verb estatiu

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  verb estatiu, n m
  • ca  verb d'estat, n m sin. compl.
  • es  verbo de estado
  • es  verbo estativo
  • fr  verbe d'état
  • fr  verbe statif
  • en  stative verb

<Lingüística>

Definició
Verb que expressa un estat o una qualitat del subjecte, i no una acció realitzada per ell.

Nota

  • Per exemple, agradar, pertànyer o els predicats tenir maldecap, estar malalt, etc. En general, els verbs estatius es caracteritzen sintàcticament per no admetre l'imperatiu i per subcategoritzar un subjecte que presenta normalment el paper semàntic d'experimentador o de tema.