Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "garola" dins totes les àrees temàtiques

cogombre tropical cogombre tropical

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  cogombre tropical, n m
  • es  balsamina
  • es  bálsamo
  • es  calaica
  • es  cundeamor
  • es  karela
  • es  melón amargo
  • es  sorosí
  • fr  concombre africain
  • fr  concombre amer
  • fr  courge amère
  • fr  margose
  • fr  melon amer
  • fr  momordique balsamine
  • fr  paroka
  • fr  poire de merveille
  • pt  melao de San Caetano
  • en  African cucumber
  • en  balsam pear
  • en  bitter cucumber
  • en  bitter gourd
  • en  bitter melon
  • en  la-kwa

<Botànica>

Definició
Fruit del cogombre tropical, allargat i verrucós, verd i amb llavors blanques quan és immadur i groc o ataronjat i amb llavors vermelles quan és madur, de gust amarg, que s'utilitza en cuina i amb finalitats terapèutiques.
cogombre tropical cogombre tropical

<Fruita fresca. Fruita seca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  cogombre tropical, n m
  • es  balsamina
  • es  bálsamo
  • es  calaica
  • es  cundeamor
  • es  karela
  • es  melón amargo
  • es  sorosí
  • fr  concombre africain
  • fr  concombre amer
  • fr  courge amère
  • fr  margose
  • fr  melon amer
  • fr  momordique balsamine
  • fr  paroka
  • fr  poire de merveille
  • pt  melao de San Caetano
  • en  African cucumber
  • en  balsam pear
  • en  bitter cucumber
  • en  bitter gourd
  • en  bitter melon
  • en  la-kwa

<Fruita fresca. Fruita seca>

Definició
Fruit del cogombre tropical, allargat i verrucós, verd i amb llavors blanques quan és immadur i groc o ataronjat i amb llavors vermelles quan és madur, de gust amarg, que s'utilitza en cuina i amb finalitats terapèutiques.
cogombre tropical cogombre tropical

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  cogombre tropical, n m
  • es  balsamina
  • es  bálsamo
  • es  calaica
  • es  cundeamor
  • es  karela
  • es  melón amargo
  • es  sorosí
  • fr  concombre africain
  • fr  concombre amer
  • fr  courge amère
  • fr  margose
  • fr  melon amer
  • fr  momordique balsamine
  • fr  paroka
  • fr  poire de merveille
  • pt  melao de San Caetano
  • en  African cucumber
  • en  balsam pear
  • en  bitter cucumber
  • en  bitter gourd
  • en  bitter melon
  • en  la-kwa
  • nc  Momordica charantia
  • nc  Mormordica muricata sin. compl.

<Botànica>

Definició
Planta anual de la família de les cucurbitàcies, d'origen tropical, enfiladissa, de fulles palmatipartides, flors grogues i fruits allargats i verrucosos.

Nota

  • El fruit del cogombre tropical s'anomena també cogombre tropical.
cogombre tropical cogombre tropical

<Alimentació. Gastronomia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Glossari de sabors del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/201/>

  • ca  cogombre tropical, n m
  • es  balsamina
  • es  bálsamo
  • es  calaica
  • es  cundeamor
  • es  karela
  • es  melón amargo
  • es  sorosí
  • fr  concombre africain
  • fr  concombre amer
  • fr  courge amère
  • fr  margose
  • fr  melon amer
  • fr  momordique balsamine
  • fr  paroka
  • fr  poire de merveille
  • pt  melao de San Caetano
  • en  African cucumber
  • en  balsam pear
  • en  bitter cucumber
  • en  bitter gourd
  • en  bitter melon
  • en  la-kwa

<Hortalisses. Verdures. Llegums. Bolets. Llavors. Germinats>

Definició
Fruit del cogombre tropical, allargat i verrucós, verd i amb llavors blanques quan és immadur i groc o ataronjat i amb llavors vermelles quan és madur, de gust amarg, que s'utilitza en cuina i amb finalitats terapèutiques.
colom imperial de Charlotte colom imperial de Charlotte

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  colom imperial de Charlotte, n m
  • es  dúcula de Carlota
  • fr  carpophage charlotte
  • en  spotted imperial-pigeon
  • de  Hufeisen-Fruchttaube
  • nc  Ducula carola

<09.01 Ocells > Columbiformes > Colúmbids>

Nota

  • El nom específic de Charlotte fa referència a Charlotte Honorine Joséphine Pauline Bonaparte, comtessa de Primoli di Foglia (1832-1891), filla del príncep Carles Bonaparte, ornitòleg.
colom imperial de Charlotte colom imperial de Charlotte

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  colom imperial de Charlotte, n m
  • es  dúcula de Carlota
  • fr  carpophage charlotte
  • en  spotted imperial-pigeon
  • de  Hufeisen-Fruchttaube
  • nc  Ducula carola

<09.01 Ocells > Columbiformes > Colúmbids>

Nota

  • El nom específic de Charlotte fa referència a Charlotte Honorine Joséphine Pauline Bonaparte, comtessa de Primoli di Foglia (1832-1891), filla del príncep Carles Bonaparte, ornitòleg.
colom imperial de Charlotte colom imperial de Charlotte

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  colom imperial de Charlotte, n m
  • es  dúcula de Carlota, n f
  • fr  carpophage charlotte, n m
  • en  spotted imperial-pigeon, n
  • de  Hufeisen-Fruchttaube, n f
  • nc  Ducula carola

<Zoologia > Ocells>

Definició
Taxonomia: Columbiformes > Colúmbids > Ducula

Nota

  • El nom específic de Charlotte fa referència a Charlotte Bonaparte, comtessa de Primoli di Foglia (1832-1891), filla del príncep Carles Bonaparte, ornitòleg.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  corniol, n m
  • ca  campaneta blava, n f sin. compl.
  • ca  corn, n m sin. compl.
  • ca  ocellets, n m pl sin. compl.
  • ca  passerella, n f sin. compl.
  • ca  perfetamor, n m sin. compl.
  • ca  aguilera, n f alt. sin.
  • ca  aliguenya, n f alt. sin.
  • ca  alta-reina, n f alt. sin.
  • ca  amor perfet, n m alt. sin.
  • ca  amor perfeta, n f alt. sin.
  • ca  aquilègia vulgar, n f alt. sin.
  • ca  aucellets, n m pl alt. sin.
  • ca  badola, n f alt. sin.
  • ca  badoles, n f pl alt. sin.
  • ca  bonet blau, n m alt. sin.
  • ca  bonet de capellà, n m alt. sin.
  • ca  bonets blaus, n m pl alt. sin.
  • ca  bonets de capellà, n m pl alt. sin.
  • ca  campanes, n f pl alt. sin.
  • ca  campaneta, n f alt. sin.
  • ca  campaneta doble, n f alt. sin.
  • ca  campanetes, n f pl alt. sin.
  • ca  corniol vulgar, n m alt. sin.
  • ca  corns, n m pl alt. sin.
  • ca  corns blaus, n m pl alt. sin.
  • ca  englantina, n f alt. sin.
  • ca  espenaller, n m alt. sin.
  • ca  guants de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
  • ca  guants de perfet amor, n m pl alt. sin.
  • ca  herba de la campana, n f alt. sin.
  • ca  mantell reial, n m alt. sin.
  • ca  ocellet, n m alt. sin.
  • ca  pelicans de camp, n m pl alt. sin.
  • ca  quepis de jana, n m alt. sin.
  • ca  viudes, n f pl alt. sin.
  • ca  ausellets, n m pl var. ling.
  • ca  campanilla de San Antón, n f var. ling.
  • ca  perfet amor, n m var. ling.
  • ca  quepi de jana, n m var. ling.
  • nc  Aquilegia vulgaris L.

<Botànica > ranunculàcies>

corniol corniol

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  corniol, n m
  • ca  campaneta blava, n f sin. compl.
  • ca  corn, n m sin. compl.
  • ca  ocellets, n m pl sin. compl.
  • ca  passerella, n f sin. compl.
  • ca  perfetamor, n m sin. compl.
  • ca  aguilera, n f alt. sin.
  • ca  aliguenya, n f alt. sin.
  • ca  alta-reina, n f alt. sin.
  • ca  amor perfet, n m alt. sin.
  • ca  amor perfeta, n f alt. sin.
  • ca  aquilègia vulgar, n f alt. sin.
  • ca  aucellets, n m pl alt. sin.
  • ca  badola, n f alt. sin.
  • ca  badoles, n f pl alt. sin.
  • ca  bonet blau, n m alt. sin.
  • ca  bonet de capellà, n m alt. sin.
  • ca  bonets blaus, n m pl alt. sin.
  • ca  bonets de capellà, n m pl alt. sin.
  • ca  campanes, n f pl alt. sin.
  • ca  campaneta, n f alt. sin.
  • ca  campaneta doble, n f alt. sin.
  • ca  campanetes, n f pl alt. sin.
  • ca  corniol vulgar, n m alt. sin.
  • ca  corns, n m pl alt. sin.
  • ca  corns blaus, n m pl alt. sin.
  • ca  englantina, n f alt. sin.
  • ca  espenaller, n m alt. sin.
  • ca  guants de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
  • ca  guants de perfet amor, n m pl alt. sin.
  • ca  herba de la campana, n f alt. sin.
  • ca  mantell reial, n m alt. sin.
  • ca  ocellet, n m alt. sin.
  • ca  pelicans de camp, n m pl alt. sin.
  • ca  quepis de jana, n m alt. sin.
  • ca  viudes, n f pl alt. sin.
  • ca  ausellets, n m pl var. ling.
  • ca  campanilla de San Antón, n f var. ling.
  • ca  perfet amor, n m var. ling.
  • ca  quepi de jana, n m var. ling.
  • nc  Aquilegia vulgaris L.

<Botànica > ranunculàcies>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  corol·la, n f
  • es  corola

<Botànica>

Definició
Verticil més intern del periant d'una flor constituït per pètals.