Cercaterm
Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.
S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).
Resultats per a la cerca "honorable" dins totes les àrees temàtiques
<Jardineria. Paisatgisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>
- ca recurs renovable, n m
- es recurso renovable, n m
<Jardineria. Paisatgisme>
Definició
<Dret > Dret romà > Locucions i expressions llatines>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
PARLAMENT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC. Diccionari de locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/274>
- la reformatio in melius, n f
- ca reforma cap a millor, n f
- ca reforma favorable, n f
- es reforma favorable, n f
- es reforma para mejor, n f
<Locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari>
Definició
Nota
- Locució pròpia del dret administratiu i processal que fa referència a la reforma favorable a un litigant com a resultat de la interposició d'un recurs contra una decisió judicial anterior que el perjudicava. S'oposa a reformatio in peius.
<Energia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca renovable, adj
- es renovable, adj
- fr renouvelable, adj
- en renewable, adj
<Energia>
Definició
<Energia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca renovable, adj
- es renovable, adj
- fr renouvelable, adj
- en renewable, adj
<Energia>
Definició
<Energia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca renovable, adj
- es renovable, adj
- fr renouvelable, adj
- en renewable, adj
<Energia>
Definició
Nota
- Per exemple, són renovables la biomassa i el biogàs, que són fonts d'energia que es poden regenerar, o el sol i el vent, que són fonts d'energia que no s'exhaureixen.
<Energia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca renovable, adj
- es renovable, adj
- fr renouvelable, adj
- en renewable, adj
<Energia>
Definició
Nota
- Per exemple, són renovables la biomassa i el biogàs, que són fonts d'energia que es poden regenerar, o el sol i el vent, que són fonts d'energia que no s'exhaureixen.
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca retroactivitat de la llei penal més favorable, n f
- es retroactividad de la ley penal más favorable, n f
<Dret penal i penitenciari > Dret processal penal>
<Ciències de la salut > Serveis sanitaris > Seguretat del pacient>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Norma UNE 179003:2013 Serveis sanitaris: Gestió de riscos per a la seguretat del pacient.
Aquesta norma ha estat elaborada per l'Associació Espanyola de Normalització (UNE). El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb l'Associació Espanyola de Normalització (UNE) per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes del Servei de Promoció de la Qualitat i la Bioètica del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
- ca risc acceptable, n m
- ca risc tolerable, n m
- es riesgo aceptable, n m
- es riesgo tolerable, n m
<Seguretat del pacient>
Definició
<Treball > Negociació col·lectiva>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>
- ca risc industrial acceptable, n m
- ca risc tolerable, n m sin. compl.
- es riesgo industrial aceptable
- es riesgo tolerable
<Negociació col·lectiva > Organització del treball i condicions > Seguretat i salut laboral>
Definició
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca risc permès, n m
- ca risc tolerable, n m sin. compl.
- es riesgo permitido
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya | Àmbit: Inespecífic
-
En l'àmbit de regulació de les conductes, aquesta circumstància consisteix a mantenir els riscos dins uns límits: l'òrgan legislador prohibeix les activitats que tenen més inconvenients que beneficis o bé reglamenta les condicions en què una determinada activitat és socialment suportable o tolerable. En aquest sentit, el risc permès és el resultat d'una ponderació de costos i de beneficis en què els beneficis són constituïts per la llibertat de comportament que s'obté amb la permissió de riscos i els costos són la pèrdua dels béns provocada pels riscos. Sovint el risc permès també és el resultat d'un procés d'evolució o de legitimació històrica en què no es poden aïllar procediments concrets de ponderació d'interessos.
Pel que fa a la concreció del risc permès, en primer lloc cal dir que les prohibicions de conductes en l'àmbit penal tenen com a pressupòsit la vinculació de les conductes a un risc determinat. El fonament de la prohibició penal de les conductes és l'aptitud que té típicament rellevant de produir les lesions típiques. El risc permès només té sentit si hom el posa en relació amb el risc prohibit. La qüestió clau és determinar si un risc és desaprovat jurídicament o no. Les màximes per a fer el judici no poden tenir un caràcter individual, sinó que com a judici objectiu s'han de basar en el deure d'actuació interpersonal. Només quan hi ha el deure d'actuació interpersonal es pot valorar què ha succeït realment amb el que hauria d'haver succeït segons el deure. Per precisar el criteri, s'han de tenir en compte dos aspectes. D'una banda, que una quantitat considerable de formes de conducta, malgrat que poden provocar l'aparició de resultats típics, queden excloses de l'esfera de formes de conducta arriscades de manera típicament rellevant. Es tracta dels anomenats riscos generals de la vida. El cercle de formes de conducta creadores de riscos típicament rellevants comença una vegada s'han superat aquests riscos generals de la vida. I, d'altra banda, els riscos que són tolerats de manera general en cada àmbit vital són delimitats per regulacions o ordenaments jurídics primaris i previs al dret penal (com ara les regles del trànsit), sempre que la conducta respecti una configuració determinada i s'efectuï en unes circumstàncies determinades. Així, per exemple, en instal·lacions l'explotació de les quals pot implicar riscos per a la salut o el medi ambient, es toleren únicament quan es compleixen condicions determinades encaminades a mitigar el risc. Si no es compleixen aquestes condicions i per aquest motiu es desencadena algun dels riscos específics que hi havia, el risc es considera desaprovat en virtut de la regulació primària. A més, si el resultat produït té l'origen en el risc addicional que s'ha creat, es pot imputar la persona que ha creat el risc. Per contra, si es compleixen les condicions esmentades, encara que es produeixi igualment el resultat s'ha de considerar que únicament s'ha efectuat el risc tolerat o permès.
En altres casos en què no existeixen reglamentacions primàries, el compliment d'estàndards de conducta usuals en el sector amb què segons l'experiència n'hi ha prou per a reduir el risc, constitueix el criteri fonamental, com ara lex artis (normes DIN i normes de les associacions professionals). En cas d'absència d'estàndards normatius, la determinació del risc permès és més imprecisa: la mesura és fixada per l'estàndard d'una persona prudent que pertany a l'àmbit vital corresponent. De la descripció feta hom en pot deduir que en la teoria del delicte la ubicació del risc permès se situa en l'àmbit de la tipicitat (per bé que un sector minoritari de la doctrina el situa entre les causes de justificació).
Un comportament que genera un risc permès es considera socialment normal, no perquè en el cas concret és tolerat en virtut del context en què es troba, sinó perquè és admès d'una manera general. Per tant, els comportaments que creen riscos permesos no realitzen cap tipus.
Pel que fa a la determinació del risc permès, el judici sobre el caràcter permès s'ha de practicar ex ante, és a dir, en el moment en què l'autor porta a terme l'acció arriscada. Es tracta d'un judici objectiu i, per tant, no depèn de l'aspecte subjectiu que ha motivat l'autor a dur a terme la conducta. És per això que el risc permès té la mateixa rellevància tant en els delictes dolosos com en els delictes imprudents. Igualment, és aplicable a totes les formes d'intervenció en el delicte.
