Nota

• Àmbit: Espanya
• Els immobles són els béns susceptibles d'apropiació però que no poden ser traslladats d'un lloc a un altre, ja sigui perquè, per les mateixes característiques del bé, és impossible fer-ho, o bé perquè fer-ho implicaria un greu deteriorament del bé.
  El Codi civil espanyol estableix en l'article 334 una catalogació de béns immobles que la doctrina ha classificat en quatre grups. En primer lloc, hi ha els béns per naturalesa, que compleixen en si mateixos els requisits de la definició, com ara les terres, entre d'altres. En segon lloc, es parla dels béns immobles per destí, o destinació, que es posen al servei d'un immoble o s'assignen a un lloc fix d'una manera permanent, com ara les màquines, els gots, els instruments o els estris que el propietari o la propietària de la finca destina a la indústria o a l'explotació que es realitza en un edifici o en una heretat, i que directament serveixen per a satisfer les necessitats de l'explotació mateixa. També són immobles per destí, entre d'altres, els vivers d'animals, els colomars, els ruscos, els estanys de peixos i altres vivers anàlegs que el propietari o la propietària col·loca o conserva amb el propòsit de mantenir-los units a la finca, i que en formen part d'una manera permanent. En tercer lloc, hi ha els béns immobles per incorporació, que adquireixen la condició d'immobles perquè estan adherits o units a un altre immoble d'una manera fixa, i que no se'n poden separar sense trencar la matèria o deteriorar l'objecte. En són exemples els arbres, les plantes i els fruits pendents, que estan units a la terra o formen part integrant de l'immoble, entre d'altres. Finalment, hi ha els béns immobles per analogia, que són les concessions administratives d'obres públiques, les servituds i altres drets reals sobre béns immobles.
  Una part de la doctrina ha criticat aquesta classificació perquè pot desvirtuar el concepte de bé immoble, però, per contra, una altra part en destaca la utilitat a efectes pràctics.