Cercaterm
Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.
S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).
Resultats per a la cerca "imposar" dins totes les àrees temàtiques
<Economia > Política econòmica > Política fiscal. Hisenda pública>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE BARCELONA. GRUP D'INNOVACIÓ DOCENT EN ECONOMIA DELS IMPOSTS (GIDEI). Diccionari de fiscalitat [en línia]. 2a ed. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics, 2021.
<https://www.ub.edu/ubterm/obra/fiscalitat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca impost directe, n m
- es impuesto directo, n m
- en direct tax, n
<Fiscalitat>
Definició
<Economia > Comerç > Comerç internacional > Barreres al comerç internacional>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ACCIÓ - AGÈNCIA PER A LA COMPETITIVITAT DE L'EMPRESA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de les barreres al comerç internacional [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/324/>
- ca impost directe, n m
- es impuesto directo, n m
- fr impôt direct, n m
- en direct tax, n
<Barreres al comerç internacional > 02 Barreres comercials > 02 Barreres no aranzelàries>
Definició
Nota
- Els impostos directes poden considerar-se un tipus deb arrera no aranzelària perquè, tot i que no afecten directament el preu dels productes, poden tenir un impacte en la competitivitat, les decisions d'inversió i la rendició de comptes de les empreses que operen a nivell internacional.
<Ciències socials > Relacions internacionals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>
- ca impost discriminatori, n m
- es impuesto discriminatorio
- fr impôt différentiel
- it imposta discriminatoria
- en discriminating tax
- en discriminatory tax
- ar ضريبة تمييزية
<Àmbits de cooperació i conflicte > Cooperació monetària i financera i inversions estrangeres>
Definició
<Economia > Política econòmica > Política fiscal. Hisenda pública>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE BARCELONA. GRUP D'INNOVACIÓ DOCENT EN ECONOMIA DELS IMPOSTS (GIDEI). Diccionari de fiscalitat [en línia]. 2a ed. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics, 2021.
<https://www.ub.edu/ubterm/obra/fiscalitat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca impost distorsionador, n m
- es impuesto distorsionante, n m
- en distorting tax, n
<Fiscalitat>
Definició
<Economia > Política econòmica > Política fiscal. Hisenda pública>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE BARCELONA. GRUP D'INNOVACIÓ DOCENT EN ECONOMIA DELS IMPOSTS (GIDEI). Diccionari de fiscalitat [en línia]. 2a ed. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics, 2021.
<https://www.ub.edu/ubterm/obra/fiscalitat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca impost dual, n m
- es impuesto dual, n m
- en dual income tax, n
<Fiscalitat>
Definició
En general s'utilitzen tarifes proporcionals per gravar el capital, com en el cas de l'impost de societats, i tarifes progressives per a les rendes del treball.
<Dret financer i tributari>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca impost duaner, n m
- es impuesto aduanero, n m
<Dret financer i tributari>
<Economia > Política econòmica > Política fiscal. Hisenda pública>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE BARCELONA. GRUP D'INNOVACIÓ DOCENT EN ECONOMIA DELS IMPOSTS (GIDEI). Diccionari de fiscalitat [en línia]. 2a ed. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics, 2021.
<https://www.ub.edu/ubterm/obra/fiscalitat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca impost eficient, n m
- es impuesto eficiente, n m
- en efficient tax, n
<Fiscalitat>
Definició
És a dir, que no genera una variació dels preus relatius.
<Economia > Política econòmica > Política fiscal. Hisenda pública>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE BARCELONA. GRUP D'INNOVACIÓ DOCENT EN ECONOMIA DELS IMPOSTS (GIDEI). Diccionari de fiscalitat [en línia]. 2a ed. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics, 2021.
<https://www.ub.edu/ubterm/obra/fiscalitat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca impost en cascada, n m
- es impuesto en cascada, n m
- en cascade tax, n
- en cumulative sales tax, n
<Fiscalitat>
Definició
<Dret financer i tributari>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca impost especial, n m
- ca accisa, n f sin. compl.
- es impuesto especial, n m
<Dret financer i tributari>
<Dret fiscal i tributari>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca impost especial, n m
- ca IE, n m sigla
- es impuesto especial
<Dret fiscal i tributari>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
Els impostos especials són una figura antiga. No obstant això, tenen un paper destacat dins els sistemes impositius actuals i són regulats per la Llei 38/1992, del 28 de desembre, d'impostos especials (LIE), de l'Estat. Compleixen una doble funció: una funció de recaptació de fons, i alhora, de servir d'instrument per a determinades polítiques sanitàries i energètiques, entre altres. A més, la configuració de la Unió Europea com un espai sense fronteres comporta que els impostos especials siguin impostos, en la major part dels casos, harmonitzats en l'àmbit comunitari i regulats per mitjà de directives comunitàries.
Les característiques principals d'aquests impostos són les següents: a) són impostos indirectes, en la mesura que no afecten d'una manera directa els ingressos d'un contribuent, sinó que recauen sobre el cost d'un producte; b) són impostos sobre el consum de productes específics; c) són impostos monofàsics, és a dir, s'apliquen en una única fase del procés de producció o de comercialització, a diferència de l'IVA, per exemple, i d) són impostos cedits, parcialment, a les comunitats autònomes, per bé que no tenen ni competències normatives ni de gestió sobre aquests.
La llei regula diferents tipus d'impostos especials de fabricació, com ara: l'impost especial sobre l'alcohol i les begudes alcohòliques -on s'inclouen l'impost especial sobre la cervesa, l'impost especial sobre el vi i les begudes fermentades, l'impost especial sobre els productes intermedis i l'impost especial sobre l'alcohol i begudes derivades-; l'impost especial sobre hidrocarburs; l'impost especial sobre el tabac i derivats, i l'impost especial sobre l'electricitat. A banda, la llei regula un impost especial sobre determinats mitjans de transport i un impost especial sobre el carbó.
Els impostos especials de fabricació, d'acord amb les diverses directives comunitàries, s'han d'establir obligatòriament a tot el territori de la Comunitat Europea. En el cas d'Espanya, i segons l'article 3 de la LIE, els impostos especials de fabricació s'exigiran a tot el territori espanyol, a excepció de les Illes Canàries, Ceuta i Melilla. No obstant això, seguint les condicions de la Llei, l'impost sobre la cervesa, sobre els productes intermedis i sobre l'alcohol i les begudes derivades es podran exigir a les Illes Canàries, i l'impost sobre l'electricitat, a les Illes Canàries, a Ceuta i a Melilla.
Segons l'article 8.2 de la LIE, els subjectes passius dels impostos especials de fabricació són: a) els dipositaris autoritzats en els casos en què la meritació es produeixi a la sortida d'una fàbrica o d'un dipòsit fiscal, o com a conseqüència de l'autoconsum; b) les persones físiques o jurídiques i les entitats obligades al pagament del deute duaner, quan la meritació es produeixi com a conseqüència d'una importació; c) els destinataris registrats en relació amb l'impost meritat en el moment de la recepció dels productes; d) els receptors autoritzats en relació amb l'impost meritat en el moment de la recepció dels productes, i e) els dipositaris autoritzats i els destinataris registrats en els casos d'entregues directes.
Pel que fa a la determinació de la base imposable d'aquest conjunt d'impostos especials de fabricació, val a dir que es farà d'acord amb el règim d'estimació directa (art. 12 LIE), i que els tipus impositius aplicables seran els vigents en el moment de la meritació (art. 13 LIE).
