonic del blat, n m sin. compl.
es falsa polilla del grano
es tiña del trigo
fr teigne des grains

<Agricultura > Fitopatologia>

Definició

Lepidòpter tinèid, Tinea granella.

avena borda

<Botànica>

ca avena borda, n f
ca balloca, n f alt. sin.
ca civada borda, n f alt. sin.
ca civada de capellà, n f alt. sin.
ca civada falsa, n f alt. sin.
ca cugula, n f alt. sin.
ca cugula borda, n f alt. sin.
ca cugula fàtua, n f alt. sin.
ca gall i gallina, n m alt. sin.
ca biada borda, n f var. ling.
ca caula, n f var. ling.
ca caüla, n f var. ling.
ca cogul, n m var. ling.
ca cogula, n f var. ling.
ca fenarja, n f var. ling.
nc Avena fatua L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

1. En relació amb la denominació biada borda, biada és un nom alguerès provinent de l'italià biada 'civada, farratge'.
2. Fenarja és un nom alguerès provinent del sard (campidanès) enárgiu.

avena borda

<Ciències de la vida>

ca avena borda, n f
ca balloca, n f alt. sin.
ca civada borda, n f alt. sin.
ca civada de capellà, n f alt. sin.
ca civada falsa, n f alt. sin.
ca cugula, n f alt. sin.
ca cugula borda, n f alt. sin.
ca cugula fàtua, n f alt. sin.
ca gall i gallina, n m alt. sin.
ca biada borda, n f var. ling.
ca caula, n f var. ling.
ca caüla, n f var. ling.
ca cogul, n m var. ling.
ca cogula, n f var. ling.
ca fenarja, n f var. ling.
nc Avena fatua L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

1. En relació amb la denominació biada borda, biada és un nom alguerès provinent de l'italià biada 'civada, farratge'.
2. Fenarja és un nom alguerès provinent del sard (campidanès) enárgiu.