Cercaterm
Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.
S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).
Resultats per a la cerca "fort" dins totes les àrees temàtiques
<Química>
Aquesta fitxa ha estat elaborada pel TERMCAT en el marc del projecte Guaita terminològica, en què col·laboren l'Institut d'Estudis Catalans, el TERMCAT i la Universitat Pompeu Fabra.
Guaita terminològica és un projecte d'extracció de terminologia científica i tècnica d'un corpus original en anglès i de revistes especialitzades en català.
- ca bescanviador aniònic fort, n m
- ca SAX, n m sigla
- es intercambiador aniónico fuerte, n m
- es SAX, n m sigla
- en strong anion exchanger, n
- en SAX, n sigla
<Química>
Definició
Nota
- 1. Un exemple de base forta en bescanviadors aniònics forts són les amines quaternàries.
- 2. La sigla SAX prové de l'anglès strong anion exchanger.
<Química>
Aquesta fitxa ha estat elaborada pel TERMCAT en el marc del projecte Guaita terminològica, en què col·laboren l'Institut d'Estudis Catalans, el TERMCAT i la Universitat Pompeu Fabra.
Guaita terminològica és un projecte d'extracció de terminologia científica i tècnica d'un corpus original en anglès i de revistes especialitzades en català.
- ca bescanviador catiònic fort, n m
- ca SCX, n m sigla
- es intercambiador catiónico fuerte, n m
- es SCX, n m sigla
- en strong cation exchanger, n
- en SCX, n sigla
<Química>
Definició
Nota
- 1. Un exemple d'àcid fort en bescanviadors catiònics forts són els grups sulfònics.
- 2. La sigla SCX prové de l'anglès strong canion exchanger.
<Hortalisses. Verdures. Llegums. Bolets. Llavors. Germinats>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.
- ca bitxo, n m
- ca cirereta, n f sin. compl.
- ca citró, n m sin. compl.
- ca coralet, n m sin. compl.
- ca pebre coent, n m sin. compl.
- ca pebre de banyeta, n m sin. compl.
- ca pebre de cirereta, n m sin. compl.
- ca pebre fort, n m sin. compl.
- ca pebrina, n f sin. compl.
- ca vitet, n m sin. compl.
- ca vitxo, n m sin. compl.
- es cerecilla, n f
- es guindilla, n f
- es pimiento de cerecilla, n m
- es pimiento de las Indias, n m
- fr piment rouge, n m
- en capsicum, n
<Hortalisses. Verdures. Llegums. Bolets. Llavors. Germinats>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca blat dur, n m
- ca blat, n m alt. sin.
- ca blat d'aresta negra, n m alt. sin.
- ca blat d'eriçó, n m alt. sin.
- ca blat de Brussan, n m alt. sin.
- ca blat dur arestat, n m alt. sin.
- ca blat fort, n m alt. sin.
- ca blat moreno, n m alt. sin.
- ca blat moro, n m alt. sin.
- ca blat roget, n m alt. sin.
- ca blat roig, n m alt. sin.
- ca blat rojal, n m alt. sin.
- ca blat rovelló, n m alt. sin.
- ca forment, n m alt. sin.
- ca blat del brusan, n m var. ling.
- nc Triticum durum Desf.
- nc Triticum cevallos Lag. var. ling.
- nc Triticum fastuosum Lag. var. ling.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca blat dur, n m
- ca blat, n m alt. sin.
- ca blat d'aresta negra, n m alt. sin.
- ca blat d'eriçó, n m alt. sin.
- ca blat de Brussan, n m alt. sin.
- ca blat dur arestat, n m alt. sin.
- ca blat fort, n m alt. sin.
- ca blat moreno, n m alt. sin.
- ca blat moro, n m alt. sin.
- ca blat roget, n m alt. sin.
- ca blat roig, n m alt. sin.
- ca blat rojal, n m alt. sin.
- ca blat rovelló, n m alt. sin.
- ca forment, n m alt. sin.
- ca blat del brusan, n m var. ling.
- nc Triticum durum Desf.
- nc Triticum cevallos Lag. var. ling.
- nc Triticum fastuosum Lag. var. ling.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Indumentària > Accessoris de vestir>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca bolet, n m
- ca barret fort, n m sin. compl.
- es bombín
- es sombrero hongo
- fr melon
- en bowler hat
- en derby
<Indumentària > Accessoris de vestir>
Definició
<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>
- ca caixa forta, n f
- ca caixa de cabals, n f sin. compl.
- es caja de caudales, n f
- es caja de seguridad, n f
- es caja fuerte, n f
- fr coffre, n m
- fr coffre-fort, n m
- en safe, n
- en safe-deposit box, n
- de Safe, n m
- de Tresor, n m
<Turisme > Allotjament>
Definició
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca cap fort, n m
<Pesca>
Definició
<09 Esports de pilota > 01 Bàsquet>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca costat fort, n m
- es lado fuerte, n m
- fr côté fort, n m
- it lato forte, n m
- en strong side, n
<Esport > 09 Esports de pilota > 01 Bàsquet>
Definició
Nota
- El costat fort s'oposa al costat feble, que és la meitat de la pista de joc on no hi ha la pilota.
<09 Esports de pilota > 07 Futbol americà>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca costat fort, n m
- es lado fuerte
- fr côté fort
- en strong side
<Esport > 09 Esports de pilota > 07 Futbol americà>
