Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "gall" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gall, n m
  • ca  gall de la mar, n m sin. compl.
  • ca  gall de mar, n m sin. compl.
  • ca  gall de Sant Pere, n m sin. compl.
  • ca  peix de Sant Pere, n m sin. compl.
  • ca  gall de San Pedro, n m var. ling.
  • ca  gall de San Pere, n m var. ling.
  • ca  gallo, n m var. ling.
  • ca  san martiño, n m var. ling.
  • nc  Zeus faber
  • nc  Zeux faber var. ling.
  • es  gallo marino
  • es  pez de San Pedro
  • fr  Saint Pierre
  • fr  saint-pierre
  • en  atlantic John Dory
  • en  john dory

<Peixos > Zeids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  gall, n m
  • es  gallo
  • en  false note

<Música>

Definició
Nota falsa que emet un cantant o un instrument en el registre agut.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  gall, n m
  • es  gallo
  • en  whoop

<Pneumologia>

Definició
Mot popular amb què és designada la inspiració sorollosa, com un crit, que fan els malalts afectats de catarro, intercalada en les quintes de tos.
matadura matadura

<Veterinària i ramaderia > Anatomia patològica i histopatologia>, <Veterinària i ramaderia > Malalties > Traumatismes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  matadura, n f
  • ca  tocadura, n f
  • es  matadura
  • en  gall
  • en  saddle sore

<Veterinària i ramaderia > Anatomia patològica i histopatologia>, <Veterinària i ramaderia > Malalties > Traumatismes>

Definició
Úlcera o rascada que afecta els animals d'abastament, especialment els cavalls, causada pel frec d'un aparell o dels guarniments.
matadura matadura

<Veterinària i ramaderia > Anatomia patològica i histopatologia>, <Veterinària i ramaderia > Malalties > Traumatismes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  matadura, n f
  • ca  tocadura, n f
  • es  matadura
  • en  gall
  • en  saddle sore

<Veterinària i ramaderia > Anatomia patològica i histopatologia>, <Veterinària i ramaderia > Malalties > Traumatismes>

Definició
Úlcera o rascada que afecta els animals d'abastament, especialment els cavalls, causada pel frec d'un aparell o dels guarniments.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  rosella, n f
  • ca  babol, n m sin. compl.
  • ca  badabadoc, n m sin. compl.
  • ca  colet, n m sin. compl.
  • ca  gall, n m sin. compl.
  • ca  gallaret, n m sin. compl.
  • ca  lloca, n f sin. compl.
  • ca  paparota, n f sin. compl.
  • ca  paramà, n m sin. compl.
  • ca  pipiripip, n m sin. compl.
  • ca  quiquiriquic, n m sin. compl.
  • ca  babola, n f alt. sin.
  • ca  babols, n m pl alt. sin.
  • ca  badabadocs, n m pl alt. sin.
  • ca  capellà, n m alt. sin.
  • ca  caputxí, n m alt. sin.
  • ca  cascall, n m alt. sin.
  • ca  cascall bord, n m alt. sin.
  • ca  cascall salvatge, n m alt. sin.
  • ca  gallarets, n m pl alt. sin.
  • ca  gallet, n m alt. sin.
  • ca  gallgallaret, n m alt. sin.
  • ca  galls, n m pl alt. sin.
  • ca  ganfanó, n m alt. sin.
  • ca  mal d'ulls, n m alt. sin.
  • ca  monges, n f pl alt. sin.
  • ca  mongeta (flor), n f alt. sin.
  • ca  monja, n f alt. sin.
  • ca  papaions, n m pl alt. sin.
  • ca  papariu, n m alt. sin.
  • ca  pipiripips, n m pl alt. sin.
  • ca  puput, n m/f alt. sin.
  • ca  quequerequecs, n m pl alt. sin.
  • ca  quiquiriquics, n m pl alt. sin.
  • ca  republicans, n m pl alt. sin.
  • ca  rosella comuna, n f alt. sin.
  • ca  rosella vera, n f alt. sin.
  • ca  roseller, n m alt. sin.
  • ca  rosellera, n f alt. sin.
  • ca  roselles, n f pl alt. sin.
  • ca  roselles de camp, n f pl alt. sin.
  • ca  roselleta, n f alt. sin.
  • ca  roses bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  senyora, n f alt. sin.
  • ca  serradella, n f alt. sin.
  • ca  vermelló, n m alt. sin.
  • ca  ababol, n m var. ling.
  • ca  ababolera, n f var. ling.
  • ca  abacol, n m var. ling.
  • ca  abadollera, n f var. ling.
  • ca  adormidera borda, n f var. ling.
  • ca  amapola, n f var. ling.
  • ca  amapola silvestre, n f var. ling.
  • ca  babebadoc, n m var. ling.
  • ca  cacaraquec, n m var. ling.
  • ca  cararequec, n m var. ling.
  • ca  cocolicó, n m var. ling.
  • ca  coquerecoc, n m var. ling.
  • ca  coquerecocs, n m pl var. ling.
  • ca  curacallo, n m var. ling.
  • ca  gaigallaret, n m var. ling.
  • ca  gall galleret, n m var. ling.
  • ca  galleret, n m var. ling.
  • ca  gallerets, n m pl var. ling.
  • ca  gallerós, n m var. ling.
  • ca  gallitos, n m pl var. ling.
  • ca  kikerekik, n m var. ling.
  • ca  màpola, n f var. ling.
  • ca  papaiu, n m var. ling.
  • ca  papàriu, n m var. ling.
  • ca  paparola, n f var. ling.
  • ca  paparoles, n f pl var. ling.
  • ca  pavot, n m var. ling.
  • ca  peperepep, n m var. ling.
  • ca  pepiripips, n m pl var. ling.
  • ca  pinipip, n m var. ling.
  • ca  piparapip, n m var. ling.
  • ca  piperepips, n m pl var. ling.
  • ca  pipirip, n m var. ling.
  • ca  piri-piri, n m var. ling.
  • ca  quequerequec, n m var. ling.
  • ca  quicaracoc, n m var. ling.
  • ca  quicaraquic, n m var. ling.
  • ca  quicoraquic, n m var. ling.
  • ca  quiquiric, n m var. ling.
  • ca  quiquiricall, n m var. ling.
  • ca  quiquirics, n m pl var. ling.
  • ca  roella, n f var. ling.
  • ca  roelles, n f pl var. ling.
  • ca  rogelles, n f pl var. ling.
  • ca  roguella, n f var. ling.
  • ca  ronsella, n f var. ling.
  • ca  rovella, n f var. ling.
  • ca  rovelles, n f pl var. ling.
  • ca  ruella, n f var. ling.
  • ca  ruelles, n f pl var. ling.
  • ca  ruzelo, n m var. ling.
  • nc  Papaver rhoeas L.

<Botànica > papaveràcies>

Nota

  • 1. MASCLANS recull els noms referits a Papaver rhoeas i espècies congèneres afins.
    2. Papaiu i papàriu són noms algueresos provinents del sard (logudorès) pabàriu.
rosella rosella

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  rosella, n f
  • ca  babol, n m sin. compl.
  • ca  badabadoc, n m sin. compl.
  • ca  colet, n m sin. compl.
  • ca  gall, n m sin. compl.
  • ca  gallaret, n m sin. compl.
  • ca  lloca, n f sin. compl.
  • ca  paparota, n f sin. compl.
  • ca  paramà, n m sin. compl.
  • ca  pipiripip, n m sin. compl.
  • ca  quiquiriquic, n m sin. compl.
  • ca  babola, n f alt. sin.
  • ca  babols, n m pl alt. sin.
  • ca  badabadocs, n m pl alt. sin.
  • ca  capellà, n m alt. sin.
  • ca  caputxí, n m alt. sin.
  • ca  cascall, n m alt. sin.
  • ca  cascall bord, n m alt. sin.
  • ca  cascall salvatge, n m alt. sin.
  • ca  gallarets, n m pl alt. sin.
  • ca  gallet, n m alt. sin.
  • ca  gallgallaret, n m alt. sin.
  • ca  galls, n m pl alt. sin.
  • ca  ganfanó, n m alt. sin.
  • ca  mal d'ulls, n m alt. sin.
  • ca  monges, n f pl alt. sin.
  • ca  mongeta (flor), n f alt. sin.
  • ca  monja, n f alt. sin.
  • ca  papaions, n m pl alt. sin.
  • ca  papariu, n m alt. sin.
  • ca  pipiripips, n m pl alt. sin.
  • ca  puput, n m/f alt. sin.
  • ca  quequerequecs, n m pl alt. sin.
  • ca  quiquiriquics, n m pl alt. sin.
  • ca  republicans, n m pl alt. sin.
  • ca  rosella comuna, n f alt. sin.
  • ca  rosella vera, n f alt. sin.
  • ca  roseller, n m alt. sin.
  • ca  rosellera, n f alt. sin.
  • ca  roselles, n f pl alt. sin.
  • ca  roselles de camp, n f pl alt. sin.
  • ca  roselleta, n f alt. sin.
  • ca  roses bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  senyora, n f alt. sin.
  • ca  serradella, n f alt. sin.
  • ca  vermelló, n m alt. sin.
  • ca  ababol, n m var. ling.
  • ca  ababolera, n f var. ling.
  • ca  abacol, n m var. ling.
  • ca  abadollera, n f var. ling.
  • ca  adormidera borda, n f var. ling.
  • ca  amapola, n f var. ling.
  • ca  amapola silvestre, n f var. ling.
  • ca  babebadoc, n m var. ling.
  • ca  cacaraquec, n m var. ling.
  • ca  cararequec, n m var. ling.
  • ca  cocolicó, n m var. ling.
  • ca  coquerecoc, n m var. ling.
  • ca  coquerecocs, n m pl var. ling.
  • ca  curacallo, n m var. ling.
  • ca  gaigallaret, n m var. ling.
  • ca  gall galleret, n m var. ling.
  • ca  galleret, n m var. ling.
  • ca  gallerets, n m pl var. ling.
  • ca  gallerós, n m var. ling.
  • ca  gallitos, n m pl var. ling.
  • ca  kikerekik, n m var. ling.
  • ca  màpola, n f var. ling.
  • ca  papaiu, n m var. ling.
  • ca  papàriu, n m var. ling.
  • ca  paparola, n f var. ling.
  • ca  paparoles, n f pl var. ling.
  • ca  pavot, n m var. ling.
  • ca  peperepep, n m var. ling.
  • ca  pepiripips, n m pl var. ling.
  • ca  pinipip, n m var. ling.
  • ca  piparapip, n m var. ling.
  • ca  piperepips, n m pl var. ling.
  • ca  pipirip, n m var. ling.
  • ca  piri-piri, n m var. ling.
  • ca  quequerequec, n m var. ling.
  • ca  quicaracoc, n m var. ling.
  • ca  quicaraquic, n m var. ling.
  • ca  quicoraquic, n m var. ling.
  • ca  quiquiric, n m var. ling.
  • ca  quiquiricall, n m var. ling.
  • ca  quiquirics, n m pl var. ling.
  • ca  roella, n f var. ling.
  • ca  roelles, n f pl var. ling.
  • ca  rogelles, n f pl var. ling.
  • ca  roguella, n f var. ling.
  • ca  ronsella, n f var. ling.
  • ca  rovella, n f var. ling.
  • ca  rovelles, n f pl var. ling.
  • ca  ruella, n f var. ling.
  • ca  ruelles, n f pl var. ling.
  • ca  ruzelo, n m var. ling.
  • nc  Papaver rhoeas L.

<Botànica > papaveràcies>

Nota

  • 1. MASCLANS recull els noms referits a Papaver rhoeas i espècies congèneres afins.
    2. Papaiu i papàriu són noms algueresos provinents del sard (logudorès) pabàriu.