Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>

ca al·lèrgia a la carn de gall dindi, n f
ca al·lèrgia a l'indiot, n f sin. compl.
ca al·lèrgia a la carn d'indiot, n f sin. compl.
ca al·lèrgia a la carn de pioc, n f sin. compl.
ca al·lèrgia a la carn de titot, n f sin. compl.
ca al·lèrgia al gall dindi, n f sin. compl.
ca al·lèrgia al pioc, n f sin. compl.
ca al·lèrgia al titot, n f sin. compl.
es alergia a carne de pavo, n f

<Al·lergologia>

Nota

Nomenclatura creada a Catalunya. Codi assignat: 90661000135106

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>

ca al·lèrgia a la llavor de rosella, n f
ca al·lèrgia a la llavor de la lloca (Papaver rhoeas), n f sin. compl.
ca al·lèrgia a la llavor de la paparota (Papaver rhoeas), n f sin. compl.
ca al·lèrgia a la llavor de la rosella (Papaver rhoeas), n f sin. compl.
ca al·lèrgia a la llavor del babol (Papaver rhoeas), n f sin. compl.
ca al·lèrgia a la llavor del badabadoc (Papaver rhoeas), n f sin. compl.
ca al·lèrgia a la llavor del colet (Papaver rhoeas), n f sin. compl.
ca al·lèrgia a la llavor del gall (Papaver rhoeas), n f sin. compl.
ca al·lèrgia a la llavor del gallaret (Papaver rhoeas), n f sin. compl.
ca al·lèrgia a la llavor del paramà (Papaver rhoeas), n f sin. compl.
ca al·lèrgia a la llavor del pipiripip (Papaver rhoeas), n f sin. compl.
ca al·lèrgia a la llavor del quiquiriquic (Papaver rhoeas), n f sin. compl.
es alergia a semilla de amapola (Papaver rhoeas), n f

<Al·lergologia>

Nota

Nomenclatura creada a Catalunya. Codi assignat: 95771000135102

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>

ca al·lèrgia a la ploma de gall dindi, n f
ca al·lèrgia a la ploma d'indiot, n f sin. compl.
ca al·lèrgia a la ploma de pioc, n f sin. compl.
es alergia a pluma de pavo, n f

<Al·lergologia>

Nota

Nomenclatura creada a Catalunya. Codi assignat: 95571000135108

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca angelets, n m pl
ca apagallums, n m alt. sin.
ca bufallums, n m alt. sin.
ca collons de gall, n m pl alt. sin.
ca dent de lleó, n f alt. sin.
ca herba queixalera, n f alt. sin.
ca lletsó, n m alt. sin.
ca lletsó d'ase, n m alt. sin.
ca pixacà, n m alt. sin.
ca pixacans, n m pl alt. sin.
ca pixallits, n m alt. sin.
ca pixallits (inflorescència), n m alt. sin.
ca queixals de llop, n m pl alt. sin.
ca queixals de vella, n m pl alt. sin.
ca xicoia, n f alt. sin.
ca xicoira, n f alt. sin.
ca xicoira d'ase, n f alt. sin.
ca xicoira de burro, n f alt. sin.
ca xicoina, n f var. ling.
nc Taraxacum F.H. Wigg.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca angelets, n m pl
ca apagallums, n m alt. sin.
ca bufallums, n m alt. sin.
ca collons de gall, n m pl alt. sin.
ca dent de lleó, n f alt. sin.
ca herba queixalera, n f alt. sin.
ca lletsó, n m alt. sin.
ca lletsó d'ase, n m alt. sin.
ca pixacà, n m alt. sin.
ca pixacans, n m pl alt. sin.
ca pixallits, n m alt. sin.
ca pixallits (inflorescència), n m alt. sin.
ca queixals de llop, n m pl alt. sin.
ca queixals de vella, n m pl alt. sin.
ca xicoia, n f alt. sin.
ca xicoira, n f alt. sin.
ca xicoira d'ase, n f alt. sin.
ca xicoira de burro, n f alt. sin.
ca xicoina, n f var. ling.
nc Taraxacum F.H. Wigg.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca arròs cremós amb crestes de gall
es arroz cremoso con crestas de gallo
fr riz crémeux aux crêtes de coq
it riso cremoso con creste di gallo
en creamy rice with cock's combs
de cremiger Reis mit Hahnenkämmen

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca assots de Crist, n m pl
ca assots de monja, n m pl alt. sin.
ca cua de guineu, n f alt. sin.
ca gitanes, n f pl alt. sin.
ca moc d'indiot, n m alt. sin.
ca moc de gall, n m alt. sin.
ca moc de gall dindi, n m alt. sin.
ca papagai, n m alt. sin.
ca papagais, n m pl alt. sin.
ca velluter, n m alt. sin.
ca vellutera, n f alt. sin.
ca vellutets, n m pl alt. sin.
ca velluts, n m pl alt. sin.
ca bellutets, n m pl var. ling.
ca papagall, n m var. ling.
ca papegalls, n m pl var. ling.
ca velluteros de tres colors, n m pl var. ling.
nc Amaranthus tricolor L.

<Botànica > amarantàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca assots de Crist, n m pl
ca assots de monja, n m pl alt. sin.
ca cua de guineu, n f alt. sin.
ca gitanes, n f pl alt. sin.
ca moc d'indiot, n m alt. sin.
ca moc de gall, n m alt. sin.
ca moc de gall dindi, n m alt. sin.
ca papagai, n m alt. sin.
ca papagais, n m pl alt. sin.
ca velluter, n m alt. sin.
ca vellutera, n f alt. sin.
ca vellutets, n m pl alt. sin.
ca velluts, n m pl alt. sin.
ca bellutets, n m pl var. ling.
ca papagall, n m var. ling.
ca papegalls, n m pl var. ling.
ca velluteros de tres colors, n m pl var. ling.
nc Amaranthus tricolor L.

<Botànica > amarantàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca avena borda, n f
ca balloca, n f alt. sin.
ca civada borda, n f alt. sin.
ca civada de capellà, n f alt. sin.
ca civada falsa, n f alt. sin.
ca cugula, n f alt. sin.
ca cugula borda, n f alt. sin.
ca cugula fàtua, n f alt. sin.
ca gall i gallina, n m alt. sin.
ca biada borda, n f var. ling.
ca caula, n f var. ling.
ca caüla, n f var. ling.
ca cogul, n m var. ling.
ca cogula, n f var. ling.
ca fenarja, n f var. ling.
nc Avena fatua L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

1. En relació amb la denominació biada borda, biada és un nom alguerès provinent de l'italià biada 'civada, farratge'.
2. Fenarja és un nom alguerès provinent del sard (campidanès) enárgiu.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca avena borda, n f
ca balloca, n f alt. sin.
ca civada borda, n f alt. sin.
ca civada de capellà, n f alt. sin.
ca civada falsa, n f alt. sin.
ca cugula, n f alt. sin.
ca cugula borda, n f alt. sin.
ca cugula fàtua, n f alt. sin.
ca gall i gallina, n m alt. sin.
ca biada borda, n f var. ling.
ca caula, n f var. ling.
ca caüla, n f var. ling.
ca cogul, n m var. ling.
ca cogula, n f var. ling.
ca fenarja, n f var. ling.
nc Avena fatua L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

1. En relació amb la denominació biada borda, biada és un nom alguerès provinent de l'italià biada 'civada, farratge'.
2. Fenarja és un nom alguerès provinent del sard (campidanès) enárgiu.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "gall" dins totes les àrees temàtiques

Nota

Nota

Nota

Nota

Nota