Nota

• Àmbit: Inespecífic
• En el cas del matrimoni, la convivència conjugal és una obligació relacionada amb la resta de drets i deures que es deriven de l'estat civil de casat, i es presumeix, llevat de prova en contra, que els cònjuges viuen junts. No obstant això, la interrupció de la convivència no contradiu el manteniment de la convivència marital quan sigui per motius laborals, professionals o altres de semblants.
  També es pot trencar la convivència marital en les situacions de crisi matrimonial, encara que els cònjuges visquin junts, per raó de necessitat, per un intent de reconciliació entre els cònjuges o bé per interès dels fills. Amb tot, la convivència marital es pot reprendre en el cas de reconciliació entre el matrimoni separat de fet o legalment que pren la decisió comuna de tornar a conviure maritalment. En el cas de les unions estables de parella, també s'exigeix legalment que hi hagi una convivència marital entre els membres de la unió com a requisit necessari de constitució, independentment de llur orientació sexual.
  La llei estableix determinats efectes, tant positius com negatius, sobre la situació de convivència marital que es pot produir entre dues persones. La legislació especial d'arrendaments urbans estableix que, en cas de renúncia, abandó o defunció de la persona arrendatari, el seu cònjuge o la persona que hi conviu en relació anàloga de convivència marital, amb independència de l'orientació sexual, té dret a subrogar-se en la seva posició contractual, però si no són matrimoni, cal un període de convivència de dos anys, llevat que tingui descendència comuna amb la persona arrendatària. Tanmateix, la legislació sobre barreres arquitectòniques pren en consideració la convivència marital de les persones amb discapacitat per tal de promoure l'eliminació de les barreres als immobles on tenen l'habitatge familiar.
  La convivència marital també té una consideració específica quant a les peticions d'asil i refugi polític, les sol·licituds de reagrupament familiar de persones immigrades o l'aplicació d'habeas corpus. La convivència marital dels cònjuges creditors amb una altra persona és una causa d'extinció de la pensió compensatòria derivada d'un procés matrimonial. Anàlogament, la pensió alimentària periòdica que pot percebre, després de la ruptura de la unió estable de parella, el membre que ha vist disminuïda la capacitat d'obtenir ingressos a causa de la convivència marital, es pot extingir de manera sobrevinguda per causa de convivència marital de la persona perceptora amb una nova parella.
  Els menors poden sol·licitar l'emancipació judicial, a partir dels setze anys, amb audiència dels progenitors, si qui exerceix la potestat del pare i de la mare conviu maritalment amb una altra persona diferent de l'altre progenitor. En la determinació de la filiació, té certa transcendència la prova sobre la convivència marital entre els progenitors, encara que les proves biològiques es van imposant als indicis sobre situacions de convivència marital de la parella. No obstant això, s'aplica la presumpció de paternitat en el cas de matrimoni basat en la convivència marital dels cònjuges fins a tres-cents dies després de la ruptura de la convivència. En l'adopció conjunta, es considera la possibilitat que els adoptants siguin cònjuges o bé que hi hagi convivència marital entre les persones adoptants, amb independència de l'orientació sexual.
  En el dret de successions per causa de mort, l'aplicació de l'any de viduïtat o del dret a posseir l'habitatge del causant i a ser alimentat a càrrec de l'herència en les unions estables de parella durant l'any següent a la data de defunció, es perd de manera sobrevinguda en el moment que la persona perceptora conviu maritalment amb una altra persona. Igualment, l'acció per a reclamar la quarta vidual s'extingeix quan el cònjuge vidu conviu maritalment amb una altra persona, després de la mort del causant i abans d'exercitar-la; i, de manera semblant, el convivent homosexual en una unió estable de parella també perd el dret a exigir als ascendents i descendents hereus del premort la pensió de còngrua sustentació fins a un quart de l'herència, si manté convivència marital amb una altra persona abans de fer la reclamació.
  La legislació penal i processal també reconeix la convivència marital com a mesura de relleu sobre la responsabilitat penal, sobre la declaració dels testimonis i com a causa d'abstenció i revocació de les autoritats judicials i dels perits. La llei de mesures de protecció integral contra la violència de gènere es dirigeix a la tutela específica de les dones agredides pels homes amb els quals mantenen una convivència marital o una relació sentimental. Tanmateix, en els barems d'indemnització per danys causats per accidents de trànsit, i en la legislació sobre ajudes a les víctimes dels delictes violents, es considera persona beneficiària la que mantenia una convivència marital amb la víctima que ha sofert directament els danys personals i materials. La Llei concursal també considera persones especialment relacionades amb el concursat el cònjuge, dins els dos anys anteriors a la declaració de concurs, o la persona que hi hagi conviscut amb relació anàloga d'afectivitat, dins els dos anys anteriors a la declaració de concurs.