Nota

• Àmbit: Espanya
• L'article 386 de la Llei d'enjudiciament civil (LEC) regula les presumpcions judicials. En aquest cas, a diferència de les presumpcions legals, les presumpcions del fet no són fixades per la llei, sinó que són els jutges qui les poden apreciar partint d'un antecedent que hagi estat provat o admès per la part perjudicada. En aquest cas, l'efecte de les presumpcions es limita al procés concret i no va més enllà. En la sentència el jutge o la jutgessa ha de justificar raonadament per què ha establert la presumpció. Per això cal que entre el fet admès o provat i el fet presumpte hi hagi un nexe precís i directe segons les regles del criteri humà.
  L'apartat 2 de l'article 386 disposa que davant de la possible formulació d'una presumpció judicial, els litigants a què ha perjudicat poden practicar la prova en contra. A més a més, mitjançant un recurs es pot impugnar la presumpció judicial, bé perquè no existeix el fet base o nexe o bé perquè el raonament del jutge o la jutgessa és inversemblant o no és lògic.
  Segons jurisprudència reiterada, la presumpció sempre és de caràcter supletori i només es pot aplicar quan el fet dubtós no pot ser provat directament perquè no se'n tenen proves directes. Si el fet es pot provar mitjançant proves directes, no es pot aplicar cap presumpció i cal aplicar el que disposa l'article 217 de la LEC respecte a la càrrega de la prova.
• V. t.: presumpció n f
• V. t.: presumpció legal n f