Amnèsia anterògrada passatgera que es presenta en l'epilèpsia temporal i en l'ictus amnèsic. L'epilèpsia temporal pot adoptar, especialment en malalts senils i arterioescleròtics, una forma purament amnèsica, amb successió o reiteració freqüent de crisis amnèsiques curtes, estereotipades, d'alguns minuts de durada, acompanyades generalment de desorientació temporoespacial. És semblant a l'amnèsia consecutiva a l'electroxoc. L'ictus amnèsic és un quadre clínic freqüent i benigne, caracteritzat per un eclipsi o una suspensió molt especial de l'activitat mnemònica, consistent en l'aparició sobtada, després d'un xoc emocional o com a summitat d'un període d'esgotament nerviós, d'una amnèsia instantània total, amb impossibilitat de captar els esdeveniments que se succeeixen i els estímuls ambientals. Aquesta amnèsia anterògrada total s'acompanya sovint d'una amnèsia retrògrada que abasta les hores precedents a l'inici del procés, però, a vegades, també els dies o les setmanes anteriors. No obstant això, la memòria immediata és normal, no hi ha desorientació temporoespacial, ni fabulacions, ni reconeixements falsos i la conducta del malalt és plenament adaptada, llevat d'una certa perplexitat ansiosa. El procés dura de 4 a 6 hores i, després, sobtadament o imperceptible, es restaura l'activitat mnemònica normal. L'ictus amnèsic pot ésser essencial o provocat per una isquèmia vertebrobasilar.