consecutio temporum [la]
consecutio temporum [la]
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca consecutio temporum [la], n f
- ca concordança temporal, n f sin. compl.
- ca correlació de temps, n f sin. compl.
- ca seqüència de temps, n f sin. compl.
- es concordancia temporal
- es consecutio temporum
- es correlación de tiempos
- es secuencia de tiempos
- fr concordance de temps
- fr consecutio temporum
- fr séquence de temps
- en consecutio temporum
- en sequence of tenses
<Lingüística>
Definició
Concepte pres de la gramàtica llatina amb què es designa la selecció que el temps de les oracions principals exerceix sobre el de les oracions subordinades.
Nota
- Per exemple, en una oració completiva normalment s'utilitzarà un temps relatiu (un imperfet, un condicional o un plusquamperfet) si en la principal s'empra un passat: Em va dir que {estudiava / estudiaria / havia estudiat} filologia.
