Cercaterm
Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.
S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).
Resultats per a la cerca "floc" dins totes les àrees temàtiques
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI blog o bloc?
- es bitácora, n f
- es blog, n m
- fr bloc, n m
- fr bloc-notes, n m
- fr blogue, n m
- fr carnet Web, n m
- en blog, n
- en weblog, n
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
Definició
Els motius de la tria de blog (decisió presa per la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans) en comptes de *bloc (que era la forma normalitzada l'any 2005 pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) És la forma utilitzada en la majoria de mitjans de comunicació catalans.
(2) És la forma utilitzada per la majoria d'universitats catalanes.
(3) És una forma defensada per diversos especialistes.
Un blog és la pàgina web, generalment de caràcter personal, que té una estructura cronològica que s'actualitza freqüentment i presenta informació o opinions sobre temes diversos.
Nota
- 1. La Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans també ha aprovat el terme relacionat bloguer | bloguera. (Vegeu la fitxa CRITERI Bloguer | bloguera o blocaire?)
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de blog i bloguer -a al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, La Secció Filològica es decanta per blog, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/la-seccio-filologica-decanta-blog).
<Indústria > Indústria alimentària>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca aflorament, n m
- ca flor, n f sin. compl.
- es blanqueamiento, n m
- es eflorescencia, n f
- fr blanchiment, n m
- it efflorescenza, n f
- en bloom, n
- en blooming, n
- en chocolate bloom, n
- en chocolate blooming, n
<Indústria > Indústria alimentària>
Definició
Nota
- 1. L'aflorament pot ser degut a una recristal·lització de la mantega de cacau (aflorament de greix o flor de greix) o bé a una recristal·lització del sucre (aflorament de sucre o flor de sucre).
- 2. La denominació flor s'aplica especialment a la capa blanquinosa que queda a la superfície de la xocolata, fruit d'aquest procés d'alteració.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca aloc, n m
- ca agnocast, n m sin. compl.
- ca pebre foll d'Espanya, n m sin. compl.
- ca ximbla, n f sin. compl.
- ca alís, n m alt. sin.
- ca alocs, n m pl alt. sin.
- ca arbre de Sant Josep, n m alt. sin.
- ca barda, n f alt. sin.
- ca bardes, n f pl alt. sin.
- ca flor d'aloc, n f alt. sin.
- ca herba de la castedat, n f alt. sin.
- ca herba de les xinxes, n f alt. sin.
- ca mata de riu, n f alt. sin.
- ca mataví, n m/f alt. sin.
- ca pebre bord, n m alt. sin.
- ca pebre de frare, n m alt. sin.
- ca pebreboner, n m alt. sin.
- ca salze ver, n m alt. sin.
- ca ximbles, n f pl alt. sin.
- ca agnocasto, n m var. ling.
- ca alòs, n m var. ling.
- ca ximbes, n f pl var. ling.
- nc Vitex agnus-castus L.
<Botànica > verbenàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca aloc, n m
- ca agnocast, n m sin. compl.
- ca pebre foll d'Espanya, n m sin. compl.
- ca ximbla, n f sin. compl.
- ca alís, n m alt. sin.
- ca alocs, n m pl alt. sin.
- ca arbre de Sant Josep, n m alt. sin.
- ca barda, n f alt. sin.
- ca bardes, n f pl alt. sin.
- ca flor d'aloc, n f alt. sin.
- ca herba de la castedat, n f alt. sin.
- ca herba de les xinxes, n f alt. sin.
- ca mata de riu, n f alt. sin.
- ca mataví, n m/f alt. sin.
- ca pebre bord, n m alt. sin.
- ca pebre de frare, n m alt. sin.
- ca pebreboner, n m alt. sin.
- ca salze ver, n m alt. sin.
- ca ximbles, n f pl alt. sin.
- ca agnocasto, n m var. ling.
- ca alòs, n m var. ling.
- ca ximbes, n f pl var. ling.
- nc Vitex agnus-castus L.
<Botànica > verbenàcies>
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca aloc, n m
- es sauzgatillo, n m
- fr gattilier, n m
- en agnus castus, n
- en chaste tree, n
- nc Vitex agnus-castus
<Enginyeria forestal>
<.FITXA MODIFICADA>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca aloc, n m
- ca agnocast, n m sin. compl.
- ca arbre de Sant Josep, n m sin. compl.
- ca herba de la castedat, n f sin. compl.
- ca herba de les xinxes, n f sin. compl.
- ca pebre bord, n m sin. compl.
- ca pebre de frare, n m sin. compl.
- ca pebre foll d'Espanya, n m sin. compl.
- ca pebroner, n m sin. compl.
- ca pebrononer, n m sin. compl.
- ca salze ver, n m sin. compl.
- ca ximbla, n f sin. compl.
- es agnocasto, n m
- fr gattilier, n m
- en chastetree, n
<.FITXA MODIFICADA>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
Definició
Nota
- Les fulles i els fruits de l'aloc, en infusió, han estat emprats com a sedants, espasmolítics i anafrodisíacs, i típicament com a guaridors de ferides.
<Lleure > Jocs. Joguines>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca bilboquet, n m
- es balero
- es boliche
- es cloc-cloc
- es emboque
- fr bilboquet
- pt bilboquê
- en ball in a cup
- en cup-and-ball
- en ring-and-pin
<Lleure > Jocs. Joguines>
Definició
Nota
- A les Illes Balears aquesta joguina s'anomena tradicionalment boll.
<Construcció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca bloc, n m
- ca peça d'escullera, n f
- es bloque
- es pieza de escollera
<Construcció > Obres públiques>
<Construcció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca bloc, n m
- es bloque
<Construcció > Urbanisme>
Definició
<Esport > Muntanyisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca bloc, n m
- es bloque
- fr bloc
- en boulder
<Esport > Muntanyisme>
