Cercaterm
Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.
S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).
Resultats per a la cerca "flema" dins totes les àrees temàtiques
<Empresa > Màrqueting. Comercialització > Brànding>
GARCÍA SOLER, Jordi. Diccionari de brànding verbal [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/307>
- ca lema corporatiu, n m
- es lema corporativo
- fr devise corporative
- fr devise d'entreprise
- en corporate motto
- en institutional motto
<Brànding > Brànding verbal>
Definició
Nota
- Per exemple, el lema corporatiu de la Universitat Ramon Llull és 'Ser i saber'.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari de botànica: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de Barcelona, 2004. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-09-8
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca lemma, n m
- es lema, n m
- fr lemme, n m
- en lemma, n
<Botànica>
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca llengua de signes alemanya
- cod Deutsche Gebärdensprache
- cod DGS sigla
- ar لغة الإشارات الألمانية
- cy Iaith arwyddion Yr Almaen
- de Deutsche Gebärdensprache
- en German Sign Language
- es lengua de signos alemana
- eu alemaniar keinu hizkuntza
- fr langue des signes allemande
- gn ñe'ẽ rechaukaha Alemána
- nl Duitse Gebarentaal
- pt língua gestual alemã
- ru Немецкий язык жестов
- zh 德国手语
<Llengua de signes > Llengua de signes de persones sordes>, <Europa > Alemanya>
Definició
El 1777 es va obrir a Leipzig la primera escola pública per a persones sordes seguint el mètode oral, que encara continua en l'actualitat. Això explica que l'ús de la llengua de signes no s'hagi generalitzat en aquest país i que fins a la dècada de 1990 l'educació fos exclusivament oral, amb algun suport de la llengua de signes.
La llengua de signes alemanya no va tenir reconeixement legal fins al 2002. Hi ha moltes variants regionals, sobretot a la part occidental.
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca llengua de signes suïssoalemanya
- cod Deutschschweizer Gebärdensprache
- cod natürliche Gebärde
- ar لغة الإشارات السويسرية الألمانية
- cy Iaith arwyddion y Swistir Almaeneg ei Iaith
- de Deutschschweizer Gebärdensprache
- en Swiss-German Sign Language
- es lengua de signos suizo-alemana
- eu suitzako alemaniar keinu hizkuntza
- fr langue des signes suisse-allemande
- gn ñe'ẽ rechaukaha Suíso-alemána
- nl Duits-Zwitserse Gebarentaal
- pt língua gestual da Suíça Alemã
- ru Швейцарский немецкий язык жестов
- zh 瑞士德语区手语
<Llengua de signes > Llengua de signes de persones sordes>, <Europa > Liechtenstein>, <Europa > Suïssa>
Definició
Els religiosos van ser els primers a utilitzar les llengües de signes a Suïssa, fa més de 200 anys. A principi del segle XIX les llengües signades eren força acceptades als centres educatius, però durant les dècades posteriors van ser desacreditades i, a partir del 1880 (Congrés Internacional de Milà d'educadors de persones sordes), el seu ús a l'escola va ser desaconsellat.
Les escoles de la zona germanòfona de Suïssa tenen una forta tradició oralista. Fins al 1994 la qüestió de les llengües de signes no va arribar al Parlament suís. El govern va acceptar de donar més importància a les llengües signades en l'elaboració de noves lleis i en les polítiques d'integració de les persones sordes.
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca longitud de flama, n f
- es longitud de llama, n f
- fr longueur de flamme, n f
- en flame length, n
<Enginyeria forestal>
<Protecció civil > Bombers>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bombers [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/216>
- ca longitud de flama, n f
- es longitud de llama, n f
- fr longueur de flamme, n f
- en flame length, n
<Bombers > Teoria del foc>
Definició
<Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NOGUÉS, Joaquim M. (coord.). Diccionari de gemmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/168/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca mètode de fusió a la flama, n m
- ca mètode de Verneuil, n m
- es método de fusión a la llama
- es método de Verneuil
- fr méthode par fusion à la flamme
- fr procédé Verneuil
- it metodo di fusione alla fiamma
- it metodo di Verneuil
- it procedimento di Verneuil
- en flame-fusion process
- en Verneuil process
- de Flammenschmelzverfahren
- de Verneuil-Verfahren
<Gemmologia > Productes artificials > Mètodes d'obtenció>
Definició
Nota
- El nom és dedicat a A. Verneuil, que el va inventar el 1902.
- El material sintètic que s'obté és molt difós pel seu baix preu.
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca mosquer de Sierra de Lema, n m
- es mosquero de Sierra de Lema
- fr pipromorphe des tépuis
- en Sierra de Lema flycatcher
- de Tepuipipratyrann
- nc Mionectes roraimae
- nc Mionectes macconnelli roraimae alt. sin.
<36.017 Ocells > Passeriformes > Tirànids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca mosquer de Sierra de Lema, n m
- es mosquero de Sierra de Lema
- fr pipromorphe des tépuis
- en Sierra de Lema flycatcher
- de Tepuipipratyrann
- nc Mionectes roraimae
- nc Mionectes macconnelli roraimae alt. sin.
<36.017 Ocells > Passeriformes > Tirànids>
<Productes alimentaris sòlids>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca pa de flama, n m
- ca pa de molla tova, n m
- es pan de flama
- es pan de miga blanda
<Indústria > Indústria alimentària > Aliments sòlids > Productes alimentaris sòlids>
