Back to top
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  anul·labilitat, n f
  • es  anulabilidad

<Dret civil>

Definició
Qualitat d'un acte o un negoci jurídic afectat per un defecte legal que fa possible determinar-ne la invalidesa.

Nota

  • L'anul·labilitat pretén la protecció de determinats interessos que considera dignes de tutela jurídica —els interessos dels subjectes privats de la capacitat d'obrar o amb una capacitat d'obrar restringida, i els interessos dels afectats per un vici del consentiment en el contracte.
    La rúbrica del capítol (capítol VI del títol II del llibre IV del Codi civil espanyol [CC]) i l'articulat (art. 1300 i s. CC) fan referència al contracte, però l'anul·labilitat com a forma d'ineficàcia negocial no es pot considerar exclusiva dels contractes, sinó que s'estén a tots els negocis i als actes jurídics en què la voluntat del subjecte és rellevant per a la producció d'efectes, tot i que es tracta d'una categoria difícilment traslladable a l'àmbit dels negocis del dret de família i de successions, ateses les característiques especials d'aquests negocis. El negoci anul·lable és un negoci eficaç inicialment —fins i tot es considera un negoci vàlid—, però subjecte a una eficàcia claudicant; el negoci produeix efectes, però en pot deixar de produir atesa l'existència d'una irregularitat en la formació.
    En aquest sentit, aquesta forma d'ineficàcia negocial es distingeix de la institució de la nul·litat; el negoci nul ho és des del moment en què es duu a terme; la seva ineficàcia és intrínseca, i la manca d'efectes negocials es produeix sense necessitat d'impugnació prèvia. Tanmateix, l'opinió de la doctrina es diversifica en la qualificació del negoci anul·lable, i raó per la qual, altres autors han considerat que era invàlid i ineficaç ab initio, o que es tractava d'un negoci amb un vici invalidant no visible i sanable per voluntat del protegit mitjançant confirmació.
    Pel que fa als casos d'anul·labilitat, cal destacar que els contractes anul·lables són negocis en els quals han de concórrer els requisits que expressa l'article 1261 del CC —consentiment, objecte i causa—, si bé es caracteritzen per un defecte intrínsec que els invalida (art. 1300 CC). Així mateix, en el negoci anul·lable no s'exigeix l'existència de lesió en una de les parts contractants (art. 1300 CC). L'anul·labilitat es fa patent, en primer lloc, de negocis en què algun vici de consentiment ha intervingut en llur formació: violència, intimidació, error o dol (art. 1265 i 1266 CC). Són també susceptibles d'impugnació els negocis celebrats amb causa viciada per error atès que aquesta és la interpretació que cal donar a l'expressió falsedat de la causa de l'article 1301.4t del CC. La il·licitud de la causa vicia de manera substancial el negoci, i en provoca la nul·litat absoluta; la il·licitud equival a la manca de causa. Així mateix, són anul·lables alguns negocis per manca de plena capacitat d'obrar d'una de les parts contractants per la realització d'aquell acte (art. 1263 CC) —la manca de capacitat natural provoca la nul·litat de l'acte, atès que manca la voluntat de la conducta declaratòria o la consciència; també són nuls els actes per als quals la llei prescriu aquesta sanció en cas de manca de capacitat legal, com és ara la manca de capacitat per a atorgar testament o la manca de capacitat per a contraure matrimoni. Són anul·lables, en primer lloc, els negocis celebrats per menors d'edat o incapacitats, sotmesos a la potestat del pare i de la mare o a tutela, quan la intervenció de llur representant legítim és preceptiva (art. 236-18 i 222-47 Codi Civil de Catalunya [CCCat]), i aquesta intervenció no existeix. En segon lloc, són anul·lables els negocis celebrats per menors emancipats, incapacitats sotmesos a curatela i pròdigs, en els casos en què és necessària la intervenció dels pares, tutors, o curadors nomenats a aquest efecte —que exerciten el complement de capacitat que prescriu la llei per a la realització de determinats actes—, però tampoc no hi ha hagut aquesta intervenció (art. 236-32, 223-4, 223-5 i 223-8 CCCat). En tercer lloc, són anul·lables els actes realitzats pels representants legals de menors o incapacitats (art. 236-18 i 222-47 CCCat) quan és preceptiva l'autorització del jutge —o del consell de tutela (art. 222-54 CCCat)— per a realitzar-los i no hi ha hagut aquesta autorització (art. 236-31, 236-27 i 222-43 CCCat). Finalment, són susceptibles d'impugnació els actes en què manca el d'un dels cònjuges quan la llei estableix el consentiment d'ambdós per a llur realització. En aquest sentit, l'article 231-9 del CCCat considera anul·lable, a instància de l'altre cònjuge o dels fills menors, l'acte de disposició de l'habitatge familiar efectuat per un dels cònjuges sense el consentiment o l'autorització de l'altre.
    Tradicionalment, s'ha considerat que l'enumeració de l'article 1301 del CC, i per tant dels casos en què és procedent impugnar un negoci o acte jurídic, es pot considerar exhaustiva, atès el caràcter restringit que li imposa l'abast general propi de la sanció de nul·litat absoluta, si bé alguns autors consideren que això no significa que determinats casos d'anul·labilitat es puguin determinar fora dels articles 1300 i següents del CC, o s'apliqui l'anul·labilitat com a sanció, atesa la semblança de casos i la finalitat que es persegueix. Tanmateix, posicions doctrinals més recents han apuntat la tendència expansiva de l'anul·labilitat enfront la nul·litat del negoci, tot i que consideren que la distinta funcionalitat d'ambdues formes d'ineficàcia negocial no permet establir entre elles una relació de jerarquia; l'interès públic exigeix una forma d'ineficàcia radical i automàtica per als actes que li siguin contraris; en canvi, la tutela de l'interès privat permet una forma d'ineficàcia relativa i exercitable a instància dels afectats.
    L'anul·labilitat del negoci jurídic es configura com una acció d'impugnació i de destrucció del dret i és qualificada com un dret potestatiu. Alguns autors recullen el doble caràcter de l'acció d'impugnació, declarativa —que pretén la declaració judicial de la nul·litat del negoci a conseqüència del vici que l'invalida— i de restitució —que pretén la devolució recíproca de les prestacions rebudes. En canvi, i en contra del doble caràcter de l'acció d'impugnació, altres autors consideren aquesta acció amb caràcter unitari.
    L'exercici de l'acció d'impugnació es restringeix respecte de la legitimació activa, pel fet que només la poden invocar les persones a favor de les quals s'estableix l'acció. L'article 1302 del CC té en compte aquest extrem, partint de la consideració que es tracta d'un mecanisme establert pel dret per a protegir determinats interessos —i en contraposició a la nul·litat, en què qualsevol persona que tingui un interès en aquesta declaració està legitimada per la seva declaració. Tanmateix, l'article 1302 del CC reconeix l'exercici de l'acció per part dels obligats subsidiàriament en virtut dels mateixos contractes. La doctrina interpreta aquest extrem en el sentit de reconèixer la legitimació per a exercitar l'acció d'impugnació al fiador o fiadora de l'obligació viciada (art. 1824 CC). I en la mateixa línia de protecció dels incapacitats i dels afectats per un vici del consentiment, la llei determina que les persones capaces no poden al·legar la incapacitat d'aquells a qui van contractar, i els que van causar intimidació o violència, van utilitzar el dol o van produir l'error no poden fonamentar llur acció en aquests vicis del contracte (art. 1302 CC).
    La doctrina nega, d'una banda, a ambdues parts contractants la legitimació activa per a exercir l'acció d'impugnació, en el cast que hagi estat una tercera persona qui hagi causat l'error, la intimidació o la violència. I, d'altra banda, nega la legitimació dels creditors d'alguna de les parts contractants per a exercitar l'acció d'anul·labilitat, atesa la finalitat tuïtiva del règim de l'anul·labilitat, articulant la protecció dels creditors per mitjà de l'acció subrogatòria. En relació amb la legitimació passiva, l'acció d'anul·labilitat s'adreça contra la persona amb qui es va celebrar el negoci i que el podrien fer valer. El termini per a exercir l'acció és de quatre anys, i és considerat, de manera majoritària per la doctrina, un termini de caducitat. L'article 1301 del CC indica en quin moment cal començar a comptar els quatre anys: en els casos d'intimidació o violència, des del dia en què cessa el vici i, per tant, quan la voluntat ja no està viciada; en els casos d'error o de dol, el termini es computa des de la consumació del contracte; en els casos de contractes concertats per menors d'edat, per menors emancipats o per incapacitats, des del moment en què surten de la minoria d'edat o de la incapacitació, i també durant la minoria d'edat o la incapacitació a instància dels legítims representants i, finalment, en els casos d'anul·labilitat per manca de consentiment d'un dels cònjuges quan sigui necessari, des del moment de la dissolució del matrimoni, de l'extinció del règim econòmic matrimonial o des del moment en què el cònjuge el consentiment del qual sigui necessari en tingui coneixement. Però, tot i que la impugnació del negoci no és exercitable per via d'acció transcorreguts quatre anys, la interpretació de l'article 1301 del CC, conformement al text de l'article 1184 del Projecte de CC del 1851, obliga a considerar que la nul·litat serà oposable com a excepció, de manera indefinida, en el cas que es pretengui el compliment de les prestacions.
    La doctrina discuteix sobre el caràcter de la sentència dictada en aquest procediment, i destaquen dues posicions. D'una banda, hi ha autors que consideren que la sentència dictada en aquest procediment és una sentència declarativa, atès que declara la invalidesa originària del negoci. Per contra, altres juristes sostenen que es tracta d'una sentència constitutiva; la declaració judicial crea una nova situació d'ineficàcia negocial encara que tingui efectes retroactius; l'exercici de l'acció d'impugnació comporta l'eliminació del negoci. Però, sigui quin sigui el caràcter de la sentència judicial, la declaració de nul·litat té eficàcia retroactiva, produeix efectes ex tunc. Un cop declarada la nul·litat, d'acord amb els termes de l'article 1303 del CC, els contractants s'hauran de restituir les coses objecte del contracte, amb els fruits, el preu i els interessos, atès que cal restablir la situació anterior (art. 1303, 1304, 1307 i 1308 CC). El límit a la retroactivitat és la inoposabilitat que té, en determinats casos, a terceres persones emparades per la bona fe i en la publicitat (art. 34 Llei hipotecària [LH] i art. 464 i 1473 CC). Mentre un dels contractants no faci la devolució d'allò a què estigui obligat en virtut de l'exercici de l'acció, no pot obligar l'altra part a la devolució (art. 1308 CC). D'altra banda, i a conseqüència de la protecció que la llei dispensa a menors i incapacitats, l'article 1304 del CC estableix que, si l'anul·labilitat procedeix de la incapacitat d'un dels contractants, la persona incapacitada només està obligada a tornar la part amb què es va enriquir amb la cosa o el preu rebut. Pel que fa a la convalidació del negoci anul·lable, la possibilitat d'exercir l'acció d'anul·labilitat desapareix quan es confirma el negoci anul·lable, en el qual han de concórrer els requisits establerts en l'article 1261 del CC.
    La confirmació significa la renúncia a l'acció d'anul·labilitat. La confirmació expressa del negoci anul·lable és una declaració de voluntat unilateral que fa el subjecte a qui correspon el dret d'impugnar l'acte o negoci de què es tracta (art. 1312 CC). La confirmació tàcita exigeix tenir coneixement que el negoci és ineficaç i que ha cessat la causa d'impugnació (art. 1311 CC). La confirmació extingeix l'acció d'anul·labilitat (art. 1309 CC) i purifica els vicis que podia tenir el contracte (art. 1313 CC). Ara bé, a més de la confirmació, hi ha altres causes de convalidació del negoci impugnable: l'execució voluntària per part del titular del dret a impugnar, la prescripció sanatòria pel transcurs del termini establert per a l'exercici de l'acció, i la pèrdua de la cosa objecte del contracte (art. 1314.1r CC). Tanmateix, en aquest últim cas la llei determina que, si l'acció d'impugnació s'originés en la incapacitat d'una de les parts contractants, la pèrdua de la cosa no comportaria l'extinció de l'obligació, sempre que no s'hagués perdut per dol o culpa de la persona reclamant, després d'adquirir capacitat (art. 1314.2n CC).