Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "fumarella" dins totes les àrees temàtiques

paraigua paraigua

<Arts > Fotografia > Fotografia digital>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la fotografia digital [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/261/>

  • ca  paraigua, n m
  • es  paraguas, n f
  • en  studio reflective lighting umbrella, n

<Fotografia digital > Càmeres i accessoris>

Definició
Accessori d'il·luminació que, mitjançant el rebot de la font de llum a la seva superfície, permet que l'objecte o el subjecte fotografiat s'il·lumini des de diferents punts i que es generin ombres suaus.
paraigua paraigua

<Art i arquitectura>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:

Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, cop. 2000.
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:

GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  paraigua, n m
  • en  umbrella, n

<Art i arquitectura>

Definició
Estri impermeable portàtil per a protegir-se del mal temps, que consisteix en una estructura de barnilles articulades cobertes de tela que surten d'un eix central amb mànec.
pi para-sol japonès pi para-sol japonès

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  pi para-sol japonès, n m
  • ca  pi para-sol, n m sin. compl.
  • es  pino sombrilla japonés, n m
  • es  pino parasol, n m sin. compl.
  • en  japanese umbrelle pine, n
  • en  umbrella pine, n
  • en  KOYA-MAKI, n sin. compl.
  • ja  コウヤマキ, 高野槙
  • nc  Sciadopitys verticillata

<Botànica>

Definició
Conífera endèmica del Japó, que pot arribar als 30 metres d'alçada, de fulles verticil·lades molt peculiars i pinyes que fan fins a 11 cm.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ripoll, n m
  • ca  herba nuosa, n f sin. compl.
  • ca  albellatge de cadernera, n m alt. sin.
  • ca  arrastamora, n f alt. sin.
  • ca  arròs de pardalet, n m alt. sin.
  • ca  brossa de canonet, n f alt. sin.
  • ca  brossa de conill, n f alt. sin.
  • ca  brossa de nuc, n f alt. sin.
  • ca  brossa dura, n f alt. sin.
  • ca  brossa gitana, n f alt. sin.
  • ca  carritxó, n m alt. sin.
  • ca  coa de cavall, n f alt. sin.
  • ca  fenàs, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de canonet, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de l'arrosset, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de palera, n m alt. sin.
  • ca  fenàs del nuc, n m alt. sin.
  • ca  fenàs multiflor, n m alt. sin.
  • ca  fenollet, n m alt. sin.
  • ca  herba de burro, n f alt. sin.
  • ca  herba de cadernera, n f alt. sin.
  • ca  herba de canut, n f alt. sin.
  • ca  herba de cementiri, n f alt. sin.
  • ca  herba de gitano, n f alt. sin.
  • ca  herba de marge, n f alt. sin.
  • ca  herba de nuc, n f alt. sin.
  • ca  herba de palera, n f alt. sin.
  • ca  herba del nuguet, n f alt. sin.
  • ca  herba lluent, n f alt. sin.
  • ca  herba nuc, n f alt. sin.
  • ca  herba nucs, n f alt. sin.
  • ca  herba nugosa, n f alt. sin.
  • ca  herba prima, n f alt. sin.
  • ca  llavor de cadernera, n f alt. sin.
  • ca  llistó de marge, n m alt. sin.
  • ca  menjamatxo, n m/f alt. sin.
  • ca  menjar d'ase, n m alt. sin.
  • ca  mill voracamí, n m alt. sin.
  • ca  mosquitets (tija florida), n m pl alt. sin.
  • ca  nuadella, n f alt. sin.
  • ca  nugadella, n f alt. sin.
  • ca  nugagavella, n f alt. sin.
  • ca  nugatella, n f alt. sin.
  • ca  nugavella, n f alt. sin.
  • ca  nuguet, n m alt. sin.
  • ca  ripoll comú, n m alt. sin.
  • ca  segamans, n f alt. sin.
  • ca  tremolosa, n f alt. sin.
  • ca  alpiste bord, n m var. ling.
  • ca  ambelatge de cagarnera, n m var. ling.
  • ca  arrasta-mora, n f var. ling.
  • ca  arrastramores, n f pl var. ling.
  • ca  carritjó, n m var. ling.
  • ca  herba de cagarnera, n f var. ling.
  • ca  herba lluenta, n f var. ling.
  • ca  herba nigà, n f var. ling.
  • ca  llaor de cagarnera, n f var. ling.
  • ca  nogadella, n f var. ling.
  • ca  nogarella, n f var. ling.
  • ca  novadella, n f var. ling.
  • ca  nugaella, n f var. ling.
  • ca  nyugaella, n f var. ling.
  • ca  triguera, n f var. ling.
  • nc  Oryzopsis miliacea (L.) Asch. et Graebn.
  • nc  Piptatherum miliaceum (L.) Coss. sin. compl.
  • nc  Piptatherum multiflorum (Cav.) P. Beauv. var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

  • La denominació herba nigà ('herba nigada') prové de nigar (<lligar, potser amb creuament amb nugar 'nuar, fer nucs o nusos').
ripoll ripoll

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ripoll, n m
  • ca  herba nuosa, n f sin. compl.
  • ca  albellatge de cadernera, n m alt. sin.
  • ca  arrastamora, n f alt. sin.
  • ca  arròs de pardalet, n m alt. sin.
  • ca  brossa de canonet, n f alt. sin.
  • ca  brossa de conill, n f alt. sin.
  • ca  brossa de nuc, n f alt. sin.
  • ca  brossa dura, n f alt. sin.
  • ca  brossa gitana, n f alt. sin.
  • ca  carritxó, n m alt. sin.
  • ca  coa de cavall, n f alt. sin.
  • ca  fenàs, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de canonet, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de l'arrosset, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de palera, n m alt. sin.
  • ca  fenàs del nuc, n m alt. sin.
  • ca  fenàs multiflor, n m alt. sin.
  • ca  fenollet, n m alt. sin.
  • ca  herba de burro, n f alt. sin.
  • ca  herba de cadernera, n f alt. sin.
  • ca  herba de canut, n f alt. sin.
  • ca  herba de cementiri, n f alt. sin.
  • ca  herba de gitano, n f alt. sin.
  • ca  herba de marge, n f alt. sin.
  • ca  herba de nuc, n f alt. sin.
  • ca  herba de palera, n f alt. sin.
  • ca  herba del nuguet, n f alt. sin.
  • ca  herba lluent, n f alt. sin.
  • ca  herba nuc, n f alt. sin.
  • ca  herba nucs, n f alt. sin.
  • ca  herba nugosa, n f alt. sin.
  • ca  herba prima, n f alt. sin.
  • ca  llavor de cadernera, n f alt. sin.
  • ca  llistó de marge, n m alt. sin.
  • ca  menjamatxo, n m/f alt. sin.
  • ca  menjar d'ase, n m alt. sin.
  • ca  mill voracamí, n m alt. sin.
  • ca  mosquitets (tija florida), n m pl alt. sin.
  • ca  nuadella, n f alt. sin.
  • ca  nugadella, n f alt. sin.
  • ca  nugagavella, n f alt. sin.
  • ca  nugatella, n f alt. sin.
  • ca  nugavella, n f alt. sin.
  • ca  nuguet, n m alt. sin.
  • ca  ripoll comú, n m alt. sin.
  • ca  segamans, n f alt. sin.
  • ca  tremolosa, n f alt. sin.
  • ca  alpiste bord, n m var. ling.
  • ca  ambelatge de cagarnera, n m var. ling.
  • ca  arrasta-mora, n f var. ling.
  • ca  arrastramores, n f pl var. ling.
  • ca  carritjó, n m var. ling.
  • ca  herba de cagarnera, n f var. ling.
  • ca  herba lluenta, n f var. ling.
  • ca  herba nigà, n f var. ling.
  • ca  llaor de cagarnera, n f var. ling.
  • ca  nogadella, n f var. ling.
  • ca  nogarella, n f var. ling.
  • ca  novadella, n f var. ling.
  • ca  nugaella, n f var. ling.
  • ca  nyugaella, n f var. ling.
  • ca  triguera, n f var. ling.
  • nc  Oryzopsis miliacea (L.) Asch. et Graebn.
  • nc  Piptatherum miliaceum (L.) Coss. sin. compl.
  • nc  Piptatherum multiflorum (Cav.) P. Beauv. var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

  • La denominació herba nigà ('herba nigada') prové de nigar (<lligar, potser amb creuament amb nugar 'nuar, fer nucs o nusos').
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  salicària, n f
  • ca  estronca sangs, n m sin. compl.
  • ca  estronca-sang, n m sin. compl.
  • ca  flares, n f sin. compl.
  • ca  flor de draçal, n f sin. compl.
  • ca  litre, n m sin. compl.
  • ca  trencadella, n f sin. compl.
  • es  lisimaquia roja
  • es  litro
  • fr  lysimachie rouge
  • fr  salicaire
  • it  lisimachia rosa
  • it  litro comune
  • it  riparella salicaria
  • en  purple loosestrife
  • en  spiked loosestrife
  • en  willow herb
  • de  Blutweiderich
  • nc  Lythrum salicaria

<Botànica>

sorell sorell

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  sorell, n m
  • ca  espinel·la, n f sin. compl.
  • ca  panjoret, n m sin. compl.
  • ca  sorell blanc, n m sin. compl.
  • ca  sorell de cua roja, n m sin. compl.
  • ca  sorell ver, n m sin. compl.
  • ca  sorellet, n m sin. compl.
  • ca  sorelló, n m sin. compl.
  • ca  sorelló [petit], n m sin. compl.
  • ca  chicharro, n m var. ling.
  • ca  jurel, n m var. ling.
  • ca  jurell, n m var. ling.
  • ca  sorell de cúa roja, n m var. ling.
  • ca  sorell de cúa rotja, n m var. ling.
  • ca  surell, n m var. ling.
  • ca  surelló [petit], n m var. ling.
  • nc  Trachurus trachurus
  • nc  Scomber tachurus var. ling.
  • es  chicharro
  • es  jurel
  • es  saurel
  • es  sorell
  • fr  chinchard
  • fr  chinchard commun
  • fr  chinchard d'Europe
  • fr  jaurel-chinchard
  • fr  saurel
  • it  sugarello
  • en  Atlantic horse mackerel
  • en  horse mackerel
  • de  Stocker

<Peixos > Caràngids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  sorell, n m
  • ca  espinel·la, n f sin. compl.
  • ca  panjoret, n m sin. compl.
  • ca  sorell blanc, n m sin. compl.
  • ca  sorell de cua roja, n m sin. compl.
  • ca  sorell ver, n m sin. compl.
  • ca  sorellet, n m sin. compl.
  • ca  sorelló, n m sin. compl.
  • ca  sorelló [petit], n m sin. compl.
  • ca  chicharro, n m var. ling.
  • ca  jurel, n m var. ling.
  • ca  jurell, n m var. ling.
  • ca  sorell de cúa roja, n m var. ling.
  • ca  sorell de cúa rotja, n m var. ling.
  • ca  surell, n m var. ling.
  • ca  surelló [petit], n m var. ling.
  • nc  Trachurus trachurus
  • nc  Scomber tachurus var. ling.
  • es  chicharro
  • es  jurel
  • es  saurel
  • es  sorell
  • fr  chinchard
  • fr  chinchard commun
  • fr  chinchard d'Europe
  • fr  jaurel-chinchard
  • fr  saurel
  • it  sugarello
  • en  Atlantic horse mackerel
  • en  horse mackerel
  • de  Stocker

<Peixos > Caràngids>

tamarigar tamarigar

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  tamarigar, n m
  • ca  tamarellar, n m sin. compl.
  • ca  tamaritar, n m sin. compl.
  • es  tamarigal
  • es  tarayal
  • en  tamarellar

<Geografia física > Biogeografia>

Definició
Bosquina dominada pel tamariu, pròpia de les fondalades i riberes de les terres seques i salabroses.
tamarigar tamarigar

<Geografia > Geografia física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  tamarigar, n m
  • ca  tamarellar, n m sin. compl.
  • ca  tamaritar, n m sin. compl.
  • es  tamarigal
  • es  tarayal
  • en  tamarellar

<Geografia física > Biogeografia>

Definició
Bosquina dominada pel tamariu, pròpia de les fondalades i riberes de les terres seques i salabroses.