Cercaterm
Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.
S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).
Resultats per a la cerca "fenella" dins totes les àrees temàtiques
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca cabàs, n m
- ca cove, n m sin. compl.
- ca senalla, n f sin. compl.
- es capazo
- es cesto
- en basket
<Jardineria>
Definició
<Escultura>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
GINER i ROURICH, Matilde. Vocabulari dels oficis d'art. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1990. 164 p.
ISBN 84-393-0947-3
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca cabàs, n m
- ca senalla, n f sin. compl.
- es capacho
<Arts > Escultura>
<Construcció>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca cabàs, n m
- ca senalla, n f sin. compl.
- es capacho
- es espuerta
- fr cabas
- en labourer's work basket
- de biegsamer Arbeitskorb
- de Kiepe
<Construcció>
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>
- ca cadell, n m
- ca femella, n f sin. compl.
- es gárgol
- es ranura
- fr feuillure
- en rabbet
- en rebate
<Fusteria > Construccions > Unions>
Definició
Nota
- En els encaixos i acoblaments encadellats, al cadell d'una peça s'hi introdueix el mascle d'una altra.
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca cadell, n m
- ca femella, n f sin. compl.
- es gárgol, n m
- es ranura, n f
- es galce, n m sin. compl.
- es hembra, n f sin. compl.
- fr feuillure, n f
- fr huisserie, n f
- en rabbet, n
- en rebate, n
- eu arteka, n
- eu eme, n
<Fusteria > Construccions>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca calta, n f
- ca flor del mal d'ulls, n f sin. compl.
- ca ram de Sant Isidre, n m sin. compl.
- ca viola groga, n f sin. compl.
- ca flor de mal d'ulls, n f alt. sin.
- ca flor de Sant Isidre, n f alt. sin.
- ca flor de tots mesos, n f alt. sin.
- ca herba centella, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Pau, n f alt. sin.
- ca viola d'aigua, n f alt. sin.
- ca viola groga d'aigua, n f alt. sin.
- nc Caltha palustris L.
<Botànica > ranunculàcies>
Nota
- MASCLANS recull la denominació herba centella procedent d'una obra de Colmeiro (Catálogo metódico de plantas observadas en Cataluña, 1846) en la qual s'indica que el nom és balear, tot i que la planta no es fa a les illes Balears.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca calta, n f
- ca flor del mal d'ulls, n f sin. compl.
- ca ram de Sant Isidre, n m sin. compl.
- ca viola groga, n f sin. compl.
- ca flor de mal d'ulls, n f alt. sin.
- ca flor de Sant Isidre, n f alt. sin.
- ca flor de tots mesos, n f alt. sin.
- ca herba centella, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Pau, n f alt. sin.
- ca viola d'aigua, n f alt. sin.
- ca viola groga d'aigua, n f alt. sin.
- nc Caltha palustris L.
<Botànica > ranunculàcies>
Nota
- MASCLANS recull la denominació herba centella procedent d'una obra de Colmeiro (Catálogo metódico de plantas observadas en Cataluña, 1846) en la qual s'indica que el nom és balear, tot i que la planta no es fa a les illes Balears.
<Neteja>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca canella, n f
<Neteja>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca carrasca, n f
- ca alzina carrasca, n f sin. compl.
- ca alzina de fulla curta, n f sin. compl.
- ca carrascla, n f sin. compl.
- ca alzina, n f alt. sin.
- ca alzina d'aglà dolç, n f alt. sin.
- ca alzina d'aglà dolça, n f alt. sin.
- ca alzina de fulla petita, n f alt. sin.
- ca alzina de glans dolces, n f alt. sin.
- ca alzina glanera, n f alt. sin.
- ca bellotera, n f alt. sin.
- ca bellotera vera, n f alt. sin.
- ca carrasca de bellotes dolces, n f alt. sin.
- ca carrasca de glans dolces, n f alt. sin.
- ca carrasca femella, n f alt. sin.
- ca carrasca mascle, n f alt. sin.
- ca carrascla vera, n f alt. sin.
- ca carrascot (rebrot), n m alt. sin.
- ca carrasquer, n m alt. sin.
- ca carrasquera, n f alt. sin.
- ca carrasquill (peu jove), n m alt. sin.
- ca carrasquissos (peu jove), n m pl alt. sin.
- ca carrasquissos (rebrot), n m pl alt. sin.
- ca malla (peu jove), n f alt. sin.
- ca carrascolla parda, n f var. ling.
- nc Quercus ilex L. subsp. ballota (Desf.) Samp.
- nc Quercus rotundifolia Lam. sin. compl.
- nc Quercus ballota Desf. var. ling.
- nc Quercus ilex L. subsp. rotundifolia (Lam.) O. Schwarz ex Trab. var. ling.
<Botànica > fagàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca carrasca, n f
- ca alzina carrasca, n f sin. compl.
- ca alzina de fulla curta, n f sin. compl.
- ca carrascla, n f sin. compl.
- ca alzina, n f alt. sin.
- ca alzina d'aglà dolç, n f alt. sin.
- ca alzina d'aglà dolça, n f alt. sin.
- ca alzina de fulla petita, n f alt. sin.
- ca alzina de glans dolces, n f alt. sin.
- ca alzina glanera, n f alt. sin.
- ca bellotera, n f alt. sin.
- ca bellotera vera, n f alt. sin.
- ca carrasca de bellotes dolces, n f alt. sin.
- ca carrasca de glans dolces, n f alt. sin.
- ca carrasca femella, n f alt. sin.
- ca carrasca mascle, n f alt. sin.
- ca carrascla vera, n f alt. sin.
- ca carrascot (rebrot), n m alt. sin.
- ca carrasquer, n m alt. sin.
- ca carrasquera, n f alt. sin.
- ca carrasquill (peu jove), n m alt. sin.
- ca carrasquissos (peu jove), n m pl alt. sin.
- ca carrasquissos (rebrot), n m pl alt. sin.
- ca malla (peu jove), n f alt. sin.
- ca carrascolla parda, n f var. ling.
- nc Quercus ilex L. subsp. ballota (Desf.) Samp.
- nc Quercus rotundifolia Lam. sin. compl.
- nc Quercus ballota Desf. var. ling.
- nc Quercus ilex L. subsp. rotundifolia (Lam.) O. Schwarz ex Trab. var. ling.
<Botànica > fagàcies>
