insubordinació

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

ca insubordinació, n f
es insubordinación
fr insubordination
en insubordination

<Lingüística>

Definició

Ús d'una oració principal convencionalitzada que té la forma d'una oració subordinada.

Nota

Per exemple, l'ús d'oracions del tipus Si no tinc temps d'anar-hi! o Que te'n vages!, que tenen la forma d'una subordinada però que no depenen de cap oració principal. Amb aquest sentit, el terme insubordinació va ser encunyat pel lingüista austrialià Nicholas Evans. [V. oració insubordinada]